Busaina. Sumac. Tintillaina. Castellà: Árbol de las pelucas. Árbol del humo. Fustete. Francès: Arbre à perruques. Sumac des
teinturiers. Italià: Cotino. Scotano. Sommacco selvatico. Anglès: European Smoketree. Smokebush. Venetian Smoke
Tree. Wig Tree. Young Fustig. Alemany: Fisetholz. Gelbholzsumach. Gemeiner
Perückenstrauch. Grüner Perückenstrauch. Neerlandès: Pruikeboom. Grec:
Ασμάκι κόκκινο. Βέντζα. Θαψιά. Κράτσια. Σβέντζα. Χεροβουλιά.
SINÒNIMS: Rhus cotinus L.;
Rhus simplicifolia Salisb.
DESCRIPCIÓ: Arbust caducifoli molt ramificat que pot
arribar als 3 metres d’alçada, amb olor de trementina, natiu del sud d’Europa i
Àsia. Les fulles són de distribució esparsa,
amb pecíol prim, de limbe obovat o orbicular, obtuses, glauques, d’un verd
apagat ambdues bandes. A la tardor poden prendre coloracions entre el groc i el
vermell. Les flors insignificants, amb
cinc pètals groguencs, amb curt pedicel, en panícules terminals pubescents. Moltes
de les flors són estèrils i, en caure, s’allarga el pedicel vellut, donant la
característica aparença plomosa. Floreix a la primavera. El fruit és una drupa obovada, comprimida
lateralment, glabra, de color marró a la maduresa.
ATENCIONS: És una
espècie molt rústica, poc exigent en relació al sòl, però que estiga ben drenat
perquè l’excés d’aigua perjudica les arrels, en canvi resisteix la sequera.
Prefereix una ubicació assolellada i temperatures suaus, perquè no suporta
hiverns molt freds. Admet poda de formació i de manteniment a finals de l’hivern.
CONSELLS: En
jardineria s’empra com arbust solitari o en grups, apreciat pels efectes
cromàtics de les inflorescències plomoses i, especialment a la tardor per la
canviant coloració de les fulles. És ideal per a jardins petits.
Multiplicació per
esqueix amb hormones d’arrelament o murgó en primavera. Per llavor, sembrat a
la tardor, pot perdre les propietats ornamentals de la planta mare.
Plagues i malalties:
L’excés de reg provoca l’atac de fongs.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Cotinus
deriva del grec antic “κότινος cótinos”
olivera silvestre, nom que Plini atribuïa a un arbust dels Apenins de fusta
vermella del qual s’obtenia un colorant porpra.
L’epítet específic coggygria del grec “κοκκυγέα coccygéa” cotxinilla de la qual s’obté un
tint, antic nom emprat per Teofrast per aquesta planta tintòria.
Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada
en Species Plantarum 1: 267. 1753.
Amb el nom de Rhus cotinus. Amb el nom actualment acceptat
de Cotinus coggygria va ser publicada per Giovanni
Antonio Scopoli (Scop.) en Flora Carniolica,
Editio Secunda 1: 220. 1771.
Hi ha diversos conreessis com 'Royal Purple', amb fulles
color porpra, i 'Flame' que torna el verd de les fulles en roig-taronja a la
tardor, que han guanyat el Premi de Mèrit del jardí de la Royal
Horticultural Society.
Família Anacardiaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada