Bismarckia. Palmera de Bismarck

Castellà: Palmera de Bismarck. Portuguès: Palmeira-azul. Francès: Latanier blanc. Anglès: Bismarck Palm. Alemany: Bismarckpalme.

NOM CIENTÍFIC: Bismarckia nobilis Hildebr. & H.Wendl.

DESCRIPCIÓ: Palmera molt ornamental procedent de Madagascar, d’on és endèmica, que pot arribar als 25 metres d’alçada, tot i que no sol passar dels 12 metres en conreu. Tronc més ample a la base, de 30-45 cm de diàmetre, de color grisós o marronós. Les fulles són molt grans, costapalmades, rodones, de més de metre i mig de diàmetre, d’un bell color platejat, sostingudes per pecíols de 2-2,5 metres de llarg, de color blanquinós amb petites taques de color canyella, amb uns petits dents al marge, que es perllonga amb una hastula prou llarga . Hi ha exemplars amb flors masculines i altres amb flors femenines en inflorescències axil·lars solitàries ramificades fins dos ordres, amb el raquis més llarg que el peduncle. Fruits en drupa de color marró obscur

ATENCIONS: Suporta tot tipus de sòl, sec o embassat, i temperatures de 6^oC sota cero i són resistents fins i tot al foc

CONSELLS: Cal plantar aquesta espècie amb suficient espai al voltant i amb fons verd fosc per a que lluïsca el platejat de les fulles.

Multiplicació per llavor, pelant-les i sembrant-les a més d’un pam de profunditat, per a que la llarga arrel es desenvolupi bé.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Bismarckia és en honor del primer canceller d’Imperi alemany Otto von Bismarck (el canceller de ferro). Aquest gènere només inclou una espècie. L’epítet específic nobilis del llatí “nobilis, -e” noble, per les característiques d’excel·lència de l’espècie.

Bismarckia nobilis va ser descrita per Johannes Maria Hildebrandt (Hildebr.) i Hermann A. Wendland (H.Wendl.) i publicada en Botanische Zeitung (Berlin) 39(6): 94–95. 1881.  

Família Palmae (Arecaceae)

Palmera de Formosa

Castellà: Palmera de Formosa. Francès: Palmier de Formose. Aren de Taiwan. Anglès: Formosa palm. Taiwan sugar palm. Dwarf sugar palm. Taiwan arenga palm. Xinès: Shan zong.

NOM CIENTÍFIC: Arenga engleri Becc.

SINÒNIMS: Didymosperma engleri (Becc.) Warb.             

DESCRIPCIÓ: Palmera multicaule, procedent de Taiwan d’on és endèmica, que desenvolupa tiges, cobertes per una capa d’arpillera de color obscur, agrupades que poden arribar als quatre metres d’alçada i fins metre i mig de diàmetre. Les fulles  són pinnades amb pecíols de quasi dos metres i raquis de fins 3 metres; pinnes linears amb els marges lleument lobulats de 2 cm d’amplada i 40-50 cm de  llargues, amb el revers grisós. Inflorescències de fins 60 cm amb raïms de flors masculines d’entre 9-27 cm i raïms femenins majors, d’entre 27-32 cm; flors masculines i femenines sobre la mateixa planta, de color ataronjat. Floreix a la primavera i l’estiu. Fruit globós de 1,5 cm de diàmetre, de color taronja o roig. El fruit causa una reacció al·lèrgica severa a la pell.

ATENCIONS: Requereix un sòl ric i ben humit però millor drenat. Tolera els sòl calcari. No suporta la sequera i requereix bons regs a l’estiu. Necessita llum però en mitja ombra, protegida del sol directe. Tolera les gelades no intenses i de curta durada.  

CONSELLS: Molt decorativa i resistent al fred. És una palmera atractiva que transmet una bellesa tropical al paisatge. Per la curta alçada pot plantar-se com sotabosc protegit pal arbres de major altura. 

Multiplicació per llavors, a partir del mes o mes i mig de la maduració del fruit i havent-los posat a remulla prèviament. Les llavors de la mateixa collita poden germinar prompte o tardar un parell d’anys, per la gran variabilitat en el temps de germinació però de mitjana germinen en set mesos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Arenga deriva de “aren” el nom vernacle en Malàisia de la palma Arenga pinnata. L’epítet específic engleri és en honor del botànic alemany Heinrich Gustav Adolf Engler (1844-1930), que va herboritzar als tròpics i va ser director dels Jardins Botànics i Geològics i del Museu de Berlín.

