Ficus de l’Índia

Castellà: Laurel de indias. Francès: Arbre de l'intendance. Laurier d’Inde. Anglès: Indian laurel. Chinese banyan. Malayan banyan. Alemany: Chinesische Feige. Lorbeer-Feige. Indischer Lorbeer. Xinès: Rong shu. 細葉榕.Japonès: ガジュマル  

NOM CIENTÍFIC: Ficus microcarpa L.f. 

SINÒNIMS: Ficus microcarpa var. nitida F.C.Ho; Urostigma microcarpum (L. f.) Miq.  

DESCRIPCIÓ: Arbre de gran port, procedent del sud d’Àsia i Java, de ràpid creixement que pot assolir els 15 metres d’alçada (fins 30 metres al seu medi natural) amb una capçada densa i voluminosa, sostinguda per un tronc gruixut, d’escorça grisa i llisa, molt ramificat i amb arrels aèries que arrelen en tocar el sòl i acaben unint-se al tronc. Les fulles són persistents, de distribució alterna, oblanceolades de 2-5 cm i marge enter, àpex agut o acuminat, de color verd lluent i tacte coriaci, amb pecíol de fins 2 cm. Les flors tancades en siconi axil·lar i sèssil, que en madurar formarà el fruit, com tots els Ficus, una petita figa d’1 cm de diàmetre de color verd que es tornarà groc, rogenc i finalment marró obscur.

ATENCIONS: És una espècie tropical i per tant requereix un clima càlid i un ambient humit, tot i que pot suportar temperatures de fins 0^oC.  Prefereix la ubicació a ple sol, tot i que vegeta bé a mitja ombra. Sòl ric i ben drenat, deixant que la terra s’assequi entre dos regs.

CONSELLS: S’empra com arbre d’ombra en carrers, parcs i jardins en zones de clima temperat i càlid. Es pot conrear com a planta d’interior en contenidor, apropiat en zones fredes, i també és una espècie molt utilitzada per fer bonsais.  

Multiplicació per llavor germina amb facilitat sembrades en primavera, o per esqueix a l’estiu.

Plagues i malalties: Cal estar atent a l’acció de trips, aranya roja i cotxinilla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus és el nom que els antics romans donaven a la figuera. L’epítet específic microcarpa del grec “μικρός micrós” petit, i de “καρπός carpόs” fruit, és a dir, de fruit petit

Els fruits alimenten nombroses espècies d’ocells, el que converteix aquest arbre en un  important punt d’atracció per la fauna aviar urbana.

Es considera un arbre molt agressiu perquè pot créixer a les parets d’edificis, ponts i altres estructures, fins i tot de formigó. Les arrels poden alçar voreres i paviment. Les fulles són tòxiques si s’ingereixen

Ficus microcarpa  va ser descrit per Carles Linné el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 442. 1781[1782].

Família Moraceae

Ficus rubiginós

 

Castellà: Higuera de Port Jackson. Higuera herrumbrosa. Francès: Figuier de Port Jackson. Italià: Fico di Port Jackson. Fico ruggine. Anglès: Little leaf fig. Port Jackson fig. Rusty fig.

NOM CIENTÍFIC: Ficus rubiginosa Desf. ex Vent.

SINÒNIMS: Ficus australis Willd.

   

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli de 8-10 metres d’alçada, procedent d’Austràlia, amb la copa aparasolada i densa, sostinguda per un tronc d’escorça llisa i grisenca, amb fissures verticals i nombroses arrels aèries. Les fulles són alternes, ovals o el·líptiques, que poden fer fins 15 cm de llarg per 6 d’ample, de base arrodonida i àpex obtús, marge enter i textura coriàcia, verd obscur glabre per l’anvers i una densa pubescència de color ferruginós pel revers que caracteritza l’espècie, tot i que aquest caràcter és molt variable. Les flors són molt petites i agrupades dins del que prenguem pel fruit, el siconi, que té una obertura basal, l’ostiol, per on entren els insectes pol·linitzadors. Floreix a l’estiu. El fruit és aquest mateix siconi amb les flors del interior fecundades i madures. Són axil·lars, sèssils o amb un curt peduncle, globosos, de 0,7-2 mm de diàmetre i coberts per una pubescència ferruginosa, semblant al revers de les fulles. Solen sortir en parelles i coberts per una bràctea que cau prompte.

Aquest taxó és extremadament variable. Alguns arbres tenen fulles amb les dues superfícies verdes i pubescents o només la superfície inferior amb pèls; altres tenen ambdues superfícies verdes i més o menys glabres

ATENCIONS: És un arbre prou rústic perquè vegeta bé en tot tipus de sòl, àcid o bàsic, millor si el mantinguem humit però ben drenat. Suporta el fred més que la resta de Ficus i la proximitat al mar. Prefereix na ubicació a ple sol o ombra parcial.

