Mahònia del Japó

Castellà: Mahonia japonesa. Francès: Mahonia du Japon. Anglès: Japanese mahonia. Leatherleaf mahonia. Alemany: Japanische Mahonie.

NOM CIENTÍFIC: Mahonia japonica (Thunb.) DC. 

SINÒNIMS: Ilex japonica Thunb.;  Berberis japonica (Thunb.) R.Br.

DESCRIPCIÓ: És un arbust, d’origen xinès, que pot arribar als dos metres d’alçada, amb fulles imparipinnades formades per 9-15 folíols que arriben a fer 30-50 cm de llargues. Els folíols són coriacis i rígids amb dents acabades en espina al marge, de color verd fosc per l’anvers i més pàl·lid pel revers. Les flors estan disposades en panícules erectes de fins un pam, amb flors de color groc sofre que surten de desembre a març. Fruit en baia de color negre blavós i pruïnós quan madura

ATENCIONS: Suporta bé qualsevol tipus de sòl si és ric, està ben drenat i es manté humit. Prefereix espais ombrejats com, per exemple, baix d’arbres frondosos. Aguanta millor el fred (-20° C)  que l’excés de calor, perquè amb altes temperatures perd les fulles.

CONSELLS: Cal fer alguna poda de formació i manteniment a més de la poda de les tiges floríferes després de la floració, per potenciar la de l’any vinent. En jardineria s’empra formant petits grups.

Multiplicació per llavor, esqueix o per els fillols que creixen a la base de les plantes

Plagues i malalties: Molt resistent a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Mahonia està dedicat a l’horticultor nord-americà d’origen irlandès Bernard M’Mahon (o McMahon) (1775-1816) autor del Calendari del jardiner nord-americà: Adaptat als climes i estacions dels Estats Units. El nom específic japonica és un epítet geogràfic que fa referència a l’origen asiàtic de l’espècie.

Mahonia japonica  va ser descrita per Carl Peter Thunberg (Thunb.) i publicada en Flora Japonica, . . . 77. 1784. com Ilex japonica (Basiònim). Amb el nom actual va ser publicada per De Condolle en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 22. 1821.

Família Berberidaceae