Palmera nana

Castellà: Palmera enana. Francès: Palmier nain. Dattier du Mékong. Anglès: Dwarf date palm. Roebelen date palm. Pygmy date palm.  Neerlandès: Dwerg dadelpalm.

NOM CIENTÍFIC:  Phoenix roebelenii O'Brien

DESCRIPCIÓ: Petita palmera de creixement lent, que por arribar als 5 metres però normalment no passa d’un metre d’altura. És gràcil, elegant i quasi transparent, procedent de la ribera del riu Mekong, de Vietnam i el nord de Laos. Resulta molt decorativa per l’aspecte delicat i exòtic del petit estípit coronat de lleugeres fulles pinnatisectes i corbades, d’aspecte plomós, de fins un metre; el limbe té uns cinquanta folíols, suaus i de color verd, a cada costat del raquis i els més pròxims a la base tenen forma d’espina. És una planta dioica. Les inflorescències femenines mesuren uns 30-40 cm embolcallades per una espata coriàcia amb dues quilles. Les inflorescències masculines surten pèndules i més grans, de fins 60 cm, amb espata no aquillada, amb flors de pètals acuminats i marges dentats. Floreix a l’estiu. El fruit és una drupa més menuda que la resta d’espècies del gènere, de forma obovoide i de colors taronja que amb el temps gira a verdós per acabar d’un color bru obscur al madurar. 

ATENCIONS: Vegeta bé en llocs càlids on els hiverns a penes baixen de zero graus (suporta -3^oC si és per poc temps). Els exemplars joves es poden  cultivar en contenidors grossos en terrasses i patis al sol o amb ombra mitjana però amb bona llum, perquè lluïsca més.  Necessita substrat o sòl lleuger i ric en matèria orgànica.

La poda serà la mateixa que les demés espècies del gènere però sempre amb ulleres de protecció, doncs té espines desagradables.

CONSELLS: Tot i que les cultivades tenen un sol tronc, el seu hàbit és multicaule, amb estípits de diferents altures, de vegades corbats, que augmenten l’efecte decoratiu per qualsevol racó del jardí. És excel·lent per a petits jardins, plantat com exemplar aïllat o en grups de 3-5 plantes.

Multiplicació per llavors que solen germinar als dos o tres mesos. Amb els trasplantaments pateixen i poden estar  prou temps mig marcides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El generic Phoenix deriva del grec “φοῖνιξ  phoinix “ o de “φοίνικος  phoinikos” que era el nom que donaven Teofrast i Plini el Vell a la palmera datilera (Phoenix dactylifera). És probable que el nom faça referència al fenici Phoenix, fill d’Amyntor i Cleobule en la Ilíada d’Homer, però altres autors diuen que es refereix a l’au Fènix, l’au sagrada de l’Antic Egipte.

L’epítet específic, roebelenii, és en honor a l’alemany Roebelen, estudiós de les orquídies, que va recol·lectar aquesta espècie en Laos per introduir-la a Anglaterra en 1889.  

És una planta de les anomenades reòfiles, que poden viure en les corrents d’aigua. Aquesta petita palmera pot estar baix l’aigua durant les crescudes periòdiques del Mekong.

Phoenix roebelenii  va ser descrita per James O'Brien i publicada en The Gardeners' Chronicle: a weekly illustrated journal of horticulture and allied subjects. ser. 3 6: 475, f. 68. 1889.

Família Arecaceae (Palmae)

Frèsia. Fragedis.

Castellà: Fresias. Fresilla. Portuguès: Frésia. Francès: Freesia. Anglès: Freesia. Alemany: Freesien.

NOM CIENTÍFIC: Freesia × hybrida L.H.Bailey

DESCRIPCIÓ:  Planta procedent d’Àfrica meridional, de dimensió reduïda, arriba a fer poc mes d’un pam, amb fulles linears, cintades, de color verd fosc, que naixen directament del xicotet corm (1-3 cm de diàmetre) i arriben aproximadament la meitat de l’altura del escapus floral. Flors hermafrodites en inflorescències en espiga unilateral que va obrint escalonadament les flors, formades amb sis tèpals que formen una corol·la en forma de campana i desprèn una suau aroma. L’androceu està compost per tres estams lliures, i el gineceu per un ovari ínfer amb estil acabat en tres estigmes bífids. El fruit és una càpsula dehiscent per tres valves. Floreix a principis de la primavera i descansen durant l’època d’estiu.

