Piracant, Espinaler, Espí,

Castellà: Espino de fuego. Piracanta. Occità: Piracanta. Italià: Agazzino. Francès: Buisson ardent. Pyracantha. Anglès: Firethorn. Alemany: Feuerdorn. Neerlandès: Vuurdoorn. Grec: Παράκανθος. 

NOM CIENTÍFIC:  Pyracantha coccinea M.Roem.

SINÒNIMS:  Crataegus pyracantha (L.) Medik; Mespilus pyracantha L.

DESCRIPCIÓ: Arbust espinós de brancatge molt dens, que pot arribar als quatre metres d’alçada. Es distribueix pel sud-est d’Europa des de la Península Ibèrica fins a Turquia i el Caucas.  Fulles persistents, alternes, peciolades, el·líptiques o obovades, més amples a l’àpex que a la base, de color verd brillant per l’anvers i amb pèls, quan són joves, pel revers, de marge finament serrat. Flors en inflorescències en corimbes densos; calze amb cinc sèpals pubescents; corol·la amb cinc pètals blancs, arrodonits, que apareixen entre maig i juny. Els fruits apareixen en setembre-octubre, en forma de pom de la grandària d’un pèsol, de color roig suau o taronja, brillant, que persisteix durant tot l’hivern, i serveix d’aliment per a ocells.

ATENCIONS: Una planta rústica en clima i sòl. Suporta gelades fortes. No és gaire exigent amb el sòl, però prefereix que siga ben drenat i una ubicació amb sol i ombra. Tampoc és exigent amb el reg, doncs necessita una quantitat moderada d’aigua, i és suficient amb un adobat amb compost a la primavera. A finals de l’hivern cal fer una poda de manteniment, tenint en compte que els fruits són el principal valor ornamental, i cada 4-5 anys una poda més dràstica de rejoveniment.

CONSELLS: És una planta molt utilitzada en jardineria com a bordura, bardissa o tanca defensiva, retallat o lliure. També s’empra en massissos i per cobrir murs i parets, pel verd permanent de les fulles i pel colorit dels fruits durant tot l’hivern.  

Multiplicació per llavors en primavera, amb prèvia estratificació en fred a 4^oC. , per murgó, o per esqueix de fusta verda en estiu-tardor.

Plagues i malalties: Les fulles poden ser atacades per fongs com el rovell o l’oïdi, i plagues com pugó, caparreta, àcars, arnes o taladres.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Pyracantha deriva del grec “πὔρ pyr” foc, i “ἄκανθα ákantha” espina, pel color dels fruits, que sembla que l’arbust està encès en flames i les agudes espines que poblen les seues branques. L'epítet específic coccinea ve del grec "cóccinus" escarlata, pel color dels fruits. 

Es pot confondre amb espècies del gènere Cotoneaster però es diferencia, entre altres coses, en que Pyracantha té espines i els cotoneàster no.

I ha diversos cultivars com ara 'Lalandlei' , amb fruit majors de color taronja; 'Morettii', de fruits color roig intens; 'Solei d'Or', amb fruits grocs; o 'Harlequin', de fulles grisoses i marge blanquinós.

Els fruits s’han utilitzat per a preparar melmelades i com a substitut del cafè.  

Pyracantha coccinea va ser descrita pe M.Roemer i publicada a Familiarum Naturalium Regni Vegetabilis Synopses Monographicae 3: 219. 1847.

Família Rosaceae

Àloe. Sèver

Castellà: Acíbar. Aloe. Candelabros. Planta pulpo. Zabira. Francès: Aloès arborescent, Aloès candélabre. Anglès: Aloe krantz. Candelabra Aloe. Grec: Αλόη δενδρώδης.

NOM CIENTÍFIC: Aloe arborescens Mill.

DESCRIPCIÓ: Procedent del sud d’Àfrica, aquesta planta crassa arbustiva pot arribar a fer 3 metres d’alçada, el que la diferència de la resta d’Aloes, amb diverses ramificacions des de la base que produeixen diverses inflorescències. Altra diferència és que té les fulles llargues, de fins 60 cm de longitud, lanceolades, carnoses, de color verd grisenc a l’anvers i verd més clar al revers, amb dents als marges, i corbades cap a baix, reunides en una roseta. Les flors apareixen en espiga al llarg d’un escapus floral que surt del centre de la roseta, sense ramificar, de fins 80 cm que sobresurt per damunt de les fulles; floreix de desembre a març, amb flors de color roig ataronjat, tubulars. Fruit en càpsula que conté nombroses llavors.

ATENCIONS: Tolera molt be la sequera i s’adapta al ple sol i a l’ombra parcial. Resisteix alguns graus sota zero (-4^oC) és a dir, gelades lleugeres. Prefereix sòls lleugers i ben drenats, i regs setmanals només a l’estiu, i gens a l’hivern, doncs l’excés d’aigua li perjudica 

CONSELLS: S’utilitza molt com a planta ornamental per la seua gran vistositat i espectacular floració a l’hivern, quan les flors són escasses. És molt rústic i necessita poc manteniment tant el cultiu al jardí, en rocalla o en contenidor. A alguns llocs litorals, s’ha naturalitzat, formant denses poblacions.

