Castellà:
Catalpa. Italià: . Bignonia catalpa.
Albero dei sigari. Francès: Catalpa
commun. Arbre aux haricots. Anglès: Catawba.
Common Catalpa. Indian Bean-tree. Alemany:
Gemeine Trompetenbaum. Gewöhnlicher Trompetenbaum. Reichfruchtender
Zigarrenbaum. Neerlandès: Trompetboom.
Grec: Κατάλπα βιγνοϊοειδές. Κατάλπα
η βιγνοϊοειδή
SINÒNIMS: Bignonia catalpa L.
DESCRIPCIÓ: Arbre
caducifoli de creixement ràpid que pot arribar als 15 metres d’alçada,
procedent del sud-est dels Estats Units d’Amèrica, de capçada ampla, arrodonida
i tronc curt, amb l’escorça de color marró clar i esquamosa. Fulles peciolades, oposades o
verticil·lades, amb limbe cordiforme d’uns 20 cm, amplament ovals, amb l’àpex
acuminat i marge enter, pubescents pel revers.
Flors en inflorescències en panícula terminal, que apareixen de
maig a juliol, amb flors amb curt pedicel, de calze bilabiat i corol·la
acampanada, amb tub unflat i cinc lòbuls irregulars, de color blanc amb petites
taques de color porpra o groc a la gorja i lòbuls inferiors. El fruit és molt característic de l’espècie,
una càpsula cilíndrica molt llarga i estreta (20-28 cm de llarg per 1 cm de
gros aprox.) que penja (pèndula), verda que va fent-se marró a la maturitat, i
es manté durant molt de temps a l’arbre, fins que s’obri per dues valves i va
soltant les llavors alades amb pèls blancs als dos extrems.
ATENCIONS: És un
arbre bastant rústic que resisteix la pol·lució, les glaçades i els sòls
calcaris però li agrada que siguin rics i solts, i necessita aigua a l’estiu. Per
obtenir una bona floració cal que situar-lo a ple sol
CONSELLS: En
jardineria s’empra com exemplar aïllat, formant grups o en alineacions, doncs
dona molt bona ombra a l’estiu.
Cal recordar que les inflorescències apareixen a l’extrem de
les branquetes, pel que una poda deficient pot provocar que no apareguin les
flors, el principal atractiu d’aquest arbre.
Multiplicació per
llavors que es poden emmagatzemar durant dos anys mantenint un alt grau de
germinació. També per esqueix semi-llenyós
a l’estiu arrelat sota plàstic.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Catalpa
ve del nom que els indígenes cherokee donaven
a aquesta espècie. En realitat l’ús del nom Catalpa
és un error de transcripció del botànic Scopoli, que va fer la primera
descripció del gènere, que va nomenar Catalpa per Catawba, l’autèntic nom d’aquest
arbre per als natius americans.
L’epítet específic, bignonioides,
deriva del gènere Bignonia i del grec
“εἷδος eidos” aspecte similar, en
referència al paregut de les flors amb les de la bignònia (Podranea ricasoliana)
Sense flors pot confondre’s amb Paulownia
tomentosa, però la catalpa té fulles en verticils de 3 i el tacte és
més aspre que en la Paulònia.
La fusta és dura i difícil de treballar però s’empra
per fer pals i travesses de ferrocarril.
Carles Linné la va publicar en Species Plantarum, vol.
2, p. 622, en 1753 amb el nom de Bignonia catalpa; més tard va ser
descrita novament amb el nom de Catalpa
bignonioides per Thomas Walter i publicada en Flora Caroliniana, secundum, 64 en
1788
Família Bignoniaceae
Avui hem coincidit, Manel, hem fet una entrada de Bignonia, jaja.
ResponEliminaBonica la Catalpa i molt resistent.
Un petonet.