Castellà: Campsis,
enredadera de trompeta. Italià: Bignonia. Gelsomino
della Virginia. Francès: Bignonia à
fleurs jaunes. Anglès: Common
Trumpet-creeper. Trumpet Vine. Alemany:
Jasmintrompete. Rote Klettertrompete. Neerlandès:
Trompetklimmer.
NOM
CIENTÍFIC: Campsis
radicans (L.) Seem.
SINÒNIMS: Bignonia radicans L.; Tecoma radicans
(L.) Juss.;
DESCRIPCIÓ: Planta enfiladora i caducifòlia, procedent del Sud-est dels Estats
Units d'Amèrica, que desenvolupa un tronc
gros que li permet alçar-se fins als 10 metres d'altura. S’enfila per mitjà
d'arrels adventícies curtes i en la seua sàvia conté un làtex irritant. Fulles
caduques, imparipinnades amb 7-11 folíols oblongs, serrats i acuminats, de
color verd maragda que van enfosquint-se amb l'edat. Flors en
inflorescències en panícula terminal. Corol·la acampanada acabada en cinc
lòbuls, de color taronja al roig, o groc segons varietats, que mesura 4-5 cm de
diàmetre. Floreix en primavera i estiu. Fruits en càpsula dehiscent
ATENCIONS: Agrada del sol directe però suporta el clima fred continental i sòls
rics en nutrients i humits però ben drenats, per la qual cosa requereix regs
freqüents especialment a l'estiu. És convenient una poda a finals de
l'hivern, i retirar les flors marcides per a estimular noves floracions. Cal
fer un adobament amb compost a principis de primavera.
CONSELLS: En jardineria s’empra per a cobrir, tanques, murs, pèrgoles, etc. doncs
és molt decoratiu amb les grans i abundants flors de color taronja.
Pel
tipus de flor i els fulls pot confondre's amb la bignònia rosa (Podranea
ricasoliana)
Multiplicació per llavors amb estratificació durant 2 mesos a 4-10oC. Però
millor per capficament o per estaca de fusta verda en estiu, que arrela amb
facilitat.
Plagues
i malalties: És sensible a atacs de pugó, aranya roja,
cotxinilles, mosca blanca i nematodes en les arrels. També pot patir la
malaltia botritis.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El
nom del gènere Campsis procedeix del grec “κάμψιϛ kámpsis” flexió, curvatura, en referència a la forma que
adquireixen els filaments dels estams. L'epítet específic radicans
deriva de “radico” arrelat: que emet arrels.
En medicina popular s'ha usat la seua arrel
per posseir propietats diaforètiques i vulneràries
Campsis radicans
va ser descrita per (L.) Seem. ex Bureau i publicat en Monographie des
Bignoniacées. 2e these 2(Atlas): 16. 1864.
Família Bignoniaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada