Coa de moix. Fulla d’ombra. Mostatxos del rei. Castellà: Amor de hombre. Estrellita. Portugués: Herva
da fortuna. Italià: Tradescanzia sudamericana. Francès: Éphémère
de Rio. Anglès: Small-leaf Spiderwort. Wandering-Jew.
NOM CIENTÍFIC: Tradescantia
fluminensis Vell.
SINÒNIMS: Tradescantia
albiflora Kunth
DESCRIPCIÓ: Planta perenne, herbàcia, procedent d’Amèrica
del Sud, especialment Brasil i Argentina, amb tiges articulades de creixement
horitzontal, prostrat, dels nusos de les quals poden sortir arrels que es fan
tuberoses. Les fulles naixen també
dels nucs, disposades de manera alterna en dues files oposades, amb la base abraçant
la tija; són un poc carnoses, amb el limbe oval-lanceolat i el marge enter, de
color verd per l’anvers i violaci pel revers. Presenta inflorescències en raïms
terminals amb flors trímeres; calze
format per tres sèpals lliures i iguals coberts de tricomes; corol·la amb tres
pètals blancs igualment lliures i iguals; Androceu format per sis estams de
filament barbat. Floreix de març a ‘agost. El fruit és una càpsula loculicida però en les
nostres latituds no fructifica
ATENCIONS: És una de les espècies més cultivades perquè,
a pesar del seu port herbaci, és una planta prou rústica i fàcil de cultivar en
climes temperats i càlids, però no
suporten bé temperatures inferiors a 12-15o C. Agrada de sòls
fèrtils que retinguen humitat però que no entollen, i regar de manera espaiada,
deixant que la superfície del sòl ja estiga seca. Suporta bé la penombra
però el millor lloc serà una ubicació on tinga molta llum sense sol directe.
Per a mantindre una forma compacta convé fer una poda dràstica quan la vegem
desmanegada. Per aquesta raó també és
aconsellable reproduir la planta cada any, de manera que tinguem sempre
exemplars nous i sans.
CONSELLS: S’usa principalment en interiors, per a cultiu
en test o cistelles penjants, però també es pot utilitzar en exteriors com a
planta entapissant no trepitjable. Hi ha nombrosos cultivars, alguns variegats
que poden confondre’s amb Tradescantia
zebrina, però aquesta té les flors solitàries, no en raïm, i són de color
rosat.
Multiplicació: Es
reprodueix amb facilitat per divisió de mata o per esqueix, al qual cal deixar
assecar un poc abans de plantar, en primavera.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom genèric Tradescància és en honor del
naturalista John Tradescant Jr. (1608-1662), naturalista que va introduir
al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les
tres expedicions que va realitzar a Virginia (Estats Units). L’epítet fluminensis
deriva de “ Flumen Januarii” que és el nom en llatí de la ciutat de Rio
de Janeiro".
A Austràlia, Nova Zelanda i Florida són considerades males
herbes perquè poden destruir boscs autòctons. Formen una densa capa de més d’un pam sota de
la coberta d'arbres del bosc, gràcies a una notable tolerància a l'ombra, que
asfixien les plantes a nivell del sòl i impedeix la regeneració natural de les
espècies més altes i, si no es controla, pot conduir a la destrucció dels
boscos nadius.
A Espanya ha sigut inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies
Exòtiques Invasores, aprovat per Reial Decret 1628/2011, de 14 de novembre, per
la qual cosa està prohibida a Espanya la seua introducció en el medi natural,
possessió, transport, tràfic i comerç, per ser una amenaça potencial per a les
espècies autòctones. Donat que un petit fragment de la planta pot arrelar amb
èxit, cal no abandonar les deixalles de jardineria en llocs propers a ambients
naturals.
Tradescància fluminensis va ser descrit per José
Mariano da Conceição Vellozo i publicat en Florae Fluminensis 3: 140, pl. 152. 1825