Sàlvia microfil·la. Sàlvia de flor vermella

Amor de fadrí, Menta, Mentalina, Sàlvia de fulla menuda, Sàlvia de fulla petita. Castellà: Salvia rosa. Diente de acamaya. Hierba de mirto. Mastranzo. Salvia granadina. Francès: Sauge à petites feuilles. Anglès: Baby sage. Neerlandès: Mirt-Salie. Grec: Φωτιά.

NOM CIENTÍFIC: Salvia microphylla Kunth

SINÒNIMS: Salvia grahamii Benth.

DESCRIPCIÓ: Arbust aromàtic de fulla perenne, procedent d’Amèrica del Nord (Mèxic), amb tiges erectes quadrangulars, molt ramificades, piloses, que poden assolir el metre i mig d’alçada, que de vegades prenen una coloració vermellosa. Les fulles són oposades i peciolades, d’uns 5 cm, de limbe ovat-triangular i marge crenat, de color verd, que desprenen un suau olor a menta. Les flors apareixen en raïms laxos, en verticil·lastre de 2-4 flors oposades; calze en forma de tub acampanat, pubescent; corol·la de color roig viu, rosa, o blanquinós, segons la varietat, formada per un tub acabat en dos llavis: el superior estret amb forma de caputxó i l’inferior emarginat, ample i corbat cap avall. Floreix de juny a octubre.

ATENCIONS: Planta de baix manteniment que s’adapta a tot tipus de sòl si està ben drenat, fins i tot si és pobre. Suporta gelades de mitjana intensitat i no és gaire exigent amb el reg, que ha de ser moderat, i resisteix la calor i la sequera. Florirà més a ple sol però vegeta bé e mitja ombra.

CONSELLS: S’empra per confeccionar bordures i massissos, i també es pot conrear en contenidor. És aconsellable fer poda de manteniment per eliminar les branques lletges, les fulles fetes malbé i les flors marcides, i una poda forta abans de la primavera per aconseguir una planta més compacta.

Multiplicació per esqueix apical en primavera o per llavor, a la que hi haurà que sotmetre a estratificació en fred durant una setmana.

Plagues i malalties: Poden ser atacades per la mosca blanca i els pugons, per caragols i llimacs, però el més perillós és l’excés d’aigua que pot afavorir l’aparició de oïdi i rovell.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Salvia ve del llatí “salvus, -a, -um”, que significa sencer, intacte, sa, que està bé de salut, per les virtuts medicinals de les plantes d’aquest gènere. L’epítet microphylla deriva del grec “μικρός mikrós” petit, i “φύλλον phýllon” fulla, és a dir, de fulla petita.

Hi ha nombrosos cultivars que varien el color de les flors, com 'Forever Red’ amb flors de color vermell intens, o ‘Hot lips’ amb la flor blanca i l’àpex del llavi inferior de color roig, semblant els llavis pintats. Les flors tenen un nèctar dolç que podem xuclar

En medicina popular s’empra en infusió per combatre les infeccions estomacals i diarrees, bronquitis i mal de cap.

Salvia microphylla va ser descrita per Karl Segismund Kunth i publicada en  Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 295. 1817[1818].

Família Labiatae (Lamiaceae)

Gaura

Castellà: Gaura. Portuguès: Vela-da-pradaria. Vela-esplendor. Francès: Gaura de Lindheimer. Gaura blanc. Anglès: Butterfly Gaura. Lindheimer's beeblossom, Lindheimer's clockweed. Indian feather. Alemany: Prachtkerze. Präriekerze.

NOM CIENTÍFIC: Gaura lindheimeri Engelm. & A.Gray

SINÒNIMS: Oenothera lindheimeri (Engelm. & A. Gray) W.L. Wagner & Hoch  

DESCRIPCIÓ: Herba sufruticosa, procedent del sud de Louisiana i Texas, amb tiges fines, ramificades des de la base que pot arribar al metre d’alçada, amb les fulles de distribució alterna, sèssils, de limbe lanceolat i marge poc dentat, amb pèls fins però aspres al tacte, de color verd grisos. Les flors apareixen en inflorescències en espiga; tenen el calze roig i la corol·la formada per quatre pètals blancs, de color rosa suau o rosa viu, segons la varietat; androceu de vuit estams de llarg filament i estil de la mateixa llargària dels estams acabat en estigma dividit en quatre lòbuls. Hi ha varietats que el pètals són blancs a la matinada i van fent-se de color de rosa fins que se’n va la llum. Fruit en núcula sense pèls.

