Andianeta. Herba de Sant Jordi. Valeriana.

Castellà: Hierba de San Jorge. Milamores. Valeriana encarnada. Portuguès: Alfinetes. Francès: Centranthe rouge. Lilas d'Espagne. Valériane rouge. Italià: Camarezza comune. Valeriana rossa. Anglès: Bouncing Bess. Drunken Sailor. Padstow Pride. Alemany: Rote Spornblume. Roter Baldrian. Neerlandès: Rode Spoorbloem. Grec: Μοσχολιός. Βαλλεριάνα. Πνευμονόχορτο. Ερπίνη.

N CIENTÍFIC: Centranthus ruber (L.) DC. 

SINÒNIMS: Valeriana rubra L.  

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, procedent d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia Menor, perenne molt ramificada, cultivada als jardins però també naturalitzada a escletxes de parets i als herbassars ruderals, que pot arribar fins als 80 cm d’alçada. Les fulles basals són peciolades i les superiors sèssils i més petites quan més amunt, oposades, lanceolades i de marge enter, de color verd grisós. Les flors apareixen, de maig a setembre, en cimes corimboses denses de petites flors vermelles, rosades o rarament blanques, amb esperó i fragants. Fruit en aqueni amb vil·là plomós característic.

ATENCIONS: És una planta molt rústica, resisteix la sequera i tot tipus de sòl. Inclús els pobres en nutrients si estan ben drenats. Gaudeix del sol directe però vegeta bé a mitja ombra però la resistència la fred és moderada. És aconsellable la poda després de la floració.

CONSELLS: En jardineria s’empra en rocalles, murs desnivells o en massissos, especialment en jardins de condicions dolentes, en llocs àrids i difícils. També es pot conrear en contenidor.

Multiplicació: per llavor és molt fàcil reproduir-la en primavera

Plagues i malalties: No hi ha plagues ni malalties dignes de menció que afecten aquesta planta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centranthus deriva de dues paraules gregues: “kéntron. –ou” que significa agulló, l’esperó dels galls; i “antros, -ous” que significa flor, doncs les flors d’aquest gènere tenen esperó. L’epítet específic ruber ve del llatí “rubeo” vermellós, per color de les flors.

Les fulles són mengívoles i es poden consumir en amanida. Té efectes semblants a la Valeriana com sedant i ajuda a dormir. Els gats gaudeixen de menjar les fulles pels efectes psicoactius.

Aquesta espècie és considerada invasora en Canàries, segons el “Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto. (BOE nº 185): 03.08.2013”

Centranthus ruber va ser descrita per primera vegada per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 31. 1753. amb el nom de Valeriana rubra, i en 1805 Augustin Pyrame de Candolle la va publicar en Flore Française. Troisième Édition 4: 239. 1805, amb el nom acceptat actualment.

Família Caprifoliaceae (Valerianaceae)