diumenge, 24 de gener del 2016

Verònica. Hebe


Castellà: Hebe, Verónica. Anglès: New Zealand hebe. Showy hebe. Showy-speedwell.

NOM CIENTÍFIC:
Veronica speciosa R.Cunn. ex A.Cunn.
SINÒNIMS: 
Hebe speciosa (R.Cunn. ex A.Cunn.) Andersen  

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fulla perenne, procedent de Nova Zelanda, d’1-2 metres alçada, de fulles oposades, decussades, de limbe el·líptic i gruixut, marge enter i color verd obscur brillant. Les flors apareixen en densos raïms terminals, amb corol·la acabada en quatre lòbuls de color rosa a magenta. Androceu amb dos estams que sobresurten de la gola. Floreix a l’estiu o a la tardor, segons la varietat. Fruit en càpsula ovada de color marró.

ATENCIONS: És una planta per a jardins de clima temperat. No suporta el fred intens ni les temperatures elevades, doncs necessita frescor i humitat. El sòl pot ser pobre però ha de ser lleuger, ben drenat i cal mantenir-lo sempre humit, fins i tot a l’hivern. La ubicació ha de ser en un lloc molt lluminós, amb sol directe però evitant el sol del ple de mig dia. 


CONSELLS: Aquesta planta és ideal per a jardins costaners, doncs suporten certa salinitat. S’empra formant taques arbustives sobre la gespa, per formar bardisses o, en contenidor, per terrasses o balcons. Hi ha diversos conreessis i híbrids entre els que cal destacar ‘Alícia Amherst' de flors de color porpra, 'Simon Deleaux' amb flors de color rosa fosc, ‘Blue’ de flors blaves o ‘Variegata’ amb les fulles variegades.

Multiplicació per esqueix arrelen amb facilitat, a l’estiu, mantenint el substrat entre 20 i 22o C. Per divisió de mata en primavera o estiu, o per llavors.

Plagues i malalties: La plaga que més afecta a aquestes plantes és el pugó. Com a malaltia podem destacar l’oïdi.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Veronica és un nom de dona, del grec “Bereníke”. Ambrosini diu que el nom és d’origen alemany i el fa derivar de “Vettónica”. Però altra versió diu que les dues anteres de la flor pareixerien dos ulls que recordarien a la Verònica que va torcar la suor del rostre de Jesús en el Calvari. I encara hi ha altra versió que diu que porta el nom de la santa Verònica perquè floreix en l’època de la Setmana Santa. El nom del gènere del sinònim, Hebe, ve del nom de la deessa grega de la joventut (Ἥβη Hêbê) filla de Zeus i de Hera. L’epítet específic speciosa procedeix del llatí “speciosus, -a, -um” que significa bell, pel preciós aspecte de la planta florida.


Família Plantaginaceae

dimarts, 19 de gener del 2016

Banià d'Índia


Castellà: Bayán. Higuera de Bengala. Portuguès: Vada Árvore. Francès: Figuier des banians. Banian de l'Inde. Italià: Baniano. Anglès: Indian banyan. Bengal fig. Alemany: Banyan-Feige. Banyanbaum. Bengalische Feige.

NOM CIENTÍFICFicus benghalensis L.
SINÒNIMS: Ficus indica L.


DESCRIPCIÓ: Arbre de grans dimensions, procedent d’Índia, amb nombroses arrels aèries que surten de les rames fins que toquen terra, arrelen i es converteixen en estructures que sostenen l’arbre, com el tronc (arrel fúlcria). Fulles perennes de color verd brillant, coriàcies, senceres, ovades o el·líptiques, de 20-40 cm de llarg, amb venes laterals molt marcades. Fruit en siconi d’1-2 cm de diàmetre, sense peduncle, de color roig quan maduren, que surten a les axil·les de les fulles en parelles, amb una mena bràctees persistents.

ATENCIONS: Aquesta planta és resistent a la sequera. Requereix un sòl lleuger, ric i ben drenat i molta llum però, sobre tot, necessita molt d’espai per desenvolupar-se, doncs és de creixement ràpid i vigorós.

Multiplicació per llavor després d’estar remullades en aigua calenta durant 12 hores, o per estaca apical o internodal, mantenint en calor i humitat altes. Però només una espècie de vespeta és capaç de pol·linitzar-hi i sols habita als tròpics, per la qual cosa no hi ha llavors viables fora dels tròpics.

Plagues i malalties: pot ser atacat per aranya roja i cotxinilla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus és nom que els antics romans donaven a la figuera. El nom específic benghalensis és un epítet geogràfic que al·ludeix a la regió de Bengala, actualment repartida entre Índia i Bangla Desh.

