Til·ler

Tell. Farot. Til·ler de fulla gran. Castellà : Tilo. Tilero. Tilia. Teja. Tejo blanco. Tellera. Texa. Tey. Tilar. Èuscara: Ezku. Astigarr. Sarats. Francès: Tilleul à grandes feuilles. Anglès: Largeleaf Linden. Bigleaf Linden. Italià: Tiglio nostrano. Alemany: Sommerlinde. Großblättrige Linde. Neerlandès: Zomerlinde. Grootbladige Linde.

NOM CIENTÍFIC:  Tilia platyphyllos Scop.

SINÒNIMS: Tilia valdepubens Sennen; Tilia officinarum Crantz;

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli que pot abastar els 35 metres d’alçada originari d’ Europa i el sud-oest d’Àsia. Desenvolupa una copa en forma de con sobre un tronc d’escorça grisenca i clevillada longitudinalment, amb les fulles alternes, arrodonides, amb el marge dentat i el limbe en forma de cor, asimètric a la base, de color verd fosc a l’anvers i més clar al revers on ressalta la nervadura palmada. Té les flors molt petites, en cimes de tres a sis flors amb cinc pètals de color groc blanquinós que desprenen un suau i agradable perfum, estams nombrosos amb llarg filament i anteres grogues. La inflorescència penja d’una bràctea en forma de llengüeta característica. Floreix a finals de la primavera i principis de l’estiu. El fruit és  globós amb pèls curts i costelles marcades.

ATENCIONS:  Creixen bé en sòls calcaris i silícics, a condició de que siguen rics en nutrients. Són exigents respecte a la humitat, especialment els primers anys. Si bé quan estan ben arrelats resisteixen cert grau de sequera no porten bé les altes temperatures de l’estiu.

CONSELLS: És un arbre de grans dimensions, pel que cal ubicar-lo en llocs on puga créixer sense molestar-nos, encara que admet podes per mantindre’l en les dimensions adequades. Per fer-nos una idea de fins a quin punt admet la poda podem veure que els holandesos guien el brancatge en un sol plànol, de manera que l’arbre adquireix la forma d’una raqueta de tennis. Un arbre sense podar oferirà, però, un aspecte imponent fins i  tot a l’hivern, mostrant l’estructura del brancatge sense fulles.

Un problema que solen presentar els til·lers és que són atacats per pugons que omplin les fulles d’una melassa  on es cria un fong que fa malbé les fulles i pot deslluir l’espectacle de les bellíssimes coloracions de les fulles abans de caure a la tardor.

Són adequats per a grans jardins i parcs urbans, doncs suporten bé la contaminació però les arrels dels exemplars grans poden fer malbé el paviment.

Multiplicació per esqueix, doncs les llevors tenen la coberta molt forta i germinen amb dificultat.

SABIES QUE…  El genèric Tilia ve del llatí “tilia, -ae, el nom que donaven els romans antics al Til·ler. El nom específic  platyphyllos deriva del grec "Platys πλἄτύς", que significa ampli, ample, i "φύλλον phyllon", que significa limbe, és a dir, de limbe ample.

Les flors del til·ler s’empra a tot el món com tranquil·litzant per calmar l’excitació nerviosa, com un sedant o relaxant suau. S’arrepleguen les flors obertes, es sequen a l’ombra en un lloc ventilat i s’emmagatzemen en pots de vidre hermètics o en saquets de tela.  

Conta la mitologia grega que Filira va engendrar el centaure Quiró, fill de Saturn convertit en cavall. En veure el monstre engendrat va demanar als deus que no la deixaren entre els mortals; aquests hi accediren i la van convertir en un arbre nobilíssim: el til·ler.

Família Tiliaceae