divendres, 23 de març del 2018

Palmera de Formosa



Castellà: Palmera de Formosa. Francès: Palmier de Formose. Aren de Taiwan. Anglès: Formosa palm. Taiwan sugar palm. Dwarf sugar palm. Taiwan arenga palm. Xinès: Shan zong.

NOM CIENTÍFIC: Arenga engleri Becc.

SINÒNIMS: Didymosperma engleri (Becc.) Warb.             

DESCRIPCIÓ: Palmera multicaule, procedent de Taiwan d’on és endèmica, que desenvolupa tiges, cobertes per una capa d’arpillera de color obscur, agrupades que poden arribar als quatre metres d’alçada i fins metre i mig de diàmetre. Les fulles  són pinnades amb pecíols de quasi dos metres i raquis de fins 3 metres; pinnes linears amb els marges lleument lobulats de 2 cm d’amplada i 40-50 cm de  llargues, amb el revers grisós. Inflorescències de fins 60 cm amb raïms de flors masculines d’entre 9-27 cm i raïms femenins majors, d’entre 27-32 cm; flors masculines i femenines sobre la mateixa planta, de color ataronjat. Floreix a la primavera i l’estiu. Fruit globós de 1,5 cm de diàmetre, de color taronja o roig. El fruit causa una reacció al·lèrgica severa a la pell.

ATENCIONS: Requereix un sòl ric i ben humit però millor drenat. Tolera els sòl calcari. No suporta la sequera i requereix bons regs a l’estiu. Necessita llum però en mitja ombra, protegida del sol directe. Tolera les gelades no intenses i de curta durada.  

CONSELLS: Molt decorativa i resistent al fred. És una palmera atractiva que transmet una bellesa tropical al paisatge. Per la curta alçada pot plantar-se com sotabosc protegit pal arbres de major altura. 

Multiplicació per llavors, a partir del mes o mes i mig de la maduració del fruit i havent-los posat a remulla prèviament. Les llavors de la mateixa collita poden germinar prompte o tardar un parell d’anys, per la gran variabilitat en el temps de germinació però de mitjana germinen en set mesos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Arenga deriva de “aren” el nom vernacle en Malàisia de la palma Arenga pinnata. L’epítet específic engleri és en honor del botànic alemany Heinrich Gustav Adolf Engler (1844-1930), que va herboritzar als tròpics i va ser director dels Jardins Botànics i Geològics i del Museu de Berlín.

Els fruits són tòxics i contenen agulletes de cristall irritants pel que no hi ha que menjar-los mai i manejar-los amb precaució.

Arenga engleri va ser descrita per Odoardo Beccari i publicada en Malesia Raccolta ... 3: 184. 1889.

Família Palmae (Arecaceae)


divendres, 16 de març del 2018

Alfals arbori



Trèvol arbori. Melgó arbori. Castellà: Alfalfa arbórea, Luzerna arbórea. Mielga real. Portuguès: Luzerna arbórea. Francès: Luzerne arborescente, Luzerne en arbre. Italià: Erba-medica arborea. Ginestrone. Anglès: Moon Trefoil. Tree Alfalfa. Tree Medick. Alemany: Baumschneckenklee. Mondklee. Grec: Δενδρομηδική. Μηδική. Τριφυλλόκλαδο. Xinès: mu ben mu xu.  

NOM CIENTÍFIC: 
Medicago arborea L.
SINÒNIMS: 
Rhodusia arborea (L.) Vassilcz.; 
Medicago arborescens C.Presl  

DESCRIPCIÓ: Arbust, procedent del nord d’Àfrica i Europa meridional, de fulla perenne, que pot assolir els 2 metres d'alçada, molt ramificat, amb les branques joves cobertes d'una pubescència blanquinosa. Les fulles són trifoliats, amb folíols obovats, més amples en l'àpex i mucronats, de color verd cendrós, amb el revés cerós. Flors de corol·la papilionàcia de color groc ataronjat, agrupades en densos raïms terminals, que apareixen de març a juny. El fruit és un llegum enrotllat en espiral, amb forma de disc, com una rosquilla, que deixa un buit central, amb 2-3 llavors.
ATENCIONS: Molt rústica. Resisteix bé la sequera però te'm al fred intens i les gelades, perquè precisa d'un clima càlid i sol directe. Suporta un sòl calcari i pobre. És una planta adaptada al clima mediterrani i per reduir la transpiració en els dies més calorosos de l’estiu pot perdre les fulles.

CONSELLS: S'empra en massissos i agrupacions arbustives, on destaca el to apagat de les seues fulles i les vistoses flors grogues. És ideal per a jardins de baix manteniment.

