Canna. Canya d’Índia

Cannes del Jardí del Túria de València

Castellà : Achira. Caña coro. Cañas de indias. Lengua de dragón. Platanillo de cuba. Francès: Canna. Anglès: Indian Shot. Alemany: Indisches Blumenrohr. Neerlandès: Indisch Bloemriet. Grec: Καννά ινδική.

NOM CIENTÍFIC:  Canna indica L.

SINÒNIMS:  Canna edulis Ker Gawl. Canna x generalis

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia, procedent d’Amèrica del Sud, rizomatosa, de tiges erectes i robustes que poden arribar fins tres metres d’alçada, tot i que a les nostres terres no solen passar del metre i mig. Les fulles són grans, el·líptiques, de nerviació pinnada, disposades en espiral al llarg de la tija i abraçades a ella, amb el marge enter i el nervi central prominent, de color verd o violaci. Les flors  apareixen des de juliol fins a a setembre, són molt vistoses per la grandària i pels diferents colors, segons el cultivar poden ser grogues, rosa, taronja, roges, etc., són asimètriques i surten en raïm a l’àpex de la tija. El fruit  és una càpsula berrugosa que conté nombroses llavors.

ATENCIONS: La millor ubicació és a ple sol però admet un poc d’ombra i és exigent en aigua. No suporta be el fred i les gelades. No és gaire exigent en el sòl, doncs creix be en sòls diferents i lleugers, tot i que prefereix els de textura franca, rics i ben drenats, on desenvoluparà els rizomes, que poden ser invasius, formant grans motes.  Aquesta espècie té poques malalties.

CONSELLS:  En jardineria s’empren formant massissos aïllats al bell mig de la gespa. En llocs amb baixes temperatures és aconsellable treure els rizomes del sòl una vegada ha passat la floració, netejar-los i guardar-los en un lloc sec i obscur fins que tornem a plantar-los a finals de l’hivern.  Altra opció és tallar la tija arran de terra pel mes de novembre o desembre, abans de l’època de les gelades.

Multiplicació per trossos de rizoma o per llavors que cal posar a remulla 48 hores abans de plantar, però moltes llavors no són viables.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Canna deriva del nom celta de la canya (Arundo donax ) i per extensió a totes les plantes similars. L’específic indica és un epítet geogràfic que significa indià, de l’Índia, tot i que és d’origen americà.

El nom comú “achira” deriva del quítxua “Achuy”  que significa esternut, que porta a la idea d’allò que duguem a la boca, a la paraula, la història que es transmet , als coneixements que es transmeten de forma oral.

En Perú s’han trobat evidències del seu cultiu de fa 4.500 anys, doncs el seu rizoma és emprat en alimentació. Actualment s’elabora un bescuit i pa, anomenat de pa de sagú amb gran poder nutritiu, que té molt bona collida a les ciutats colombianes.  

En medicina popular s’empra la decocció del rizoma com diürètic, les fulles com cicatritzant i el suc de les fulles com antisèptic.

Canna indica fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 1. 1753.

Família Cannaceae

Palmera de la reina. Fals cocoter

Exemplars del Jardí de Vivers de València

Castellà: Coco plumoso, Palmera de la reina, Palmera pindó. Portugués: Jerivá, Coqueiro. Francès: Palmier de la reine. Cocotier plumeux. Anglès: Queen palm. Feather palm. Neerlandès: Koninginpalm. Pindópalm.

NOM CIENTÍFIC: Syagrus romanzoffiana (Cham.) Glassman

SINÒNIMS:  Cocos romanzoffiana Cham.;  Arecastrum romanzoffianum (Cham.) Becc.

DESCRIPCIÓ: Palmera originària del sud de Brasil, Uruguai, Argentina, de port elegant, amb estípit grisenc i les cicatrius foliars marcades però sense protuberància,que pot arribar als 25 metres d’altura (en les nostres latituds no passa de 10) i 50 cm de diàmetre, coronat per un plomall de fulles alternes en forma de palma pinnada, de 3-5 metres de llargària, amb el raquis penjant en la part final i llargs folíols inserits en distintes files i apuntant en diverses direccions, que es dobleguen i pengen des de la meitat de la seua longitud, de manera que li donen l’aspecte plomós característic. Les inflorescències estan protegides per una espata llenyosa i estriada que ix entre les fulles, amb raïms de flors blanques o grogues d’un sol sexe, masculí i femení en la mateixa planta, perquè és monoica. El fruit és una drupa globosa, d’1-2 cm de diàmetre, que pren tons taronja i groc quan madura. 

