Els avantpassats dels nostres
rosers actuals són altres rosers silvestres, tots de l’Hemisfèrio Nord, molt diferents
els uns als altres, que a través d’un procés de selecció i de contínues
hibridacions s’estan aconseguint contínuament més i millors varietats de colorit,
profusió i duració de les flors, major resistència a plagues i malalties, aromes
intensos, etc..
Com a norma general els Rosers Antics
o clàssics són més olorosos que els moderns Híbrids de Te i Floribunda. Rosers
moderns hi ha de quasi tots els colors mentre que en els rosers antics hi ha
una gamma de color més reduïda, però el color blau continua resistint-se, sent
una llegenda també en els moderns ja que els que hi ha són liles pàl·lids.
Quasi tots els rosers antics
posseeixen fruits atractius en la tardor, de distintes grandàries i formes, de
colors que van del roig intens a l’ataronjat.
En el món de la rosa tot és
possible, des de la flor simple de cinc pètals del roser silvestre fins al
complicat disseny dels híbrids de te o de les roses angleses. Quasi totes les
varietats s’empelten sobre peus d’espècies silvestres, molt més resistents a
malalties i millor adaptades al clima i el sòl local. Un altre èxit de les
hibridacions ha sigut aconseguir prolongar el període de floració. Fins fa un
parell de segles els rosers florien una vegada a l’any, a la primavera o estiu,
mentre que els nous cultivars repeteixen floració o allarguen considerablement
el període. En l’actualitat l’American Roses Society té classificats mes de
30.000 rosers distints.
La classificació de les roses o
rosers des d’un punt de vista del jardiner es fa en 3 grups principals:
Rosers silvestres: Els
Rosers silvestres són les espècies que creixen en la naturalesa; d’ells
descendeixen totes les altres roses. Afinals de la primavera emeten unes flors
amb cinc pètals (simples) amb una vistosa corona d'estams al centre. La Rosa
canina és l'espècie més difosa.
Rosers Antics: són les
varietats que existien abans de 1.867, any en què va aparèixer el primer Híbrid
de Te ('La France'). Són poc coneguts pel gran públic però a poc a poc van
utilitzant-se més, perquè són increïblement forts i robusts. No requereixen de
moltes cures i tenen menys problemes de plagues i malalties.
Les roses de te, s'anomenaven
així pel seu aroma a te, feien unes flors precioses però la planta era fluixa.
Al 1867 Guillot la va creuar amb la rosa “hibrida perpètua”, amb una planta més
frondosa, forta i lluidora, creant una nova rosa que va denominar “La France”,
la primera “Hibrida de te” que és considerada la primera varietat de les Roses
Modernes.
Rosers Moderns: varietats
de roses posteriors a 1.867. Dels 3 grups de roses, Silvestres, Antics i
Moderns, aquest últim és el més popular avui en dia i del que hi ha un nombre
més gran de varietats. Més del 95 % dels rosers que es planten són Rosers
Moderns.
Aquests són els 9 grups
principals de Roses Modernes:
Arbustius constitueixen un
grup molt peculiar dins dels Rosers Moderns, ja que són els més pareguts als
Rosers Antics. Enen grans mates que poden passar dels dos metres d'alçada.
S'empren, normalment com exemplars aïllats o amb altres arbusts.
Híbrids de Te formen el
grup més gran de roses, el més popular i el més conegut. És el roser típic de
fins un metre d'alçada, amb flors grans, solitàries i de colors variats que
floreixen al llarg de l'any. Requereixen estar al sol però són de fàcil cultiu
per la seua rusticitat.
Floribunda és el segon
grup en popularitat després dels Híbrids de Te. Les flors són més petites i
estan en raïms de 3-25 flors amb una gama major de colors que els Híbrids de
Te. Arbust de més o menys mig metre d'alçada.
Grandiflora es
caracteritzen per presentar les flors de grandària un poc més xicotet que les
anteriors i disposades en corimbe. Reuneixen els avantatges dels Híbrids de te
i els colorits de les Floribundes, en especial els ataronjats i minis; la
persistència dels seus colors i la duració de les flors, així com la textura dels
seus pètals que fan possible que siguen considerats com els rosers més moderns.
Polyantha són molt
pareguts als Rosers Floribunda. Arbusts compactes, molt espessos, carregats de
flors xicotetes en ramells de 7-15 flors. Com en les Floribunda no convé plantar
més d'una varietat per massís per tal d'aconseguir massa de color.
Enfiladors posseeixen unes
tiges llargues que li permeten enfilar per pèrgoles, parets, tanques, murs,
arcs, columnes decoratives, gelosies o porxos. Tot i que s'anomenen enfiladissos
necessiten lligasses per sostindre's. Atenent a les floracions i tipus de flor
hi ha de tres tipus: Reflorents i amb les flors grans. Reflorents i amb les
flors xicotetes, en ramells. No reflorents. Aquests darrers donen una sola
floració a l’any, a la primavera, però és abundantíssima, arribant a cobrir-ho
tot de xicotetes flors en ramells.
Sarmentosos podrien
incloure’s dins dels Enfiladors, ja que són molt pareguts. Es tracta de rosers
enfiladors vigorosos, amb tiges laxes i flexuoses. Floreixen, per regla general
a l’estiu, rams de 3-20 flors simples o dobles. Són recomanables per a cobrir
murs, tanques i pèrgoles.
Miniatura són rosers
xicotets, de 30-40 cm., amb fulles xicotetes, reflorents, amb ramells formats
per 3-11 flors petites, simples a plenament dobles, que surten a
l'estiu-tardor. Adequades per a rocalles, petits espais o inclús per a tests i
jardineres.
Tapizants són rosers
rèptils, que creixen escampats pel sòl cobrint-lo. Presenten flors simples a
plenament dobles, en general disposades en ramells de 3-11 i que apareixen a
l’estiu i/o tardor. Algunes varietats donen només una floració a l’any i altres
són reflorents.
Roses publicades al Jardí de Menuda Natura:
FLORIBUNDA:
HÍBRIDS DE TÉ
Philippe Noiret Meizoelle
Philippe Noiret Meizoelle
moltíssimes gràcies.
ResponEliminamoltíssimes gràcies.
ResponElimina