dilluns, 23 d’abril de 2012

Cirerer del Japó


Espectacular floració primaveral del cirer del Japó
Castellà: Cerezo japonés, Cerezo del Japón, Cerezo de flor. Italià: Ciliegio giapponese. Francès: Cerisier du Japon. Cerisier à fleurs japonais. Anglès: Japanese Cherry. Serrulated Leaved Cherry. Alemany: Japanische Blütenkirsche. Zierkirsche. Neerlandès: Japanse Sierkers. Japonès: Sakura.

P.Serratula del Jardí de Vivers de València
NOM CIENTÍFIC: Prunus serrulata Lindl.

SINÒNIMS: Cerasus serrulata (Lindl.)

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli, de fins 10-12 metres d’alçada, d’origen asiàtic, de Japó, Corea i Xina, on creix de forma espontània formant boscos. Fulles de distribució alterna, ovades lanceolades, de doble de llarg que de ample, amb el marge serrat, de color verd brillant que gira a gris rogenc a la tardor. Les flors apareixen al mateix temps que les fulles, a principis de la primavera, formant raïms de color blanc o rosat, de flors amb corol·la semblant a una petita rosa.  El fruit és una drupa globosa, negra, més petita que la cirera i de sabor àcid i amarg. El cultiu pel valor ornamental de la floració, seleccionant durant segles els exemplars en funció dels valors ornamentals, ha fet que els que creixen als jardins fructifiquen escassament. El tronc llis brillant, amb estries horitzontals.

ATENCIONS: creix be en qualsevol tipus de terra, a condició d’estar ben drenada. Li agrada estar a ple sol però suporta temperatures per baix dels 150 baix zero, i també les sequeres moderades per falta de pluja. Els llocs ventosos i salins, com les primeres línies de costa, no les tolera. No cal podar-lo si no és per eliminar alguna branca sequillosa o danyada.
Escorza llisa amb estries horitzaontals
Per obtindre més arbres podem fer-ho mitjançant esqueixos que agafarem en quan cau la fulla, però millor si empeltem sobre un peu del mateix Prunus serratula nascut de llavor o sobre cirerer (Prunus avium)

CONSELLS: Per les seues dimensions reduïdes és perfecte per a jardins urbans, com exemplar aïllat, en petits grups o en alineacions.
A principi de la primavera fa una espectacular floració. Quan cau la flor els fruits rojos o negres ressalten sobre el verd de les fulles, i a la tardor, les fulles prenen el color groc i vermellós abans de caure. Podem dir que cada estació ens ofereix una vista diferent però sempre deliciosa.

 SABIES QUE… Hi ha més de cent varietats, les més emprades de les quals són: el Kazan és molt vigoròs i amb un magnífic color de tardor és el més cultivat; l'Amanogawa té les flors dobles, és de color rosa pàlid i forma de columna; el Kiku-shidare-sakura de porte tipus "llorón"; el Tai Haku amb flors blanques i senzilles; la més formosa potser sigui el Shirofugen amb les flors que són roses al brotar, blanques un cop obertes i tornen a tenyir-se de rosa abans de caure.
El nom específic, serrulata, fa referència al marge doblement serrat de les fulles.
Al Japó és un emblema nacional i forma part del patrimoni cultural del país.

Família Rosaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...