ATENCIONS: És una planta rústica de fàcil manteniment. Suporta bé l’ombra parcial però a ple sol proporciona una floració prolongada des de la primavera fins la tardor. Vegeta bé en tot tipus de sòl a condició d’estar ben drenats, doncs no suporta l’embassament. Resisteix gelades moderades i viu bé en climes secs i càlids, doncs suporta períodes de sequera. 

CONSELLS: Per a que brote a la primavera amb vitalitat cal podar les tiges que ja hagen florit arran de terra. S’empra formant massissos i taques de color, en rocalles o en bordures. També pot conrear-se en contenidor. Útil en jardineria de baix manteniment

Multiplicació per divisió de mata o esqueix apical en primavera o per llavor. Cal tindre en compte que les llavors que solte la planta poden germinar al terra, és a dir, que s’auto-sembra.

Plagues i malalties: És poc sensible a plagues i malalties. El pitjor enemic de la gaura és l’excés d’humitat, que pot podrir les arrels i la base de la planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Gaura ve del grec “γαῦρος gauros” altiu, orgullós, majestuós. A la Campània italiana hi ha un volcà que rep el nom Gaurus Gauro, per què s’alça majestuós. 

L’epítet específic lindheimeri és en honor de Ferdinand Jacob Lindheimer, un botànic alemany que va herboritzar en Texas, per compte de la Universitat de Harvard.

En alguns casos pot comportar-se com invasora pel que cal evitar plantar-la prop d’espais naturals.

Gaura lindheimeri va ser descrita per Georg Engelmann & Asa Gray i publicada en Boston Journal of Natural History 5(2): 217–218. 1845.

Família Onagraceae

Bignònia de flor petita, Tecomària

Corol·la en forma de trompeta corbada

Tecomària, Trompeta del cap, Xuclamel del cap. Castellà: Bignonia. Chupamieles del Cabo. Enredadera de trompeta. Tecomaca del Cabo. Francès: Jasmin du cap. Anglès: Cape honeysuckle

NOM CIENTÍFIC:  Tecoma capensis (Thunb.) Lindl.

SINÒNIMS: Bignonia capensis Thunb.;   Tecomaria capensis (Thunb.) Spach

Arbust de tiges sarmentoses sempre verd

DESCRIPCIÓ: Arbust sempre verd, amb tiges sarmentoses, que pot arribar a fer tres metres d’alçada recolzant-se en altres plantes. Procedent d’Àfrica, concretament d’Àfrica del Sud. Té les fulles oposades, compostes imparipinnades, de fins 15 cm, amb folíols el·líptics o arrodonits i mucronats, de marge serrat. Flors en inflorescències terminals en raïm. Calze tubular  acampanat amb cinc lòbuls. La corol·la és bilabiada, d’uns 5 cm, forma un tub prim i corbat acabat en dos llavis amb cinc lòbuls, de color taronja vermellós. Cinc estams exserts amb les anteres unides per la part superior i separades per la inferior. L’estigma més llarg que els estams. Floreix a la tardor i hivern. Fruit en càpsula dehiscent allargada, de 3-6 cm, amb nombroses llavors.

Flors en raïm terminal

ATENCIONS: Pot ubicar-se a ple sol o a mitja ombra però mentre siga jove cal protegir-lo de les gelades; després suporta fins -8^o C. No és exigent amb el terreny si està ben drenat però nota l’excés de calç i cal corregir-ho amb quelats de ferro. Suporta sequeres si no són prolongades. 

CONSELLS: Cal fer una poda a finals d’hivern per eliminar les branques lletges o danyades, mantenir la forma de l’arbust més compacte i estimular el creixement i la floració. Les flors surten sobre les branques de l’any, raó per la qual la poda ha de ser quan acabe la floració.

Multiplicació: per llavors tot l’any però les plantes de llavor tarden tres anys en florir. Per esqueix apical arrelen amb facilitat i floreix aviat. També podem plantar els fillols o per murgó.

Plagues i malalties: Pot patir malalties provocades pels fongs de la botritis i per cescospora, o per les plagues de mosca blanca i cotxinilla.

Fulles compostes per folíols arrodonits

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Tecoma deriva de la contracció de la paraula asteca “Tecomaxochitl” que designa un tipus de recipient emprat en agricultura, pel paregut de la forma de les flors. El nom específic capensis és un epítet geogràfic que ve de “Caput Bonae Spei” Cap de Bona Esperança, la província de Ciutat del Cap, Sudàfrica, d’on prové la planta.

L’escorça triturada i feta pols s’utilitza en medicina popular per alleujar el dolor i l’insomni.

Tecoma capensis va ser descrita per (Thunb.) John Lindley i publicada en Botanical Register; consisting of coloured . . . 13: t. 1117. 1828. 

Família Bignoniaceae