dimarts, 11 de setembre de 2012

Iuca



Flors de iuca

Castellà: Yuca. Gallego: Iuca. Italià: Iucca. Alemany: Palmlilien. Anglès: Yucca. Neerladès: Palmlelie.

NOM CIENTÍFIC: Yucca sp. (Yucca gloriosa L. i Yucca elephantipes Regel són les espècies més corrents al nostre territori)

Iuca als Jardins dels Vivers de València
 DESCRIPCIÓ: Plantes exòtiques procedents del sud-est dels Estats Units, Centreamèrica i les Antilles. Te una tija, forta però no molt grossa, encara que, de vegades, tenen dues tiges, a més dels fillols que fan que semble ramificada. Les fulles creixen en roseta, fortes, llargues i acabades en punta que pot travessar la pell (la Y. gloriosa, doncs la Y. elephantipes no té espina terminal i les fulles són molt més grans, d’un verd lluent i el marge un poc serrat). La floració és espectacular, sempre en exemplars de certa edat i als mesos més càlids, apareixen les flors en una panícula terminal de més d’un metre d’alçada, amb flors campanulades de color marfil, de més de tres centímetres de grandària, que pengen durant varies setmanes. A diferència de les fulles, les flors de la Y. gloriosa són més grans que les de la Y. elephantipes. Els fruits són verds, i quan maduren prenen un color bru.
Panícula

ATENCIONS: Les iuques agredeixen els ambients semblants a les zones d’origen, és a dir, llocs càlids i assolellats però també prosperen en jardins septentrionals si els hiverns no són massa forts. Les agrada el sòl lleuger, solt i amb bon drenatge.

CONSELLS: Si el terreny, on pensem plantar la iuca, és pesat caldrà posar una bona capa de grava al fons del clot, per afavorir el drenatge.
Per l’aparença de petita palmera s’empra en jardins de tipus mediterrani i semidesèrtics combinada amb plantes de condicions climàtiques i característiques afins, i també en jardins litorals.

Fulles grans i fortes

SABIES QUE… El nom "iuca" deriva del que portaren els espanyols pres de la llengua dels indis Arawaks d’Haití (Yucca). 
Al proper oest dels –estats Units és coneguda com “fantasma de cementiri”, doncs creix sovint als cementiris i quan floreixen semblen aparicions flotants.
Les iuques tenen un sistema de pol·linització molt especialitat que està a càrrec d'arnes de la família Prodoxidae o arnes de les iuques. L'insecte transfereix el pol·len dels estams d'una planta a l'estigma d'una altra planta i a la vegada pon els seus ous en la flor i la larva s'alimenta d'algunes de les llavors però no de totes.
Les parts comestibles d'algunes iuques poden ser fruits, llavors, flors, tiges florides i més rarament les arrels; en tot cas no s'ha de confondre amb la mandioca que malgrat anomenar-se també iuca és de la família euforbiàcia i no està relacionada botànicament amb el gènere Yucca.
Durant els anys de 1897 a 1907, Carl Ludwig Sprenger aconseguí i donà nom a 122 híbrids de iuques.
La "flor de la iuca" és la flor de l'Estat de Nou Mèxic

Família Agavaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...