CONSELLS: S’empra en parcs i jardins com arbre d’ombra i en alineacions de places i carrers. Tot i que les fulles són grans, es fa servir com bonsai perquè és resistent i fàcil de treballar.

Multiplicació per esqueix de fusta semi-dura a la primavera o estiu, o per murgó aeri. Per llavor és difícil perquè per les nostres contrades no hi ha l’insecte pol·linitzador.  

Plagues i malalties: En general no pateix plagues ni malalties però en cultiu dins de casa o hivernacle amb contenidor, pot ser atacat per l’aranya roja o cotxinilles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus és el nom que els antics romans donaven a la figuera. L’epítet específic rubiginosa deriva del llatí "rubigo, rubiginis" rovell, en al·lusió al color del revers de les fulles.

Cada espècie de Ficus té la seva vespa pol·linitzadora especifica, i en el cas de Ficus rubiginosa és Pleistodontes imperialis, amb la qual manté un mutualisme obligat.

Ficus rubiginosa va ser descrit perRené Louiche Desfontaines, i publica en Jardin de la Malmaison , pl. 114. 1803.

Família Moraceae

Figuera de Mysore

Castellà: Higuera de Mysore. Ficus payapa. Anglès: Mysore Fig, Brown woolly fig.

NOM CIENTÍFIC: Ficus drupacea Thunb.

SINÒNIMS: Ficus mysorensis B.Heyne ex Roth

Figuera de Mysore del Jardí de Vivers de València

DESCRIPCIÓ: És un arbre perennifoli d’origen asiàtic, que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb capçada redona, tronc d’escorça llisa i color gris clar que, a diferència d’altres espècies del gènere, no té arrels aèries. Les fulles mesuren entre 10-20 cm de llargues i 4-8 d’amples, peciolades, amb el limbe obovat o el·líptic i acuminat. Nervació pinnada amb nervis molt marcats pel revers de la fulla. Les flors al interior del fruit anomenat siconi, que apareixen solitaris o en parelles a l’axil·la de la fulla. Són sèssils d’uns 4 cm de llarg per 2,5 de diàmetre, glabres, de color taronja que van fent-se rojos quan maduren. Floreix a principis de l’estiu.

ATENCIONS: És un arbre molt sensible al fred pel que cal evitar els llocs amb gelades i triar els indrets més protegits. Prefereix sòl solt i ben drenat, ubicació a ple sol i molta humitat, especialment en estiu.

CONSELLS: S’empra com exemplar aïllat o en alineacions però no és molt utilitzat a les nostres terres perquè requereix humitat en estiu

Multiplicació per esqueix o per capficó aeri

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ficus és el nom que els antics romans donaven a la figuera. L’epítet específic drupacea ve de “drupa”, un tipus de fruit simple indehiscent carnós, perquè el fruit hi sembla una drupa.

Ha tingut aplicacions en la medicina popular com tònic, astringent i per parar hemorràgies.

Ficus drupacea va ser descrita per Carl Peter Thunberg (Thunb.) i publicada en D.D. [Docente Deo] Ficus genus, dissertatione botanica 6, 11. 1786.

Família Moraceae

Ficus lyrata

Castellà: Ficus lira. Higuera de hojas de violin. Portuguès: Figueira-lira, Figueira-lirata, Figueira-violino. Francès: Figuier à feuilles lyrées, Figuier lyre, Ficus à feuilles de violon. Anglès: Fiddle-leaf fig. Alemany: Geigen-Feige. Neerlandès: Vioolbladplant. Tabaksplant.

NOM CIENTÍFIC: Ficus lyrata Warb.

SINÒNIMS: Ficus pandurata Sander.

DESCRIPCIÓ: Arbre procedent d’Àfrica tropical que pot assolir els 10 metres d’alçada, amb la capçada ampla i arrodonida, perennifoli, amb fulles alternes peciolades, de consistència coriàcia, amb el limbe de més d’un pam amb forma de violí i base cordada, venes marcades i marge ondulat. Estípules triangulars de 2-4 cm de llarg. Les flors en siconi, com tots els Ficus, que en madurar formarà el fruit, la figa, que surt solitària o en parelles a l’axil·la de les fulles, sèssil, de forma globosa, de 4-6 cm de diàmetre, de color verd amb punts blancs.

ATENCIONS: Tot i que és una planta tropical suporta gelades dèbils i esporàdiques. Prefereix terres soltes i fèrtils amb un bon drenatge, i reg moderat perquè l’excés d’humitat fa que les fulles es facen grogues i caiguen. Cal ubicar la planta a un lloc protegit del sol directe de migdia però necessita molta llum.

