dijous, 17 de maig del 2012

Pica-Pica. Arbre ampolla.



Castellà: Braquiquito. Árbol botella. Esterculia. Arbol temblón. Anglès: Kurrajong.

NOM CIENTÍFIC:  Brachychiton populneus (Schott & Endl.) R. Br.

SINÒNIMS: Sterculia diversifolia G.Don.; Poecilodermis populnea Schott & Endl.;

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli, provinent d’Austràlia, de 8-19 metres d’alçada, que fa una copa frondosa i piramidal sobre un tronc recte de forma cònica amb l’escorça llisa en la que apareixen fissures verticals amb el temps. Les fulles alternes, senceres, oval-lanceolades i llargament acuminades i de vegades amb lòbuls, molt paregudes a les fulles del xop, verdes i sense pèls, mesuren entre 6 i 8 cm de llargària i estan proveïdes d’un llarg pecíol. Les flors, en panícules axil·lars, són unisexuals per avortament d’un dels sexes; mesuren fins 1’5 cm i tenen forma de campaneta, de color crema puntejades de vermell a la part interior, i acabades en cinc lòbuls triangulars. El fruit és un fol·licle, és a dir, un fruit sec amb diverses llavors grogues que s’obri per una sutura ventral quan està madur, que mesura entre 6 i 8 cm de longitud, de consistència llenyosa i de color negre quan madura.

ATENCIONS:  Tolera gelades dèbils però prefereix les zones càlides i exposició a plena llum del sol. Encara que no és molt exigent respecte al sòl, prospera millor en terrenys calcaris i rics en nutrients. Només a l’estiu necessita recs, doncs és molt resistent a la sequera però perd les fulles a l’estiu si no rep suficient aigua. L’excés d’humitat és més perjudicial per al seu desenvolupament que la sequera.
Es multiplica amb facilitat mitjançant llavors sense cap tractament previ. Només cal sembrar a la tardor o a la primavera les llavors que haurem arreplegat dels fruits madurs i oberts.

CONSELLS: És un bon arbre d’ombra, per alineacions en camins i jardins, per a plantar en petits grups o de manera aïllada. També s’han utilitzat coma pantalla i talla-vents.
Al arreplegar les llavors cal tindre cura amb elles, doncs els pèls que les cobreixen són irritants al tacte.

SABIES QUE… El nom genèric Brachychiton deriva de dues paraules gregues: “brachys”, que significa curt, i “chiton”, que significa túnica o coberta, en referència a la capa de curts pèls que cobreixen les llavors.
L’epítet específic populneus deriva del nom del gènere Populus dels albers i xops, doncs les fulles són semblants.
Els pobles aborígens australians  han utilitzat totes les parts d’aquest arbre: mengen les llavors torrades; utilitzen la fusta per a fer escuts i l’escorça per a fer fibra; les fulles s’empren com a farratge per al bestiar en períodes de sequera.
A les nostres zones càlides, especialment al País Valencià i Andalusia, és emprat com ornamental. Només als carrers i jardins de la ciutat de València hi ha 4100 exemplars del "braquiquito”.

Família Sterculiaceae

1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...