dimarts, 8 de gener de 2013

Taronger agre. Taronger amargant



Taronger agre del Jardí de Montfort de València
Castellà : Naranjo agrio. Naranjo amargo. Taronger de Sevilla. Bigarade. Italià: Arancio amaro. Francès: Oranger amer. Bigaradier. Anglès: Bitter Orange. Sour Orange. Alemany: Pomeranzenbaum. Neerlandès: Bitteresinaasappel.

NOM CIENTÍFIC: Citrus aurantium L.

SINÒNIMS:  Citrus aurantium subsp. aurantium; Citrus aurantium subsp. bergamia:

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre perennifoli que es creu que deriva d’exemplars silvestres d’Àsia sud-oriental. El tronc és recte i la fusta dura. La copa és arrodonida i té branques llargues i flexibles amb espines. Les fulles són el·líptiques o lanceolades, amb l’àpex agut, de color verd obscur i ales al pecíol. 

Les flors solitàries i flairoses amb 4-5 pètals blancs i carnosos són molt vistoses. Durant els mesos d’abril i maig omplin de color blanc i de d’olor a tarongina els nombrosos carrers i jardins que gaudeixen de la seua presència.  El fruit és una baia singular, que rep el nom d'hesperidi, arrodonida, de 7-10 cm de diàmetre, amb l’escorça rugosa per les nombroses glàndules que contenen un suc aromàtic, de colors taronja daurat que adornarà l’arbre al llarg de l’hivern. Però no és comestible, doncs té un sabor molt amarg.

ATENCIONS:  Les gelades són un dels enemics del taronger, doncs amb dificultat vegetarà en zones d’hiverns amb temperatures sota zero.  Prefereix sòls solts i ben drenats

CONSELLS:  durant el període de formació s’haurà de limitar al mínim la poda, eliminant només les vares massa vigoroses i verticals. També s’hi pot cultivar en jardinera o test gran per als patis.
Per a que florisca i produïsca fruits cal situar la planta en una ubicació assolellada.
Multiplicació mitjançant llavors o esqueix.

SABIES QUE… El genèric Citrus, prové del grec, i significa llimona. El nom específic aurantium deriva del llatí auratus= de color d'or, en referència al color daurat dels seus fruits.
Moltes varietats de taronja amarga s’usen pel seu oli essencial, per a perfum i saboritzant, o com medicinal.
El Taronger de Sevilla o bigarade, és el més emprat a la regió mediterrània. El seu fruit és molt apreciat per a fer melmelada, pel seu alt contingut en pectina, doncs dona millor qualitat i quantitat. També en compotes, i per a donar sabor amb aquest licor al “Canard à l'orange” (ànec en salsa de taronja). L’escorça seca s’empra per a fer el licor “curaçao”.
Al segle X els àrabs introduïren el conreu del taronger agre i no va ser fins al segle XV que els genovesos van portar el taronger dolç. Sembla que foren els califes de Córdoba els que empraren el taronger agre com a planta ornamental en places, patis i jardins, al segle IX-X. Un exemple el tenim al “Patio de los Naranjos” de la Mesquita de Córdoba. 

Família Rutaceae

1 comentari:

  1. Gràcies Manel per passar pel meu blog, així
    he tingut el plaer de conèixer el teu que es
    magnífic, les fotos son precioses i les explicacions molt interessants.
    Salutacions.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...