ATENCIONS: Tolera gelades suaus si són breus, però requereix una ubicació a ple sol, tot i que vegeta bé a l’ombra; sòls rics en nutrients lleugerament àcids, i reg abundant per tindre prou humitat durant l’època de creixement i temps sec. Resisteix bé el trasplantament a qualsevol edat. El manteniment és fàcil i barat, només poda, i pareix que, fins ara, no li afecta la plaga de becut roig.

CONSELLS: S’utilitza com a exemplar aïllat o en xicotets grups en jardins, i en alineacions, adequat per a zones costeres càlides, doncs tolera el vent del mar.  Les fulles són persistents pel que cal llevar-les manualment als exemplars ornamentals. L’aspecte esfilagarsat i plomós de les seues fulles pinnades la fa inconfusible.

 Multiplicació per llavors que tarden poques setmanes a germinar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Syagrus deriva del grec "syagros συαγρος" porc senglar, verro. Altres autors però defenen que deriva del grec “skaphe” còncau, buit, i “glotta” llengua, en referència a la forma del llavi de les flors. L’epítet específic romanzoffiana és en honor del comte Nicholas Romanzoff (1753-1826), Ministre de Relacions Exteriors rus, que va finançar expedicions científiques. 

Syagrus romanzoffiana pot hibridar amb facilitat, al seu lloc d’origen, amb Butia capitata per donar una espècie molt desitjada, el Butiagrus nabonnandii, la palma mula, interessant per la velocitat de creixement i les característiques intermèdies de les dues espècies.

Originalment, aquesta palmera fou classificada al gènere Cocos, posteriorment moguda al gènere Arecastrum i finalment assignada al gènere Syagrus en què es classifica actualment.

Syagrus romanzoffiana va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 23(2): 286. 1888.

Família Arecaceae (Palmae)

Guzmània

Castellà: Guzmania. Anglès: Scarlet Star. 

NOM CIENTÍFIC:  Guzmania lingulata (L.) Mez

SINÒNIMS:  Tillandsia lingulata L.

DESCRIPCIÓ:  Planta provinent dels boscs tropicals molt humits d’Amèrica Central i del Sud, fins a Perú i Bolívia. És epífita,és a dir, que viu al damunt dels arbres, que presenta una espècie de tija, formada per la base de les fulles imbricades, que pot arribar als mig metre d’altura durant la floració. Les fulles, de fins a 40 cm, tenen forma d’espasa, són planes, glabres, creixen en estrella des de la roseta basal formant un got en el centre, on emmagatzema aigua. L’escapo està format per bràctees de color taronja i roig coronat per la inflorescència simple amb flors erectes i sèssils, de pètals blancs, efímeres i difícil de veure fora del hivernacle. El fruit és una càpsula. 

ATENCIONS:  És una planta fàcil de cultivar si es rega adequadament, mantenint el receptacle central sempre amb aigua neta i fresca i on ha de afegir-se l’adob. El substrat, en canvi, a penes es regarà per a evitar que es podrisquen les arrels que tenen una funció purament de sosté, d’ancoratge de la planta. Cal evitar el sol directe, però agrada de llum abundant perquè els colors de les bràctees es conserven en tota la seua esplendor. Requereix temperatura suau i molta humitat ambient pel que és aconsellable polvoritzar aigua descalcificada sobre les fulles.

CONSELLS:  La guzmania s’utilitza en interiors, per a decorar la casa, centres comercials o edificis d’oficines. Pot confondre’s amb altres bromeliàcies de got com Nidularium innocentii, però aquesta última no desenvolupa peduncle floral i les fulles tenen el marge dentat.

Multiplicació per separació dels fillols que apareixen en la base de la planta mare. No convé separar-los fins que estiguen prou desenvolupats. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric Guzmania és en honor al farmacèutic i naturalista espanyol Anastasio Guzmán, mart a Equador en 1807, a qui també es dedica l’específic d’un ranuncle (Ranunculus guzmanii). L’epítet específic lingulata deriva del llatí "língula", un diminutiu de llengua, és a dir, petita llengua, en al·lusió a les bràctees de l’escapo floral que semblen llengües.

És una de les bromeliàcies més cultivades, amb colors marró, roig, groc o rosa

Guzmania lingulata va ser descrita per (L.) Mez  i publicada en Monographiae Phanerogamarum 9: 899. 1896.

Família Bromeliaceae