dilluns, 11 d’abril de 2016

Ficus lyrata


Castellà: Ficus lira. Higuera de hojas de violin. Portuguès: Figueira-lira, Figueira-lirata, Figueira-violino. Francès: Figuier à feuilles lyrées, Figuier lyre, Ficus à feuilles de violon. Anglès: Fiddle-leaf fig. Alemany: Geigen-Feige. Neerlandès: Vioolbladplant. Tabaksplant.

NOM CIENTÍFIC: Ficus lyrata Warb.

SINÒNIMS: Ficus pandurata Sander.

DESCRIPCIÓ: Arbre procedent d’Àfrica tropical que pot assolir els 10 metres d’alçada, amb la capçada ampla i arrodonida, perennifoli, amb fulles alternes peciolades, de consistència coriàcia, amb el limbe de més d’un pam amb forma de violí i base cordada, venes marcades i marge ondulat. Estípules triangulars de 2-4 cm de llarg. Les flors en siconi, com tots els Ficus, que en madurar formarà el fruit, la figa, que surt solitària o en parelles a l’axil·la de les fulles, sèssil, de forma globosa, de 4-6 cm de diàmetre, de color verd amb punts blancs.

ATENCIONS: Tot i que és una planta tropical suporta gelades dèbils i esporàdiques. Prefereix terres soltes i fèrtils amb un bon drenatge, i reg moderat perquè l’excés d’humitat fa que les fulles es facen grogues i caiguen. Cal ubicar la planta a un lloc protegit del sol directe de migdia però necessita molta llum.

CONSELLS: És una espècie que s’utilitza com a planta d’interior, com el popular Ficus benjamina, però en climes temperats es planta també al jardí. A l’interior sorprèn per las grans i lluentes fulles, el seu principal atractiu ornamental, i a l’exterior es planta en parcs, solitaris o en grups, però els fruits madurs i les grans fulles resulten molestes quan cauen en zones de pas.  

Multiplicació per llavor, tot i que és difícil trobar-ne. Més fàcil és reproduir-lo mitjançant esqueix o per capficament a principis de l’estiu.

Plagues i malalties: Es molt resistent a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ficus és el nom que els antics romans donaven a la nostra figuera (Ficus carica). L’epítet específic lyrata deriva del llatí “lyra” lira, l’instrument musical de corda, en referència a la forma de les fulles que recorden la forma de la caixa d’aquest instrument.

Al seu lloc d’origen creix normalment com epífita, al damunt d’altres arbres, des d’on emet arrels cap a terra que, poc a poc, van envoltant el tronc de l’hoste fins que l’estrangula.

Com passa en altres tipus de Ficus només hi ha un tipus de vespa capaç de pol·linitzar les figues de Ficus lyrata, en aquest cas és Agaon spatulatum que no pot reproduir-se sense la presència d’aquest Ficus.

Ficus lyrata va ser descrita per primera vegada per Otto Warburg i publicada en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie V. 20. 172-173. 1894


Família Moraceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...