Aspidistra . Pilistra. Orelles de ruc

Castellà: Pilistra. Hojas de salón. Hoja de lata. Italià: Aspidistra . Francès: Aspidistra .Anglès: Cast-iron plant. Bar room plant. Alemany: Schusterpalmen. Japonès: ハラン (植物).  Xinès: 一叶兰

NOM CIENTÍFIC: Aspidistra elatior Blume

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa, procedent del Japó i Xina, sense tija (acaule) amb fulles que poden arribar al metre d’alçada, de color verd fosc, coriàcies, de limbe llargament lanceolat, enter, amb un llarg i dur pecíol. Les flors, amb vuit lòbuls carnosos de color crema o porpra, no tenen interès ornamental, doncs surten petites i solitàries a la base de la planta, a nivell de terra, a finals de l’estiu, i cultivada en test és rar que tinguin flor.  El fruit és una baia obscura amb moltes llavoretes.

ATENCIONS: És una planta molt rústica, i pot vegetar en condicions de poca llum, variacions de temperatura i reg irregular. Tampoc és exigent edàfic, i viu en qualsevol tipus de sòl, tot i que prefereix terreny àcid o neutre, a condició d’estar ben drenat per evitar la putrefacció de les arrels. Necessita, però, no estar al sol directe, car les fulles se’n fan grogues. Les gelades per sota de -5^oC poden acabar amb la part superficial de la planta.

CONSELLS: És ideal com a planta d’interior, cultivada en contenidor, per adornar llocs amb poca llum, amb les grans fulles. També s’empra, als llocs de clima temperat, als jardins i patis, per ocupar els indrets més ombrívols. No obstant això, per a tindre una aspidistra amb brillantor i vitalitat cal que tinga llum però no sol, i una temperatura temperada, és adir, calor i ombra.

En cas d’exemplars fets malbé, cal podar arran de terra, i sortiran les noves flors de bell nou. L’excés de fertilitzant fa que les fulles es baden  en llargs clevills.

Multiplicació per divisió del rizoma a finals de la tardor

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aspidistra deriva del grec “aspidos” que significa escut, es referència a la forma de les fulles. L’epítet específic “elatior” deriva del llatí “elatus” que significa més alt, molt alt.

Té fama de suportar l’abandó, per la qual cosa rep el nom anglès de “cast-iron”.

L’aspidistra és una planta molt coneguda, doncs adornava les entrades i els salons de les cases. Molts de nosaltres mantenim el record dels avis, i dels jocs infantils, associat a aquestes fulles sempre verdes.

George Orwell va popularitzar l’aspidistra amb el seu llibre, publicat en 1936, "Keep the Aspidistra Flying" en el qual la planta s’erigeix en símbol  de la classe mitjana britànica perquè estava present a totes les cases benestants de l’Anglaterra imperial. (Traduït al castellà com “Que no muera la aspidistra”)

Les principals virtuts de l’aspidistra és que pot viure en llocs on altres no poden fer-ho per falta de llum o d’humitat, i pot fer-ho durant més de cent anys.

Hi ha diversos cultivars amb les fulles variegades, amb ratlles més clares a les fulles o amb petites taques grogues.

Aspidistra elatior fou descrita per Carl Ludwig Blume i publicada en Tijdschrift voor Natuurlijke Geschiedenis en Physiologie 1: 76, pl. 4, en 1834.

Família Liliaceae (Asparagaceae)