CONSELLS: És una espècie que s’utilitza com a planta d’interior, com el popular Ficus benjamina, però en climes temperats es planta també al jardí. A l’interior sorprèn per las grans i lluentes fulles, el seu principal atractiu ornamental, i a l’exterior es planta en parcs, solitaris o en grups, però els fruits madurs i les grans fulles resulten molestes quan cauen en zones de pas.  

Multiplicació per llavor, tot i que és difícil trobar-ne. Més fàcil és reproduir-lo mitjançant esqueix o per capficament a principis de l’estiu.

Plagues i malalties: Es molt resistent a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ficus és el nom que els antics romans donaven a la nostra figuera (Ficus carica). L’epítet específic lyrata deriva del llatí “lyra” lira, l’instrument musical de corda, en referència a la forma de les fulles que recorden la forma de la caixa d’aquest instrument.

Al seu lloc d’origen creix normalment com epífita, al damunt d’altres arbres, des d’on emet arrels cap a terra que, poc a poc, van envoltant el tronc de l’hoste fins que l’estrangula.

Com passa en altres tipus de Ficus només hi ha un tipus de vespa capaç de pol·linitzar les figues de Ficus lyrata, en aquest cas és Agaon spatulatum que no pot reproduir-se sense la presència d’aquest Ficus.

Ficus lyrata va ser descrita per primera vegada per Otto Warburg i publicada en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie V. 20. 172-173. 1894

Família Moraceae

Ficus de fulla estreta

Al Jardí del Túria (València)

Castellà: Ficus de hoja estrecha. Anglès: Banana-Leaf Fig, Alii Ficus.

NOM CIENTÍFIC:  Ficus maclellandii King

SINÒNIMS: Ficus longifolia Hort.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre perennifoli que de vegades es manté com arbust, procedent de les regions temperades d’Àsia, amb fulles dispostes de manera alterna, amb el limbe linear-lanceolades a oblong-lanceolades amb marge enter i acuminades, de fins 20 cm de llargues en els exemplars joves i la meitat en els adults, de color verd obscur lluent. Tenen un curt pecíol d’1-2 cm i el nervi central marcat i els laterals paral·lels i poc marcats. Fruits en siconis axil·lars sèssils i solitaris o en parelles, d’1 cm de diàmetre de color verd pàl·lid i rogenc quan madura.  

ATENCIONS: És fàcil de conrear perquè és resistent i té pocs requeriments. Només necessita molta llum però no sol directe. Tem al fred i les gelades, només ocasionalment pot suportar temperatures per davall de 0^o C. El principal enemic és l’excés d’aigua, que pansirà les fulles i provocarà la defoliació. A l’estiu es regarà moderadament però a partir de la tardor caldrà deixar que el substrat s’asseque abans de tornar a regar. Cal un bon drenatge.

Siconis petits

CONSELLS: Vegeta bé en interiors i al jardí. Cal fer una poda de manteniment per controlar la forma i la grandària. A l’estiu agraeix que polvoritzen les fulles amb aigua sense cals.

Multiplicació per esqueix en primavera o estiu i per llavor en primavera..

Plagues i malalties: No sol tindre problemes de plagues ni malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus ve del nom que els antics romans donaven a la figuera (Ficus carica). L’epítet específic maclellandii és en honor del metge britànic John McClelland (1805 – 1883) empleat de la Companyia de les Índies, va exercir com superintendent del Jardí Botànic de Calcuta.

Al Jardí d'Aiora (València)

Per a interior la varietat més comercialitzada és la varietat ‘Alii’, però hi ha altres com ‘Amstel Gold’ de fulles variegades o ‘Amstel King’ de fulles més amples i rogenques quan surten de noves.

És molt semblant a Ficus binnendijkii Miq. del qual es diferencia per la nervació de les fulles que en aquest té el nervi central i dos nervis ben marcats que surten de la base, de manera que sembla trinervada.

Família Moraceae

Banià d'Índia

Castellà: Bayán. Higuera de Bengala. Portuguès: Vada Árvore. Francès: Figuier des banians. Banian de l'Inde. Italià: Baniano. Anglès: Indian banyan. Bengal fig. Alemany: Banyan-Feige. Banyanbaum. Bengalische Feige.

NOM CIENTÍFIC: Ficus benghalensis L.

SINÒNIMS: Ficus indica L.

DESCRIPCIÓ: Arbre de grans dimensions, procedent d’Índia, amb nombroses arrels aèries que surten de les rames fins que toquen terra, arrelen i es converteixen en estructures que sostenen l’arbre, com el tronc (arrel fúlcria). Fulles perennes de color verd brillant, coriàcies, senceres, ovades o el·líptiques, de 20-40 cm de llarg, amb venes laterals molt marcades. Fruit en siconi d’1-2 cm de diàmetre, sense peduncle, de color roig quan maduren, que surten a les axil·les de les fulles en parelles, amb una mena bràctees persistents.