Els fruits són tòxics i contenen agulletes de cristall irritants pel que no hi ha que menjar-los mai i manejar-los amb precaució.

Arenga engleri va ser descrita per Odoardo Beccari i publicada en Malesia Raccolta ... 3: 184. 1889.

Família Palmae (Arecaceae)

Brahea aculeata

Castellà: Palmilla. Anglès: Sinaloa hesper palm. Aculeata Fan Palm.

NOM CIENTÍFIC: 

Brahea aculeata (Brandegee) H.E.Moore

SINÒNIMS: Erythea aculeata Brandegee

DESCRIPCIÓ: Petita palmera endèmica del sud-oest de Mèxic, concretament de Durango, Sinaloa i Sonora, amb una alçada màxima de cinc metres i un diàmetre del tronc inferior al pam. Les fulles són palmades, de color verd un xic grogós, amb un pecíol armat d’agullons als marges. Les flors són blanques i els fruits bruns o negrosos quan maduren

ATENCIONS: Planta molt rústica que suporta temperatures altes i sòls molt secs i poc profunds i, a més a més, pot resistir temperatures sota cero (-9^oC). Requereix, per tant, reg amb moderació, ubicació a ple sol i bon drenatge.

CONSELLS: És ideal per a petits jardins per la poca alçada, no passa dels quatre metres. Tot i això, i a les poques exigències, es estrany veure-la cultivada.

Multiplicació per llavor, posant-les a remulla 48 hores abans. Germinen en 5-9 mesos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Brahea és en honor de l'astrònom danès Tycho Brahe (1546–1601). Les mesures dels estudis de Brahe sobre el moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.

L’epítet específic aculeata ve del llatí “aculeatus,-a, -um” que significa que té espines, agullons, que és punxant, pels pecíols amb agullons.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Townshend Stith Brandegee, i publicada en Zoë 5: 196–197. 1905, amb el nom de Erythea aculeata. Amb el nom actualment acceptat de Brahea aculeata va ser publicada per Harold Emery Moore en Principes 24: 91. 1980.

Família Arecaceae (Palmae)

Areca australiana

Castellà: Palma alejandra. Palma real australiana. Francès: Palmier Alexandre. Anglès: Alexandra's palm. King's palm. Northern Bangalow palm. Neerlandès: Australische koningspalm.

NOM CIENTÍFIC: Archontophoenix alexandrae (F.Muell.) H.Wendl. & Drude

SINÒNIMS: Ptychosperma alexandrae F.Muell. 

DESCRIPCIÓ: Palmera elegant, monoica, procedent de la zona tropical d’Austràlia, amb un sol tronc de color verdós, anellat i més ample a la base, que pot arribar als 20 metres d’alçada i 20 cm d’ample. A la part alta del tronc està el capitell, verd brillant. Les fulles són pinnades, sense espines, de curt pecíol i lleugerament arquejades, el que hi confereix certa gràcia. Folíols d’uns 60 cm, verds per l’anvers i un poc grisosos pel revers. Les flors apareixen en curtes inflorescències molt ramificades, que surten baix del capitell, amb flors blanquinoses o verdoses. Surten en grups de tres, on les laterals són masculines i la central femenina. Fruits en drupa, globosos, de poc més d’un centímetre, de color roig quan maduren.

ATENCIONS: Necessita bona il·luminació i humitat ambiental, pel que cal plantar-la en llocs resguardats del sol directe i dels vents secs, i regar en abundància. Requereix un sòl ric en nutrients i ben drenat. Quan és adulta pot suportar gelades lleugeres però de jove ha d’estar protegida del fred. És aconsellable polvoritzar les fulles amb abono foliar. No cal podar perquè va deixant caure les fulles velles.

CONSELLS: En jardineria s’empra com exemplar aïllat o en grups amb els troncs molt junts. També en contenidors per a patis interiors amb humitat ambiental i ben il·luminats.

Multiplicació per llavors que germinen en 2-3 mesos si prèviament les hem tingut a remulla entre 24 i 72 hores. Sembrar en primavera o estiu.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Archontophoenix deriva del grec “archontos” jefe, cabdill, i “Phoenix” el gènere de la palmera datilera (Phoenix dactylifera) en al·lusió a la seua elegància i majestuositat. L’epítet específic alexandrae és en honor de la princesa Alexandra de Dinamarca (1844-1925), que va ser reina i esposa d’Eduard VII d’Anglaterra.

