dijous, 20 de juny de 2013

Abèlia




Castellà: Abelia. Francès: Abélie à grandes fleurs. Anglès: Glossy Abelia. Alemany: Großblütige Abelie. Xinès: 糯米 .

NOM CIENTÍFIC:  Abelia × grandiflora (Rovelli ex André) Rehd.


SINÒNIMS:  Abelia rupestris var. grandiflora Rovelli ex André

DESCRIPCIÓ:  Arbust que no sol passar d’un metre i mig d’alçada. Té un port arrodonit i molt ramificat, amb tiges arquejades que es divideixen en moltes altres a l’àpex de les quals surten petites flors blanques o rosades, en forma de tub, amb els sèpals foliacis, rogencs i persistents. Hi ha una vintena d’espècies d’Abelia però aquesta potser és la més popular per ser de fulla perenne, excepte si fa molt fred, per les petites fulles ovalades d’un verd brillant que viren al bronze a l’hivern, i per la llarga duració de la floració que es prolonga des de juny fins l’arribada del fred, emanant un suau perfum .  El fruit és un aqueni allargat de vora d’un centímetre, amb els sèpals persistents a l’àpex.
 
Abèlia dels Jardí de Vivers de València
ATENCIONS: No és gaire exigent per presentar-se com una planta bella al llarg de quasi tot l’any. Floreix de manera abundosa a ple sol però suporta bé la mitja ombra. A l’estiu necessita prou humitat però el terreny, que prefereix no calcari, ha d’estar ben drenat per evitar la putrefacció de les arrels. Per mantindre l’aspecte arrodonit és aconsellable retallar les tiges a mitja altura durant l’hivern, cada dos o tres anys, i una poda lleugera després de la floració. Resisteix gelades suaus i és resistent als paràsits.


CONSELLS: Pot cultivar-se en contenidor, formant bardisses o com exemplar aïllat però o amb diversos exemplars formant masses uniformes i amb altres arbusts que contrasten i florisquen mentre l’abelia està en repòs.

Multiplicació per esqueix tendres en primavera o estiu i amb esquis més durs a la tardor i hivern.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Abelia rep el nom de Clark Abel, el naturalista que va introduir a Europa, des de Xina, les espècies d’aquest gènere a principis del segle XIX. Abel va descobrir l’Abelia chinensis al voltant de Beijing al 1817.
El nom de l’espècie, grandiflora, deriva de les veus "grandis" gran, i "flos, floris" flor, és a dir, de grans flors.
És un híbrid de jardí obtingut pel creuament de Abelia chinensis y Abelia uniflora, (ambdues procedents de Xina) fet per Rovelli Brothers al voltant de 1886.
Hi ha diverses varietats entre les quals destaquen les de baix creixement (Postrata), amb les fulles daurades (Aurea), i amb les fulles bordejades de groc (Variegata).

Família Caprifoliaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...