Lli de Nova Zelanda. Formi

Phormium tenax  del Jardí del Túria de València

Castellà: Lino de Nueva Zelanda. Formio. Anglès:  New Zealand flax . Called flax. Alemany: Neuseeländer Flachs. Neerlandès: Nieuw-Zeelands Vlas. Maori: Harakeke.

Phormium tenax  var. variegatum

NOM CIENTÍFIC:  Phormium tenax J.R.Forst. & G.Forst.

SINÒNIMS:  Phormium tenax f. atropurpureum Voss

DESCRIPCIÓ:  Procedent de Nova Zelanda i l’Illa de Norfolk, és una planta herbàcia que pel seu port pot es considerar un arbust, acaule i perennifòlia que creix com una mata amb llargues fulles en roseta basal, linears i planes amb forma d’espasa , amb un potent nervi central, de color verd,  de fins dos metres. De entre les fulles surt una tija floral, molt més llarga que aquestes, amb espectaculars flors tubulars, amb els estams exserts, roges o grogues, en panícula terminal. El fruit és una càpsula triangular de color quasi negre, dehiscent, amb moltes llavors negres.

Hi ha diversos cultivars i formes, emprades en jardineria, com la Phormium tenax f. atropurpureum, de fulles rogenques, o la Phormium tenax  var. variegatum amb una ratlla groga a la fulla

ATENCIONS:  És una planta molt rústica, s’adapta a qualsevol tipus de sòl, resisteix gelades, i no és exigent amb el reg, doncs suporta sequeres i negaments, així com els vents salins provinents del mar.  Ubicació a ple sol o ombra parcial.

CONSELLS:  S’empra en contenidors per a patis interiors, o en rocalles, com exemplar solitari o en petits grups enmig de la gespa donen una sensació d’exuberant jardí exòtic. Per que resulte més ornamental  cal anar tallant les fulles seques des de la base.

Multiplicació per fillols en primavera o per divisió de mata. Per llavor amb estratificació, cobrint les llavors amb una fina capa de compost de torba que cal mantindre humit en tot moment, no mullat. La germinació és capriciosa, entre 30 i 180 dies.

Plagues i malalties: En general no pateixen malalties, si de cas poden sofrir atacs de cotxinilla.

Flors de P. tenax  var. variegatum

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Phormium  ve del grec antic i significa cistella, car amb les resistents fibres de les fulles es confeccionaven cistelles, tot i que els maoris també feien llur indumentària, cordes, xarxes, estores, etc. L’epítet específic tenax  significa tenaç, fort, per la resistència de les fibres de les fulles.

El naturalista Jacques Labillardière va recol·lectar plantes d’aquesta espècie quan els vaixells francesos van visitar l'extrem nord de la Illa Nord de Nova Zelanda en 1793.

Les fulles són tòxiques per alguns animals degut a la cucurbitacina que conté, segurament com defensa contra alguns herbívors. Aquest compost és un dels sabors més amargs per als humans. 

Al seu lloc d’origen s’ha emprat tradicionalment per aprofitar les fibres de les fulles, raó per la qual els europeus anglòfons el van assimilar al lli que utilitzaven per les fibres.  

Els maoris feien servir l’abundant  nèctar de les flors com edulcorant, i les arrels com desinfectant de ferides, per alleugerir el restrenyiment i per combatre els paràsits intestinals.  

Phormium tenax va ser descrita per Johann Reinhold Forster. & Georg Forster i publicada en Characteres Generum Plantarum [second edition] 48, t. 24, a l’any 1776

Família Xanthorrhoeaceae (Agavaceae)

Catalpa. Catalpa comuna

Castellà: Catalpa. Italià: . Bignonia catalpa. Albero dei sigari. Francès: Catalpa commun. Arbre aux haricots. Anglès: Catawba. Common Catalpa. Indian Bean-tree. Alemany: Gemeine Trompetenbaum. Gewöhnlicher Trompetenbaum. Reichfruchtender Zigarrenbaum. Neerlandès: Trompetboom. Grec: Κατάλπα βιγνοϊοειδές. Κατάλπα η βιγνοϊοειδή

NOM CIENTÍFIC:  Catalpa bignonioides Walter

SINÒNIMS:  Bignonia catalpa L.

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli de creixement ràpid que pot arribar als 15 metres d’alçada, procedent del sud-est dels Estats Units d’Amèrica, de capçada ampla, arrodonida i tronc curt, amb l’escorça de color marró clar i esquamosa. Fulles peciolades, oposades o verticil·lades, amb limbe cordiforme d’uns 20 cm, amplament ovals, amb l’àpex acuminat i marge enter, pubescents pel revers.  

Flors en inflorescències en panícula terminal, que apareixen de maig a juliol, amb flors amb curt pedicel, de calze bilabiat i corol·la acampanada, amb tub unflat i cinc lòbuls irregulars, de color blanc amb petites taques de color porpra o groc a la gorja i lòbuls inferiors. El fruit és molt característic de l’espècie, una càpsula cilíndrica molt llarga i estreta (20-28 cm de llarg per 1 cm de gros aprox.) que penja (pèndula), verda que va fent-se marró a la maturitat, i es manté durant molt de temps a l’arbre, fins que s’obri per dues valves i va soltant les llavors alades amb pèls blancs als dos extrems.

