Caputxina

Morritort. Herba llaguera. Morrissà. Bequera. Castellà: Capichinas. Espuela de galán. Mastuerzo. Gallego: Flor do canario. Capuchina. Portuguès: Chagas. Francès: Capucine. Grande Capucine. Italià: Nasturzio comune. Anglès: Garden Nasturtium. Great Indian Cress. Yellow Larkspur. Alemany: Große Kapuzinerkresse. Neerlandès: Kapucijn. Oost-Indische Kers. Grec: Καπουτσίνος. Τροπαίολον. Xinès: han jin lian

NOM CIENTÍFIC: Tropaeolum majus L.

SINÒNIMS: Trophaeum majus (L.) Kuntze  

DESCRIPCIÓ: Herbàcia anual enfiladissa, procedent de Perú, amb tiges que poden arribar al metre de llarg, glabres, amb fulles peltades, és a dir, que el llarg pecíol surt del centre de la fulla, de limbe arrodonit de marge enter o sinuós i color verd. Les flors són prou grans, axil·lars, solitàries, amb el pedicel més curt que el pecíol; sèpals verds lanceolats; esperó de 2-4 cm corbat. Pètals de color taronja i roig, que destaquen sobre el verd de les fulles. Tenen cinc pètals lliures, els dos superiors enters i els tres inferiors amb una fina ungla i ciliats a la base del limbe ovat. Floreix entre maig i setembre. Fruit en triesquizocarpis, amb els mericarpis més amples que llargs amb costelles rugoses. 

  

ATENCIONS: Necessita humitat però amb el sòl ben drenat perquè l’excés d’aigua podreix les arrels. Creix cultivada i de vegades naturalitzada als marges de fonts i torrents, però també suporta els sòls relativament secs i pobres, en llocs lluminosos. A ple sol s’aconsegueix la màxima floració.

CONSELLS: Aquesta planta s’empra com enfiladissa o com cobertora, perquè forma grans catifes on s’estableix. En test decora balcons i terrasses enfilant-se per les baranes o qualsevol tipus de suport.

Multiplicació per llavor a final d’hivern o principi de primavera, quan ja no hi haja perill de gelades, i germina en 2-3 setmanes.

Plagues i malalties: Pot patir plagues de pugó

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Tropaeolum deriva del grec “trópaion, -ou” llatí “tropaeum, -i” trofeu, triomf, i del sufix diminutiu “-olum, -oli”, és a dir, petit trofeu. Segons explica Linné els jardiners solien fer una piràmide reticulada, per on trepava la caputxina, que semblaven els trofeus victorians dels antics grecs. L’epítet específic majus és una forma incorrecta però vàlida de “maior” major, comparativament més gran.

És una planta molt popular, a banda de la seua bellesa, per l’ús en medicina popular per desinfectar i cicatritzar ferides i prevenir l’escorbut. Les fulles i les flors es mengen en amanida i els fruits s’adoben en salmorra, com els taperots.

Tropaeolum majus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 345. 1753.

Família Tropaeolaceae