dijous, 10 de març de 2016

Ciclamen. Ciclamen de Pèrsia

Cyclamen persicum
Castellà: Ciclamen. Violeta de Persia. Francès: Cyclamen de Perse. Anglès: Florist's Cyclamen. Persian Cyclamen. Alemany: Zimmer-Alpenveilchen. Persisches Alpenveilchen. Grec: Κυκλάμινο.

NOM CIENTÍFIC: Cyclamen persicum Mill.

DESCRIPCIÓ: Herba d’uns 30-40 cm d’alçada, procedent d’Orient Mitjà i dels Alps europeus, amb un tubercle d’on surten directament les fulles peciolades amb forma de cor, de color verd fosc amb taques blanquinoses per l’anvers, i blanquinoses pel revers, amb el marge serrat. També directament del tubercle naixen els escaps florals que porten a l’àpex una sola flor amb pètals grans girats cap enrere formant un conjunt molt original i atractiu. Té una llarga època de floració, entre la tardor i la primavera. Fruit en càpsula

ATENCIONS:  Cal ubicar-les en zona d’ombra o ombra parcial, doncs no vol sol directe, però sí llum. En l’època de calor perd les fulles i torna a brotar amb les primeres pluges de la tardor. S’empra tant en jardí com en test al interior.  Les plantes d’interior cal regar-les des de baix, és a dir, posant un poc d’aigua al plat.

CONSELLS: És molt apreciada per la bellesa de les flors però, a més a més,  floreix a l’hivern, quan hi ha tan poques plantes en flor. Hi ha nombroses varietats amb flors de diferents colors.

Multiplicació per llavor que cal sembra a mitjan estiu per afavorir una bona floració a la tardor i l’hivern, però cal tindre en compte que la majoria de ciclamen que hi ha al mercat són híbrids i no poden propagar-se per llavor. Quan les plantes perden les fulles podem treure el tubercle i guardar-lo en un lloc fosc i sec, per plantar de nou a la tardor de l’any següent, o deixar-lo plantat a l’ombra i sense regar fins la tardor. Amb un bon cultiu poden durar més de 20 anys.

Plagues i malalties: L’excés d’humitat pot podrir les arrels i estableix les condicions ideals per al atac de fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cyclamen deriva del grec “κύκλος kýklos” cercle, probablement pel tubercle redó o pel cercle perfecte que formen els ètals al girar-se cap enrere. L’epítet específic persicum deriva del llatí “persicus, -a, -um” que és un epítet geogràfic del lloc d’origen, tot i que no prové de Pèrsia. Altres autors afirmen que aquest epítet és degut a que el color original de les flors era rosa com el de la bresquillera (Prunus pèrsica)

Va començar a produir-se en pla comercial a la segona meitat del segle XIX a Anglaterra, d’on va passar a Alemanya i els Països Baixos. Tot i això, la reina Isabel I d’Anglaterra ja els conreava als jardins botànics al segle XVI.

Cyclamen persicum va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 3. 1768.


Família Primulaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...