Multiplicació: Es propaga amb facilitat per esqueix, deixant uns dies abans de plantar-lo, fins que s’asseque la ferida, o amb els fillols que surten a la base de la planta.

Plagues i malalties: Les més freqüents són les fisiopaties per falta de llum o excés d’humitat, però, de vegades, en èpoques sequera, apareix un àcar, l’aranya roja, que desapareixerà amb facilitat aplicant freqüents nebulitzacions d’aigua, ja que la falta d’humitat afavoreix el seu desenvolupament. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Aloe és d'origen molt incert. Segons uns autors deriva del grec “άλς, άλός (als, alós)” sal, donant “άλόη, ης, ή (aloé, oés)” que designava tant la planta com el seu suc, a causa del sabor que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al llatí “ălŏē, ēs” amb la mateixa accepció que, en sentit figurat, significava també amarg. Altres autors han proposat un origen àrab “alloeh”, que significa substància amarga; però és, més probablement, d'origen complex a través de l'hebreu “ahal (אהל)”, sovint citat en textos bíblics. El nom específic arborescens és un epítet llatí que deriva de “arbor” arbre, i significa que esdevé en arbre. 

Els primers testimonis es van trobar sobre una tauleta d’argila de Nippur, a les afores de Bagdad, datada en 2.200 a.C.

En l'Orient, l'àloe es cultiva en jardins domèstics com un tractament de primers auxilis per a les cremades i abrasions. De fet, va ser només després que es va utilitzar per tractar a les víctimes de cremades d´irradiació d'Hiroshima que les seves propietats curatives van rebre atenció per part d'Occident. Els extractes de les fulles han estat àmpliament investigat des de llavors i es mostra la curació significativa a les ferides, la seva acció anti-bacteriana, anti-úlcera, antiinflamatòria, anti-cancerigen, hipoglucemiant i d´altres aplicacions terapèutiques.

Aloe arborescens va ser descrita per Miller, Philip i publicada a The Gardeners Dictionary:. .. eighth edition no. 3. 1768. (Gard. Dict. (ed. 8)

Família Liliaceae (Asphodelaceae, Xanthorrhoeaceae)

Margarida groga

Castellà: Margarita amarilla. Francès: Euryops pectiné. Italià: Margherita gialla. Anglès: Yellow Bush Daisy.  Resin Bush. Alemany: Gelbe Strauchmargerite, Gold-Margerite

NOM CIENTÍFIC: Euryops pectinatus (L.) Cass.

SINÒNIMS:  Othonna pectinata L.

DESCRIPCIÓ: Arbust procedent de les zones costaneres i muntanyoses amb pluges hivernals i clima mediterrani de Sudàfrica. És de fulla perenne, d'hàbit arrodonit que arriba a fer el metre i mig d'alçada, amb tiges lignificades. Les flors amb llarg peduncle, en capítols d'uns cinc centímetres de diàmetre, amb flors ligulades grogues a la part exterior i un el botó central de flors tubulars també grogues, que apareixen durant tot l'any excepte a l'estiu, la seua època de repòs vegetatiu. Les fulles són pinnatisectes, disposades en espiral al llarg de la tija i cobertes de pèls, la qual cosa en algunes varietats es potencia perquè al fullatge siga platejat. Fruits amb vil·là blanc.

ATENCIONS: Vegeta bé tant en sòls àcids com bàsics, a condició de que siguen profunds i ben drenats. Li agrada el ple sol i resisteix les gelades fins als -8^oC, i suporta llargs períodes de sequera, encara que cal regar durant el període estival.

CONSELLS: S'usa per a formar massissos o grups de flor, i convé podar a la primavera perquè presente una imatge més compacta. La seua rusticitat i la prolongada floració fa que siga amplament utilitzat en jardineria, especialment la urbana.  També es conrea en contenidor.

Multiplicació per esqueix tendre a la primavera, en substrat de sorra de riu rentada i humida.

Problemes fitosanitaris: Pot afectar-li l'oïdi, sobretot si no reben prou sol, i els pugons.

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Euryops deriva del grec "εὐρύς eurys" gran, i de "ὤψ ops" ull, o siga, de grans ulls, per els grans i vistosos capítols grocs amb el botó central que semblen ulls. L'epítet especifique pectinatus ve de "pécto" pinta, per l'aspecte de les fulles dividides que assemblen un batidor.

Euryops pectinatus va ser descrita per (L.) Cass. i publicat en Dictionnaire des Sciences Naturelles [Second edition] 16: 51. 1820.

Família Compositae (Asteraceae)