dilluns, 21 de juliol de 2014

Tuia oriental, Arbre de la vida


Exemplars del Jardí de Vivers de València

Castellà: Tuya oriental. Árbol de la vida. Èuscara: Ekialdeko tuia. Portuguès: Biota-da-china. Tuia-da-china. Italià: Tuia orientale. Tuia cinese. Francès: Thuya d'Orient. Anglès:  Chinese Thuja. Oriental Arborvitae. Alemany: Chinesischer Lebensbaum. Morgenländischer Lebensbaum. Neerlandès: Oosterse Levensboom. Grec:  Θούγια ανατολική.  Xinès: bai ce (侧柏).

NOM CIENTÍFIC:  Platycladus orientalis (L.) Franco 

SINÒNIMS:  Thuja orientalis L.; Biota orientalis (L.) Endl.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre monoic originari del nord-oest de la Xina, que pot arribar als 10 metres d’altura, de port piramidal i dens fullatge amb branquetes aplanades en vertical, que ramifica des de la base. El tronc recte és de color terrós i està cobert de tires verticals que es desprenen. Les fulles, esquamiformes, disposades en quatre files, decussades, punxegudes i aplanades, es distribueixen en rametes alineades en un pla vertical. 

Varietat 'nana'
Les inflorescències masculines són petites, groguenques i ubicades a l’àpex de les branques. Els cons femenins són blavosos i van fent-se marrons a la maduresa; estan formats per 6-8 esquames aplanades, mesuren més o menys un centímetre de diàmetre i presenten protuberàncies ganxudes. Les valves s’obrin per la part oposada al peduncle

ATENCIONS:  És una espècie molt rústica adequada per a la jardineria mediterrània, ja que s’adapta a diferents climes, suporta els sòls calcaris i el reg escàs, encara que prefereix sòls profunds, humits i ben drenats. Ubicació a ple sol o mitja ombra

CONSELLS:  S’empra per a formar pantalles i tanques, però també com a exemplar aïllat i admet la topiària. El que més s’empra en jardineria són els cultivars. Hi ha varietats nanes, piramidals i de tons auris, com la varietat ‘elegantissima’ que presenta tons daurats a la primavera. 
Multiplicació per esqueix o per llavors amb estratificació de 60 dies a 4oC.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Platycladus  està compost pels vocables grecs “platy, πλατος” ample, pla, i “κλάδόος”,  branca, rameta, és a dir, de branques planes, en al·lusió a les rametes que es desenvolupen en un pla vertical. El gènere al qual estava adcrita aquesta espècie fins fa poc de temps, Thuja, deriva del grec “thia” o “thyon” que significa arbre resinós. El seu nom específic, orientalis, fa referència al seu lloc d’origen, la Xina.


Platycladus orientalis és l’única espècie acceptada del gènere Platycladus. En els textos més antics, Platycladus s'inclou sovint en el gènere Thuja , però està només llunyanament relacionat amb aquest gènere. Les diferències són evidents: els seus cons diferents, llavors sense ales, i el seu fullatge gairebé sense olor.
La fusta del seu tronc s’ha usat per a la construcció de temples budistes, per ser imputrescible, i com a encens.  És una de les cinquanta plantes fonamentals en la medicina tradicional xinesa, emprada com a astringent i emmenagog.

Família Cupressaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...