dijous, 12 d’abril del 2012

Arbre de l’amor, Cercis


Arbres de l'amor del Jardí de Vivers de València
Castellà: Árbol de Judas. Árbol del amor. Cercis. Ciclamor. Italià: Siliquastro. Albero-di-Giuda.  Francès: Gainier commun. Arbre de Judée. Anglès: Judas-tree. Mediterranean Redbud. Alemany: Gemeine Judasbaum. Herzbaum. Judenbaum. Neerlandès: Judasbloom.  Grec: Δέντρο του Ιούδα . Κότσικας 

NOM CIENTÍFIC: Cercis siliquastrum L.

Flors papilionàcies
DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli, procedent d’Àsia, cultivat com ornamental per l’espectacular floració primaveral, abans de que brotin les fulles. Pot arribar als 10 metres d’alçada, té una copa irregular i l’escorça obscura i rugosa. Les fulles tenen entre 7 i 12 cm, arronyonades o en forma de cor i sostingudes per un llarg pecíol. Les flors naixen, atapeïdes, anunciant la primavera, en març i abril, en raïms o fascicles que surten de les branques o del mateix tronc, a l’extrem de llargs rabets o peduncles. Tenen l’estructura típica de les flors papilionàcies amb l’estendard, les ales i quilla, de color rosat, o blanc en la varietat alba. El fruit és una llegum (síliqua) de 6-10 cm de llargària, de color bru quan madura, que romanen a les branques després de perdre les fulles.   

Fulles en forma de cor
 ATENCIONS: No és gaire exigent. Prospera al sol i a l’ombra, i en qualsevol tipus de sòl: silícic, calcari o neutre, i resisteix la sequera moderada. Només demana un drenatge que evite l’embassament d’aigua i, encara que suporta be les gelades, prefereix climes càlids.

CONSELLS: El volum reduït de l’arbre de l’amor el fa ideal per a col·locar-lo junt a les vivendes, en petits jardins, racons romàntics o per delimitar camins.
Cal fer una poda de formació per tal de donar-li una forma armoniosa. Els adults no ho necessiten.
A la tardor podem plantar les llavors que germinaran amb facilitat. També pot multiplicar-se per esqueix o plantant els brots que surten a la base en estiu. 

Síliqües de cercis
 SABIES QUE… El nom científic del gènere Cercis deriva del grec “kerkis”, que significa arbre.
A la tardor, quan cauen les fulles, els fruits cobreixen l’arbre. El nom de l’espècie “siliquastrum” deriva precisament d’aquest fet, doncs “siliqües” són anomenats els llegums de la seua fructificació. 
La forma de cor de les fulles que llueix en primavera i a l’estiu li ha valgut el nom d’arbre de l’amor.  
També s’anomena arbre de Judes perquè un antic mite diu que Judes Iscariot, després de trair Jesús, es va penjar en aquest arbre. 

Va arribar a Europa a través de França en època de les croades, sobre l’any 1200. En Constantinoble, ara Istanbul, era l’arbre preferit pels emperadors bizantins. El color porpra de les seues flors era el color imperial i “l’Erguvan” (el nom de l’arbre de l’amor en turc) adornava les riberes del Bòsfor i encara avui podem trobar nombrosos cercis a Istanbul, doncs és l’arbre que identifica la ciutat. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Caesalpiniacae)



Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

2 comentaris:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...