Molts pobles indis aprofiten l’ombra dels banià per fer vida social, fer reunions, passejar o comprar. De fet el nom comú de banià ve dels venedors dels mercadets que reben el nom de “baniano”. Com que buscaven la protecció d’aquest arbre per establir les seues tendes ambulants a sota, es va identificar als arbres amb els venedors ambulants.

Per superfície de capçada és considerat l’arbre més gros del món. Un exemplar indi, el Thimmamma Marrimanu, fa una superfície de capçada de més de 19.000 metres quadrats, i un banià del Jardí Botànic de Calcuta té més de 230 anys i fa 12.000 metres quadrats de superfície.

Nearc, almirall d’Alexandre el Gran, va descriure un exemplar a les vores del riu Narmada amb una capçada que albergava 7.000 homes. En la novel·la i la pel·lícula “La vida de Pi” apareix una illa imaginària formada enterament per un banià. És l’arbre nacional de la República de l’Índia, on és considerat sagrat i representa la vida eterna.

Ficus benghalensis va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 1059–1060. 1753.


Família Moraceae

divendres, 15 de gener del 2016

Cica Kisambo

Encephalartos kisambo del Jardí de Vivers de València
Anglès: Voi cycad.

NOM CIENTÍFIC:
Detall dels folíols amb el marge espinós
Encephalartos kisambo Faden & Beentje

SINÒNIMS:
Encephalartos voiensis A.Moretti, D.W.Stev. & Sclavo

DESCRIPCIÓ: És una espècie dioica, molt semblant a les ciques, tot i que no pertanyen a la mateixa família, provinent de Kenia i Tanzània, on estan en perill d’extinció. Arborescent, amb una tija que pot fer més de dos metres d’alçada, erecta o decumbent, de fins mig metre de diàmetre. Fulles pinnatisectes, amb nombrosos parells de folíols oblong-lanceolats, amb el marge espinós formant un angle de 45 o amb el raquis, que poden ultrapassar els tres metres de llarg, de color verd lluent. Flors masculines en 1-5 cons de color crema de fins 60 cm de llargs i 10-12 cm de diàmetre. Les flors femenines surten en 1-5 cons ovalats un poc més curts i més amples que els masculins, de color groc ataronjat. Fruit ovoide de 3-4 cm de diàmetre cobert d’un tegument rogenc o ataronjat.

ATENCIONS: Es desenvolupa bé en sòl sec o humit. Ubicat a mitja ombra les fulles creixen més verdes. Les gelades fortes poden matar la planta. Cal anar amb cura de no tallar les fulles massa prop de la corona doncs la ferida provocar podriment.

CONSELLS: Amb prou espai és una planta que lluirà per la simetria perfecta al bell mig de la gespa. No és apropiat per jardins petits.

Multiplicació per llavors, germinades in vitro en gelatina
Con partit per vandalisme

Plagues i malalties: no pateix plagues ni malalties destacables.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Encephalartos deriva del grec “ἐγκέϕαλος encéphalos” cervell, i “ἄρτος artos” pa, en referencia a la medul·la de midó que contenen algunes espècies del gènere.  L’epítet específic kisambo deriva del nom amb que la població local coneix aquesta planta.


Aquesta espècie va ser descoberta pel botànic nord-americà Robert Archer en 1970, prop de Voi, Kenia. Però no va ser descrita fins 1989 quan Faden i Beentje hi van assignar el nom de E. kisambo.

L'espècie està inclosa en l'Apèndix I de la Convention on International Trade on Endangered Species of Wild Fauna and Flora (CITES)


Família Zamiaceae

dimarts, 12 de gener del 2016

Palmera Dracena

Dracena del Jardí de Benicalap de València
Castellà: Cordiline. Árbol repollo. Portuguès: Fiteira. Italià: Cordilinea. Anglès: Torquay palm. Cabbage tree. Cabbage-palm Maori: Tī kāuka. Tī rākau.

NOM CIENTÍFIC
Cordyline australis (G.Forst.) Endl.

SINÒNIMS: Dracaena australis G.Forst.

DESCRIPCIÓ: Planta monocotiledònia arborescent, que sembla una palmera, endèmica de Nova Zelanda que pot arribar als vint metres d’alçada, tot i que ací no sol passar dels 3-6 metres, primer amb un tronc solitari però prompte es ramifica i cada rama està coronada per una roseta de fulles. Fulles en forma d’espasa de fins un metre de llarg per 7 cm d’ample, de color verd brillan. Hi ha una varietat, var. atropurpurea, amb les fulles rogenques, i diversos conreessis. Flors en panícules denses de fins un metre, de color blanc cremós i de fins 1 cm de diàmetre, amb sis tèpals. Floreix a la primavera i principis d’estiu. Fruit en baia globosa i blanquinosa quan madura, d’uns 6 mm de diàmetre.

