Mèlia, Cinamon.

Castellà : Acederaque. Alelí. Árbol de rosarios. Cinamono. Fruto del paraíso. Melia. Mirabobo. Agriaz.Portuguès  Brasil: Sinamão. Italià: Albero dei rosari, Albero dei paternostri. Francès: Mélia azedarach. Anglès: Chinaberry tree, Persian lilac, Bead tree. Alemany: Zedrachbaum. Neerlandès: Indische sering. Turc: Hint leylağı. 

Flors de mèlia

NOM CIENTÍFIC: Melia azedarach L.

SINÒNIMS: Melia australis Sweet.; Melia candollei Sw.; Melia japonica G. Don.

            

          DESCRIPCIÓ: La Mèlia és un arbre caducifoli originari de l’Himàlaia, que pot arribar als 15 metres d’alçada i la copa 8 metres de diàmetre. Excepcionalment, a Austràlia hi ha exemplars de fins 45 metres d’alçària. Les fulles, que cauen a l’hivern, són alternes, compostes, imparipinnades, amb folíols dentats. Flors vistoses, en grans panícules, amb cinc pètals de color lila suau, quasi blanc, amb una petita corona de color violeta que embolca els estams. Desprenen una agradable fragància des de que comencen a sortir a la primavera. Fruits en petites drupes, boletes de color bru clar o groc, amb les que cal tindre cura, doncs són tòxiques pels humans. La neurotoxina que contenen pot matar un mamífer si ingereix 0,66 gr. de fruit per quilo. 

Fruits tòxics

       ATENCIONS: Habita zones temperades amb estius calorosos i gelades lleugeres en hivern. Necessita la llum del sol i s’adapta be a tot tipus de sòl, àcids, alcalins i, fins i tot, suporta certa salinitat. No és gaire exigent amb els recs. Suporta bé els terrenys amb poca humitat.

Per obtindre noves plantes poden utilitzar-se les llavors, a les quals només cal llevar-li l’embolcall carnós, o mitjançant esqueix, a la primavera.

CONSELLS: La fragilitat de les llargues branques aconsellen situar la mèlia a resguard del vent. A més cal tindre en compte que els fruits van caient durant tot l’hivern i poden provocar perillosos esvarons i caigudes. 

Escorça

 SABIES QUE… El nom genèric Melia és el nom que els grecs donaven als freixes, pel paregut de les fulles amb alguns freixes. L’epítet específic azedarach deriva del persa “azadraxt o azedaraeth”

A mitjan segle XIX va ser introduïda a Amèrica i al sud d’Àfrica, com arbre ornamental i per l’ombra de la frondosa copa, però prompte es va naturalitzar desplaçant altres espècies autòctones. Ara és considerada una espècie invasora.

S’empra com arbre d’ombra i ornamental en nombroses places, carrers i jardins per la seua bellesa, frondositat de la copa i perfum de les flors. Només a la ciutat de València (Espanya) hi ha uns 5300 mèlia a les places, carres i jardins.

Els fruits són verinosos pels humans si es mengen en gran quantitat però no ho són pels ocells que se'ls mengen fins quedar com embriagats.

La Mèlia fa una fusta apreciada de densitat mitjana i semblant a la teca de Birmània, i de les dures llavors se'n feien rosaris i altres productes, abans de l’arribada dels plàstics.

Família Meliaceae