Aquesta palmera va ser descrita i publicada per Ferdinand Jacob Heinrich von Mueller,  com Ptychosperma alexandrae, en Fragmenta Phytographiæ Australiæ 5: 47–49, t. 43–44. 1865. Amb el nom actualment acceptat de Archontophoenix alexandrae va ser publicat per Hermann A. Wendland, i Carl Georg Oscar Drude en Linnaea 39: 212. 1875.

Família Palmae (Arecaceae)

Bútia

Castellà: Palmera pindo. Palmera de la jalea. Portuguès: Bútia-capitata-maior. Francès: Palmier à vin, Arbre à laque. Cocotier du Brésil. Anglès: Jelly Palm. Pindo palm.

NOM CIENTÍFIC: Butia capitata (Mart.) Becc.

SINÒNIMS: Cocos capitata Mart.

DESCRIPCIÓ: Palmera que fa fins 6-8 metres d’alçada, procedent d’Amèrica del Sud (Brasil, Argentina i Uruguai) de creixement lent. L’estípit és robust, de fins 60 cm de diàmetre, de color gris i conserva la base dels pecíols disposats en espiral molt ordenada. Fulles pinnades i recorbades amb una forma característica, formant un semi-cercle molt decoratiu, amb les pinnes de color verd blavós i el pecíol amb el marge cobert d’espines que van transformant-se en llargues fibres conforme baixem cap a la base. Els folíols s’insereixen al raquis formant una “V”.  Flors unisexuals en llargues inflorescències de fins dos metres que porten grups de tres flors, la central femenina i les dos laterals masculines, de color groguenc, trímeres; amb sis estams les masculines. Floreix a finals de la primavera. Fruit color taronja quan maduren, amb una llavor que té tres ulls negres, com els cocos, pel que tècnicament podria germinar tres plantes, cosa que no sol passar.

ATENCIONS: La bútia és una de les palmeres més rústiques. Suporta temperatures molt fredes, de fins -14^o C, raó per la qual s’empra en jardins de climes freds però vol estar ubicada a ple sol. És compatible amb els sòls calcaris i tolera la sequera però exigeix un bon drenatge.  

CONSELLS: És molt decoratiu plantat en solitari, en alineacions o en contenidors per a patis i terrasses quan són joves. Les fulles arquejades i blavoses contrasten amb el verd de la gespa o amb les taques acolorides de les flors.

Multiplicació per llavor que tarda diversos mesos en germinar. Prèviament cal posar a remulla durant 10-12 dies i després sembrar en calent (30^o C) i mantindré humit. Un altra manera de vèncer la resistència de la closca és llimar-la i després plantar en substrat de turba i sorra en calent.

Plagues i malalties: Aquesta és una de les palmeres preferides de la papallona americana Paysandisia archon, que té un cicle biològic semblant al becut roig (Rhynchophorus ferrugineus) i provoca els mateixos danys.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Butia deriva del nom indígena  “butiá” que és una corrupción de “mbotia” que ve de ‘mbo’ fer, i “tia” dent corbada, en al·lusió a les espines del pecíol. L’epítet específic capitata ve del llatí “caput, capitis” cap, amb cap, per la frondositat de la corona foliar arrodonida.

Els seus fruits es mengen crus o congelats, i també s’utilitza macerat en vi de palma o per fer una espècie de gelea.  

Família Arecaceae (Palmae)

Livistona

Al Jardí del Túria (València)

Castellà: Plama de abanico china. Latania. Portuguès: Palmeira de Leque. Falsa Latânia. Italià: Ventaglio cinese. Palma fontana. Francès: Palmier Fontaine. Anglès: Chinese fan palm. Fountain palm. Neerlandès: Chinese schermpalm

NOM CIENTÍFIC:  Livistona chinensis (Jacq.) R.Br. ex Mart.

SINÒNIMS: Latania chinensis Jacq.

DESCRIPCIÓ: Palmera de 8-10 metres d’alçada, procedent de Xina meridional, Japó i Taiwan, amb l’estípit de20-30 cm d’amplada i més ample a la base. Presenta cicatrius anulars horitzontals. És de creixement lent. Fulles palmades, de fins metre i mig,  amb els àpex dels folíols pènduls, doblegats cap avall, sostingudes per un llarg pecíol amb espines, especialment a la base, que penetren en el limbe (costapalmades) amb l’hàstula de pocs centímetres. Les fulles surten d’una beina semblant a l’arpillera de color marró. Flors en inflorescències de metre i mig, amb flors de color groc crema. Floreix a la primavera i fructifica a l’estiu. Fruit en raïm, esfèrics, de color blau obscur brillant, semblants a olives negres.