ATENCIONS: És una planta que necessita molta llum i poca competència, i molta aigua mentre és jove (quan són adults emmagatzemen aigua al tronc i arrels i suporten bé la sequera). El terreny ha de ser fèrtil i ben drenat. Les gelades acaben amb els exemplars joves i deixen sense fulles als adults, però suporta fins -8oC si no és un període llarg. No cal podar. És suficient amb llevar les fulles seques per evitar l’entrada de malalties.


CONSELLS: S’empra en jardineria per donar un toc exòtic, doncs semblen palmeres, en zones de clima no càlid, on les palmeres no prosperen. També s’utilitza en rocalles i en contenidor per donar un sabor tropical a patis o terrasses.

Multiplicació per llavors o esqueix apical, en primavera, en substrat de turba i sorra a parts iguals.

Plagues i malalties: No hi ha plagues ni malalties greus, tot i que les plantes de interior poden tindre cotxinilla o àcars.

Des de finals del segle XX aquesta espècie està sent afectada al seu lloc d’origen, per una malaltia provocada per el patogen Phytoplasma australiense, que provoca defoliació i la mort en menys d’un any.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cordyline  deriva del grec "κορδύλη kordýle" maça, porra, per la forma engruixida del rizoma. L’epítet específic australis ve de "auster" el vent que ve del sud, és a dir, propi de les regions meridionals.


Del tronc i de les arrels s’extrauen unes fibres que es poden trenar per fer cordes. Les fibres de les fulles, més fines, servien per confeccionar roba o calçat. Els maoris també el feien servir com aliment i com medicina contra la disenteria i per cicatritzar ferides i nafres.  

Les primeres plantes de Cordyline australis recollides pels europeus va ser en 1769 per Sir Joseph Banks i Daniel Solander, naturalistes al Endeavour en el primer viatge de James Cook al Oceà Pacífic.

Cordyline australis va ser descrita per (G.Forst.Endl. i publicada en The Gardeners' Chronicle & Agricultural Gazette 792. 1860.


Família Asparagaceae

divendres, 8 de gener del 2016

Leucofillum


Castellà: Cenizo. Portuguès: Folha-de-prata. Francès: Sauge du desert. Sauge du Texas. Anglès: Texas sage. Texas ranger. Silverleaf. Texas barometer Bush.

NOM CIENTÍFIC: Leucophyllum frutescens 
(Berland.) I.M. Johnst.


SINÒNIMS: Terania frutescens Berland.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli procedent de Mèxic i el sud-oest dels Estat Units, compacte. Fulles ovals de base cònica, cobertes de toment platejat, de fins 2,5 cm de llarg. Flors axil·lars en forma d’embut, bilabiades, amb el llavi superior dividit amb dos lòbuls arrodonits i el inferior en tres també arrodonits, de color rosa purpuri, rosa clar o blanques, amb pels a la gola. Androceu amb cinc estams i gineceu amb un estil. Floreix a l’estiu, entre juny i novembre. Fruit en càpsula petita.


ATENCIONS: Creix sobre sòl pobre sorrenc o rocós de pedra calcària i suporta molt bé la sal. Requereix temperatures càlides i ambients secs, amb poc de reg, doncs l’excés d’aigua i el sòl mal drenat pot provocar la putrefacció de les arrels. Pel seu origen desèrtic suporta be les altes temperatures diürnes i les baixes temperatures nocturnes però l’excés de calor a la nit pot ser fatal.

CONSELLS: S’empra com arbust central o formant tanques de bardissa. Suporta bé el retall i la floració en tota la superfície és molt decorativa, i quan no te flors el platejat de les fulles contrasta amb el verd de la resta de plantes. 

Multiplicació per llavor o per esqueix de fusta jove a finals de l’estiu amb un substrat humit però ben drenat, i amb molta llum.

Plagues i malalties: l’excés d’humitat pot afavorir l’aparició del fong Phymatotrichum omnivorum que provoca la pudrició de l'arrel.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Leucophyllum deriva del grec "λευκός leukós" blanc, i “φύλλον phýllon” fulla, és a dir, de fulles blanques, pel color blanquinós de les fulles.
L’epítet específic frutescens ve de "frutex" arbust, és adir, amb port o aspecte arbustiu

A Mèxic, el seu lloc d’origen, s’empra en medicina popular per tractar les afeccions de la gola, la tos i els símptomes del constipat comú. A més les fulles i les flors seques, en infusió, fan un te saborós i lleugerament sedant que afavoreix dormir bé.

Rep el nom comú de Texas barometer Bush perquè floreix amb les primeres pluges.


Família Scrophulariaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...