 

ATENCIONS: En llocs calorosos convé situar-les en semi-ombra, perquè el sol no marcisca les flors massa de pressa.  No suporta les gelades. Necessita un sòl ric en nutrients, lleugerament àcid i ben drenat.  Convé regar cada 2-3 dies durant la floració i espaiar el reg quan aquesta acabe.

CONSELLS: S’utilitza en grup per a formar massissos de vius colors, en rocalles i també en interior per a cultiu en test, en art floral i com a flor tallada.

Multiplicació per divisió del corm i brots laterals (fillols), però per la seua condició d’híbrid és probable que la floració siga menor cada vegada.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric deriva del metge i naturalista alemany Friedrich Heinrich Theodor Freese (1795-1876)

Les frésies dels jardins son un híbrid basat en hibridacions interespecífiques entre Freesia refracta, F. leictlinii, F. corimbosa i altres espècies del gènere, de la qual s’han obtingut centenes de cultivares comercials de vius colors: groc, blanc, rosa, roig, blau, taronja...

 
Família Iridaceae

Monstera

Monstera del Jardí de Montfort de València

Costella d'Adam. Fulla foradada. Castellà : Balazo. Cerimán. Costilla de Adán. Filodendron. Mano de tigre. Monstera. Portuguès: Costela-de-adão. Francès: Faux philodendron. Anglès : Ceriman, Swiss Cheese Plant, Monstera. Alemany : Köstliches Fensterblatt. Neerlandès: Gatenplant.

NOM CIENTÍFIC: Monstera deliciosa Liebm.

SINÒNIMS:  Philodendron pertusum Kunth & Bouche

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, sempre verda, enfiladissa, amb una tija robusta lianoide, que desenvolupa arrels aèries per captar la humitat ambiental. Procedeix de la zona tropical del sud de Mèxic fins a Panamà. És cultivada als jardins i patis per les grans fulles coriàcies en forma de cor d’un verd lluent, molt dividides en profunds lòbuls i foradades, distribuïdes de manera alterna. Fa flors unisexuals en espàdix, les inflorescències típiques de les aràcies, envoltades d’una espata de color crema d’un pam de longitud. Fruit  de color verd, allargat, d’un pam, però és difícil que fructifique fora del seu ambient natural. Conté àcid oxàlic que és tòxic, però quan madura és comestible, molt apreciat al seus lloc d’origen. 

ATENCIONS: Prefereix llocs ben il·luminats, tot i que és una planta d’ombra i no suporta el sol directe, ni tampoc les baixes temperatures per sota de -1 ^o C. De creixement ràpid i vigorós pel que cal plantar-la on hi haja espai suficient. Per llur condició d’enfiladissa cal que tinga a prop un arbre o un enreixat per on puga trepar. Necessita prou reg a l’estiu, sense embassar, i menys a l’hivern, deixant que s’asseque un poc entre reg i reg. Vol sòl ric en humus, solt i ben drenat.

CONSELLS: Convé humitejar les fulles sovint, especialment quan fa calor, o en hivern si hi ha calefacció, per proporcionar humitat a la planta. En contenidor cal canviar-la a un de més gran cada any, doncs creix molt ràpidament, i podar quan es fa massa gran.

Multiplicació pels fillols que surten de les arrels; també amb esqueix apical de la tija en estiu.

 

Monstera del Jardí de Montfort, València

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Monstera  és una veu llatina que significa monstruós, anormal, en referència a les fulles molt grans (fins 90 cm) i amb lòbuls i forats que no són corrents en botànica. L’epítet específic deliciosa  fa referència al fruit comestible.

En Amèrica Central, Austràlia, Florida i Califòrnia es cultiva per produir fruits que, una vegada estan ben madurs, són comestibles, amb una polpa amb un gust que recorda la pinya, el plàtan i el mango.

Hi ha cultivars amb fulles variegades: ‘variegata’ i ‘albovariegata’.

Família Araceae