Anvers i revers de l'hàstula

ATENCIONS: És indiferent edàfic però prefereix un sòl ric i profund. De jove no suporta el fred, però d’adulta és prou tolerant amb les baixes temperatures, suportant fins -8^oC. Requereix una ubicació a ple sol o mitja ombra. No és gaire exigent amb el reg degut a que té una llarga arrel pivotant que li permet sobreviure fins i tot en temps de sequera

Fruits

CONSELLS. S’empra als jardins com exemplar aïllat, molt apreciada per la curta alçada. El creixement lent permet utilitzar-la com planta d’interior, al pati o a la terrassa, cultivada en contenidor.

Multiplicació per llavors que tarden dos mesos i mig en germinar amb humitat i temperatura càlida.

Plagues i malalties: És sensible a l’esgrogueïment letal o Lethal Yellowing, una malaltia apareguda en 1960 que provoca la coloració groguenca de les fulles i la mort de la palmera en 3-6 mesos.

Al Parc de Benicalap (València)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  nom genèric, Livistona, és en honor de Patrick Murray, Baró de Livistone, el qual va construir un jardí en la seua finca a l'oest d'Edimburg, Escòcia, en el segle XVII. La seua col·lecció privada va constituir l’origen del Jardí Botànic D’Edimburg. El nom específic chinensis és un epítet geogràfic que fa al·lusió a la seua localització a la Xina.

Les seues fulles s’han fet servir per fer ventalls, barrets, o graneres

Família Arecaceae (Palmae)

Palmera blava. Palma blanca

Brahea armata florida del Jardí de Vivers de València

Castellà:  Palmera azul. Palma azul mejicana. Estrella azul. Italià: Palma blu del Messico. Francès: Palmier bleu. Palmier métallique. Palmier de zinc. Anglès: Blue hesper palm. Big blue hesper palm.

Flors

NOM CIENTÍFIC:  Brahea armata S.Watson

SINÒNIMS:  Erythea armata S.Watson

DESCRIPCIÓ:  Palmera endèmica de la Baixa Califòrnia i Mèxic, de fins 15 metres d’alçada. Estípit solitari de base lleugerament gruixuda, amb les cicatrius que deixen les fulles seques caigudes. Les fulles són marcescents, és a dir, que les mortes queden molt de temps  penjant protegint l’estípit; tenen el pecíol cobert d’un toment bru i armat d’espines corbes, algunes bífides, i acaba amb una lígula o hàstula; són fulles palmades o lleugerament costapalmades, de làmina quasi circular, dividida fins la meitat en segments rígids amb l’àpex bífid, de color verd grisós, platejat o blavós, segons com incidisca la llum. Les flors apareixen en diversos espàdix paniculats  llargs, que es corben i pengen per sota de la capçada de fulles, coberts de petites flors blanquinoses hermafrodites. El fruit és una baia redona de color marró brillant amb una sola llavor.

 ATENCIONS:  És molt rústica. Prefereix sòl calcari, ubicació a ple sol o ombra parcial, tolera temperatures altes i per sota de -10 graus C. Suporta molt bé la sequera, tot i que cal algun reg ocasional amb profunditat, però sense entollar, doncs cal un sòl ben drenat.  

CONSELLS:  Com més lluirà és plantat com exemplar aïllat o en grups de 2-3, amb suficient espai lliure al voltant per poder gaudir de llur bellesa. És ideal per un xerojardí  junt a suculentes i resistents com la Yucca, Dasyliron i Nolina. Floreix sent molt jove, el que augmenta el seu atractiu ornamental.

Multiplicació: És propaga fàcilment per llavor, sembrant a partir de les vuit setmanes després de la maduració fins els tres anys, tot i que entre les 8-16 setmanes s’obté una viabilitat major. Germina en 3-4 mesos.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Brahea és en honor de l'astrònom danès Tycho Brahe (1546–1601). Les mesures dels estudis de Brahe sobre el moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.

Palmera blava del Jardí del Túria de València

L’epítet específic  armata deriva del llatí “armatus, -a, -um”  que significa armat, dotat d’espines o aculis, per les espines que voregen el pecíol.  

Té un color distint segons com reba la llum, d’ací els diferents noms comuns i la creença popular de que és la palmera amb les fulles més blaves del món.  

Creix al desert de Sonora formant oasis, s’endinsa per les zones de “chaparral” costaner fins a les pinedes californianes.

Els indis “cocopah” que viuen a la Baixa Califòrnia, Sonora i Mèxic, menjaven les llavors rostides.

Brahea armata va ser descrita per Sereno Watson i publicada a Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 11: 146–147. 1876.

Família Arecaceae (Palmae)