Sempreviva daurada

Castellà: Inmortal. Siempreviva de jardín. Oropel. Francès: Immortelle à bractées. Anglès: Strawflower. Golden everlasting. Bracted Strawflower. Neerlandès: Lage Goudstrobloem. Xinès: La ju.

NOM CIENTÍFIC: Xerochrysum bracteatum (Vent.) Tzvelev  

SINÒNIMS: Xeranthemum bracteatum Vent.  

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne, procedent d’Austràlia, amb tiges robustes i piloses que poden assolir el metre d’alçada, amb un fullatge frondós de fulles lanceolades, de marge enter i verdes. Les flors grogues surten als capítols de 3-7 cm de diàmetre, amb nombroses bràctees escarioses, rígides, que pareixen els pètals, creant la impressió d’una corol·la daurada brillant, que són la característica distintiva de l’espècie. Les veritables flors són flòsculs hermafrodites els interiors i femenins els exteriors, sense estams i amb pistil acabat en dos estigmes. Fruit en cípsela amb papus.

ATENCIONS: Aquesta planta prefereix el sòl àcid (pH 5,5- 6,3) i són sensibles a la deficiència de ferro que provoca clorosi (fulles grogues). Requereix un sòl ben drenat, ubicació a ple sol i reg moderat perquè suporta molt bé la sequera.

CONSELLS: Bona planta de cobertura per al jardí, si més no mentre altres plantes s’estableixen, de bordura i per a rocalles, però també en test o jardineres. Anar tallant els capítols de les flors velles estimula l’aparició de noves flors.

Multiplicació fàcil a partir de llavors, que germinen en 3-20 dies, a 21-24^oC, sense cap tractament, o d’esqueixos per mantenir les característiques dels cultivars.

Plagues i malalties: Pot patir míldiu però el problema més important són les fisiopaties provocades per substrat inadequat o drenatge deficient.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Xerochrysum deriva del grec “ξηρóς xerόs” sec, eixut, i “χρύσεοϛ chrýseos” daurat, de color or, per les bràctees seques de les flors que semblen paper de color daurat. L’epítet específic bracteatum ve de “bràctea” les làmines sotils que embolcallen les flors, per estar proveït de bràctees.

Aquesta espècie va ser descrita i publicada per primera vegada per Etienne Pierre Ventenat (Vent.) amb el nom de Xeranthemum bracteatum en Jardin de la Malmaison , pl. 2. 1803. (April 1803). Amb el nom actualment acceptat de Xerochrysum bracteatum va ser publicada per Nikolai Nikolaievich Tzvelev en Novosti Sistematiki Vysshchikh Rastenii 27: 151. 1990. (post 15 Aug 1990) després de passar per diversos gèneres.

Les bràctees són com de paper sec o escariós, amb un baix contingut d'aigua, a diferència de les fulles o parts de les flors d'altres plantes. Es componen de cèl·lules mortes, que són inusuals perquè tenen una gruixuda paret cel·lular secundària , una característica que només es troba en esclerènquima , o cèl·lules estructurals, no en les cèl·lules de flors o de les fulles.

A la dècada de 1850 es van desenvolupar a Alemanya diversos conreessis amb colors que van des del blanc, al bronze o al porpra, al mateix temps que les bràctees es mantenien més temps, tancant les flors del capítol, que les formes silvestres d’Austràlia.

Les flors seques són de llarga durada, fins i tot varis anys, pel que són comercialitzades com flor tallada.

Família Compositae (Asteraceae)