ATENCIONS: Aquesta planta és resistent a la sequera. Requereix un sòl lleuger, ric i ben drenat i molta llum però, sobre tot, necessita molt d’espai per desenvolupar-se, doncs és de creixement ràpid i vigorós.

Multiplicació per llavor després d’estar remullades en aigua calenta durant 12 hores, o per estaca apical o internodal, mantenint en calor i humitat altes. Però només una espècie de vespeta és capaç de pol·linitzar-hi i sols habita als tròpics, per la qual cosa no hi ha llavors viables fora dels tròpics.

Plagues i malalties: pot ser atacat per aranya roja i cotxinilla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ficus és nom que els antics romans donaven a la figuera. El nom específic benghalensis és un epítet geogràfic que al·ludeix a la regió de Bengala, actualment repartida entre Índia i Bangla Desh.

Molts pobles indis aprofiten l’ombra dels banià per fer vida social, fer reunions, passejar o comprar. De fet el nom comú de banià ve dels venedors dels mercadets que reben el nom de “baniano”. Com que buscaven la protecció d’aquest arbre per establir les seues tendes ambulants a sota, es va identificar als arbres amb els venedors ambulants.

Per superfície de capçada és considerat l’arbre més gros del món. Un exemplar indi, el Thimmamma Marrimanu, fa una superfície de capçada de més de 19.000 metres quadrats, i un banià del Jardí Botànic de Calcuta té més de 230 anys i fa 12.000 metres quadrats de superfície.

Nearc, almirall d’Alexandre el Gran, va descriure un exemplar a les vores del riu Narmada amb una capçada que albergava 7.000 homes. En la novel·la i la pel·lícula “La vida de Pi” apareix una illa imaginària formada enterament per un banià. És l’arbre nacional de la República de l’Índia, on és considerat sagrat i representa la vida eterna.

Ficus benghalensis va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 1059–1060. 1753.

Família Moraceae

Ficus australià. Ficus de fulla gran

Ficus monumental del Jardí de Vivers de València

Castellà: Higuera australiana. Banyán australiano. Higuera de Bahia Moreton. Portuguès: Figueira-da-Austrália . Figueira estranguladora. Francès: figuier de la baie de Moreton. Anglès: Moreton Bay Fig. Alemany: Großblättrige Feige.  

NOM CIENTÍFIC: Ficus macrophilla Desf. Ex Pers.

SINÒNIMS: Ficus macrocarpa Hügel ex Kunth & Bouché

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli de grans dimensions, procedent d’Austràlia, amb troc gros i copa ampla. Té la particularitat de deixar caure arrels aèries des de les branques per a que arriben a terra i formen altres troncs que ajuden a suportar el pes de la gran copa superior. Les fulles són ovades o el·líptiques, amb el marge enter, coriàcies, verd brillant per l’anvers i de color ferruginós pel revés. Com és característic a les espècies del gènere Ficus les flors estan tancades en els siconis (les figues), que en aquest cas són pedunculats i surten de les axil·les de les fulles.

ATENCIONS: És sensible a les baixes temperatures, especialment quan és jove. I consumeix molta aigua. 

CONSELLS: Es fa un arbre de grandària considerable i amb arrels potents, pel que cal no plantar-lo prop d’edificacions ni tuberies, i fer-ho en llocs on puga desenvolupar-se sense limitacions.

SABIES QUE… el genèric Ficus és el nom que els grecs donaven a la figuera (Ficus carica). L’epítet específic macrophilla deriva del grec antic “makro” que significa gran, i “phyllon” que significa fulla, és a dir, significa de fulles grans.

Aquesta espècie fou descrita per René Louiche Desfontaines (1750-1833) botànic francès que fou una autoritat en la descripció i classificació dels vegetals. L’abreviatura Desf. s’empra per indicar les plantes descrites per ell.

 Es multiplica per esqueix o capficat aeri. Al seu medi natural aquesta figuera germina les seues llavors en un altre arbre hoste que li serveix de suport, però al que no parasita, fins que les seues arrels fan contacte amb terra. Aleshores sí que arriba a estrangular a seu hoste per convertir-se en un arbre independent.

Les figueres mantenen una interacció biològica amb un tipus determinat de vespa. Cada espècie de figuera és pol·linitzada per un tipus de vespa que només pot reproduir-se en les flors de la seua figuera. Aquesta figuera és pol·linitzada per la vespa Pleistodontes froggatti.

Família Moraceae