Castellà: Brachichito rosa. Braquiquito rosado. Anglès:
Lacebark Tree. Lace Kurrajong. Sycamore.
NOM CIENTÍFIC: Brachychiton discolor F.Muell.
SINÒNIMS: Sterculia discolor F. Muell. ; Sterculia lurida F. Muell.; Brachychiton luridus C.Moore
DESCRIPCIÓ: Arbre
molt ornamental de gran port amb copa piramidal, que arriba als 30 metres d’alçada,
provinent dels boscs pluviosos d’Austràlia. És un arbre de creixement ràpid que
fa un tronc, de color verd i llis de jove que esdevé gris i clivellat amb l’edat,
de fins 75 cm de diàmetre. Les fulles,
semicaduques doncs per les fulles just abans de florir, són simples i palmades,
tenen tres lòbuls i cinc o set puntes, grans de fins 20 cm d’amplada, de color
verd fosc per l’anvers i tomentoses pel revers, amb els nervis marcats. Les flors estan sostingudes per un curt rabet,
formen raïms axil·lars de flors grans en forma de campana acabada en cinc
lòbuls, de color de rosa fosc, vellutat, i no tenen pètals. La floració és molt
abundant i dura setmanes a finals de primavera i durant l’estiu. El fruit és un fol·licle de color marró,
tomentós, en forma de barqueta d’un pam de llargària
ATENCIONS: S’adapta
a gran varietat de climes i de sòls, però no suporta el fred intens i li convé
estar a ple sol. En quant al reg, una vegada arrelat, suporta molt bé la
sequera.
CONSELLS: La
càpsula que envolta les llavors té pèls irritants, pel que convé usar guants
per manipular-les.
A pesar de ser un arbre gran les seues arrels no són
invasives, pel que pot estar junt a construccions. En parcs i jardins resulta
atractiu com exemplar aïllat o en alineacions en carrers.
Multiplicació per
llavor fresca, doncs germina sense dificultat
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Brachychiton deriva del grec “brachys”, curt, i “chiton”,
túnica, fent referència al fet que les seves llavors estan cobertes.
L’epítet específic discolor significa de dos colors, en al·lusió als colors diferents de l’anvers i el revers de les
fulles o, segons altres autors, pels dos colors que poden tindre les flors.
La fusta era emprada pels aborígens australians per
confeccionar els escuts, i les llavors, torrades per eliminar els pèls, per
menjar.
Família Sterculiaceae
No conec aquest arbre o arbust i per la descripció que fas sembla que podria adaptar bé al clima càlid i assolellat del meu jardí. Prenc nota!
ResponEliminaUna abraçada, Manel