ATENCIONS: És un arbre bastant rústic que resisteix la pol·lució, les glaçades i els sòls calcaris però li agrada que siguin rics i solts, i necessita aigua a l’estiu. Per obtenir una bona floració cal que situar-lo a ple sol

CONSELLS: En jardineria s’empra com exemplar aïllat, formant grups o en alineacions, doncs dona molt bona ombra a l’estiu.

Cal recordar que les inflorescències apareixen a l’extrem de les branquetes, pel que una poda deficient pot provocar que no apareguin les flors, el principal atractiu d’aquest arbre.

Multiplicació per llavors que es poden emmagatzemar durant dos anys mantenint un alt grau de germinació.  També per esqueix semi-llenyós  a l’estiu arrelat sota plàstic.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Catalpa ve del nom que els indígenes cherokee donaven a aquesta espècie. En realitat l’ús del nom Catalpa és un error de transcripció del botànic Scopoli, que va fer la primera descripció del gènere, que va nomenar Catalpa per Catawba, l’autèntic nom d’aquest arbre per als natius americans.

L’epítet específic, bignonioides, deriva del gènere Bignonia i del grec “εἷδος eidos” aspecte similar, en referència al paregut de les flors amb les de la bignònia (Podranea ricasoliana)     

Sense flors pot confondre’s amb Paulownia tomentosa, però la catalpa té fulles en verticils de 3 i el tacte és més aspre que en la Paulònia.

La fusta és dura i difícil de treballar però s’empra per  fer pals i travesses de ferrocarril.

Carles Linné la va publicar en Species Plantarum, vol. 2, p. 622, en 1753 amb el nom de Bignonia catalpa; més tard va ser descrita novament amb el nom de Catalpa bignonioides per Thomas Walter i publicada en Flora Caroliniana, secundum, 64 en 1788

Família Bignoniaceae

Tipuana. Acàcia de flor groga

Castellà : Tipa. Tipuana. Palo rosa. Portuguès: Amendoim-acácia. Tipuana. Anglès: Rosewood. Francès: Tipa. Palo rosa. 

NOM CIENTÍFIC: Tipuana tipu (Benth.) Kuntze

 SINÒNIMS:  Machaerium tipu Benth.

DESCRIPCIÓ: Arbre semicaducifoli de ràpid creixement, procedent d’Amèrica del Sud especialment d’Argentina i Bolívia, d’escorça gris obscur amb escletxes verticals, que pot arribar als 25 metres d’alçada, amb una capçada densa i ampla amb forma de para-sol. Fulles oposades, compostes, imparipinnades, de 10-20 cm de llargària i 7-11 parells de folíols peciolulats, oblongs, de marge enter, disposats de manera alterna en dues files oposades. Les inflorescències apareixen en raïms axil·lars i terminals, amb flors de llarg pedicel i calze acampanat, acabat en cinc dents desiguals i curtes. Corol·la papilionada de color groc  ataronjat, amb l’estendard emarginat i amb una taca rogenca a la base. Androceu amb 10 estams dels quals 9 soldats formant un tub i un de lliure, d’anteres blanques. Floreix en juliol i agost a l’hemisferi nord i en desembre i gener al sud d’Amèrica. El fruit és un llegum alat, tipus sàmara, el·líptic de 4-7 cm de longitud i 1,5-2,5 cm d’amplada, amb ala coriàcia i una sola llavor.

 

Tipuanes del Jardí del Túria de València

ATENCIONS: Aquest arbre s’adapta a variades condicions de sòl sempre que siguen fèrtils i ben drenats, li agrada el sol directe i resisteix bé la sequera i glaçades lleugeres.

CONSELLS:  En alineacions en carrers i passejos, però en zones urbanes la millor ubicació és en jardins, doncs té arrels són força agressives, per la qual cosa no és aconsellable plantar aquest arbre prop d’edificacions o paviments. Cal formar la creu bastant alta per evitar que les branques pengen fins el terra.  Admet bé la poda.

Multiplicació directament per llavor sense cap tractament previ, tot i que es poden posar a remulla durant 48 hores abans de sembrar en una barreja de sorra i terra a una profunditat d’1,5-2 cm, tapar amb un cristall o plàstic transparent i deixar en un lloc calent i ombrívol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tipuana  deriva de “tipu” el nom que els nadius de Bolívia donaven a l’arbre. L’epítet específic tipu fa al·lusió al mateix fet.

L’arquitecte i paisatgista Carlos Thais va difondre l’ús de la tipuana com arbre ornamental en parcs, avingudes i bulevards  a les principals ciutats d’Argentina i el va donar a conèixer a la resta del mon, des de finals del segle XIX i principis del XX.

S’empra per reforestar àrees amenaçades per la desertificació car suporta climes àrids. La fusta és bona per a treballar en fusteria i ebenisteria. L’escorça conté tanins que s’aprofiten per adobar pells. I les fulles són un bon aliment pel bestiar. A més a més la seua resina roja té propietats astringents.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)