Multiplicació per llavor o esqueix a la primavera


Plagues i malalties: És molt resistent a malalties i plagues

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació. L’epítet específic arborea deriva d' “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori
La part aèria s’ha emprat com farratge pels animals, raó per la qual apareix assilvestrada en llocs ruderals però l’ús més comú és com ornamental.

Medicago arborea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 778. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)


dimarts, 6 de març del 2018

Nimfea blanca



Nenúfar blanc. Lliri d’aigua. Cadells. Escudet. Nimfea. Castellà: Adarga. Nenúfar blanco. Hierba de escudete. Coberteras. Occità: Viet-malaut. Gallego: Ambroiños de río. Tapadeira. Èuscara: Otzikera. Nenúfar zuria. Portuguès: Boleira-branca. Italià: Ninfea Bianca. Ninfea comune. Francès: Nymphéa blanc, Nénuphar blanc. Lys des étangs. Anglès: White water-lily. White Pond-lily. Alemany: Weiße Seerose. Neerlandès: Witte Waterlelie. Grec: Νούφαρο λευκό. Πλατομαντηλίδα. Xinès: bai shui lian.

NOM CIENTÍFIC: Nymphaea alba L.

SINÒNIMS: 
Castalia alba (L.) Greene  

DESCRIPCIÓ: És una planta aquàtica perenne, que arrela en aigües dolces estancades amb un rizoma gruixut i negre, d’on surten les fulles fasciculades, unes submergides, membranoses, i les superiors flotants, amb un llarg pecíol, de limbe coriaci, el·líptic-orbicular de fins 30 cm. de diàmetre, amb un entrant a la base molt marcat i glabres. Les flors apareixen solitàries entre maig i octubre, amb un llarg peduncle. Calze format per quatre sèpals oblongs i caducs; verdosos a la cara externa i blancs a la interna. Corol·la amb 20-25 pètals disposats en espiral, blancs o rosats, oblongs, que es transformen en els estams gradualment per l’aparició dels sacs pol·línics. Androceu amb nombrosos estams lliures amb filament petaloide i anteres grogues. Gineceu semiínfer amb pistil i 8-24 estigmes. Fruit en una mena de baia submergida amb la superfície coberta de les cicatrius dels pètals i els estams, que conté granes llises amb aril.

ATENCIONS: Gaudeix de ple sol. No suporta les gelades intenses. Necessita una làmina d’aigua de fondària entre 20 cm i un metre, i una superfície de metre quadrat mínim. El més normal és cultivar-la en recipients amb substrat ric cobert per trossos de test o pedres per evitar que els nutrients facin proliferar algues que enterbolissin l’aigua. Cal anar retirant les fulles i flors marcides.

CONSELLS: En jardineria s’empra en estanys i fonts.

Multiplicació: només cal agafar una porció del rizoma, en primavera o a la tardor, i plantar-lo en un substrat humit per a que arreli amb facilitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Nymphaea deriva del grec “Νυμφἅς Nymphas” Nimfa, una divinitat menor de la mitologia grega que custòdia i anima determinats ambients naturals. Segons Dioscòrides rep aquest nom perquè gaudeix dels llocs aquosos, com les nimfes. L’epítet alba ve del llatí “albus, a, um” blanc, en referència a la blancor de les flors.

La flor és anafrodisíaca. En medicina popular era usada, sobretot en claustres, convents i seminaris, com a anafrodisíaca, perquè conté nimfalina, de propietats sedants. Actualment la nimfalina és utilitzada com a tònic cardíac. La infusió de les flors és refrescant i s'empra per calmar la tos. Les arrels van bé contra la disenteria i la blennorrea. L'essència de la planta s'usa en perfumeria i per a fer licors.

Conta la llegenda que Cupido va disparar la seua fletxa d’amor a la deessa Diana però aquesta la va esquivar i va ferir a Nimfea, una de les nimfes de Diana, que va quedar enamorada, i la lluita entre el pudor i el desigs la consumia. Per mantenir el cos innocent s’endinsà en les aigües i desaparegué fins que les dríades trobaren el seu cos. Diana no va permetre que el cos es submergís i va fer que flotés, convertint-la en aquesta preciosa flor. I com que Nimfea havia calmat la passió de Cupido amb les gelades aigües, va donar al nenúfar la propietat de calmar els ardors voluptuosos.

És cultivada com a ornamental als estancs de jardins i parcs.

Nymphaea alba va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 510–511. 1753.

Família Nymphaeaceae



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...