Monstera del Jardí de Montfort de València |
Costella d'Adam. Fulla foradada. Castellà : Balazo.
Cerimán. Costilla de Adán. Filodendron. Mano de tigre. Monstera. Portuguès: Costela-de-adão. Francès: Faux philodendron. Anglès :
Ceriman, Swiss Cheese Plant,
Monstera. Alemany :
Köstliches
Fensterblatt. Neerlandès: Gatenplant.
SINÒNIMS: Philodendron
pertusum Kunth & Bouche
DESCRIPCIÓ: Planta perenne, sempre verda, enfiladissa, amb
una tija robusta lianoide, que desenvolupa arrels aèries per captar la humitat ambiental.
Procedeix de la zona tropical del sud de Mèxic fins a Panamà. És cultivada als
jardins i patis per les grans fulles
coriàcies en forma de cor d’un verd lluent, molt dividides en profunds lòbuls i
foradades, distribuïdes de manera alterna. Fa flors unisexuals en espàdix, les inflorescències típiques de les
aràcies, envoltades d’una espata de color crema d’un pam de longitud. Fruit de color verd, allargat, d’un pam, però és
difícil que fructifique fora del seu ambient natural. Conté àcid oxàlic que és
tòxic, però quan madura és comestible, molt apreciat al seus lloc d’origen.
ATENCIONS: Prefereix
llocs ben il·luminats, tot i que és una planta d’ombra i no suporta el sol
directe, ni tampoc les baixes temperatures per sota de -1 o C. De creixement
ràpid i vigorós pel que cal plantar-la on hi haja espai suficient. Per llur
condició d’enfiladissa cal que tinga a prop un arbre o un enreixat per on puga
trepar. Necessita prou reg a l’estiu, sense embassar, i menys a l’hivern,
deixant que s’asseque un poc entre reg i reg. Vol sòl ric en humus, solt i ben
drenat.
CONSELLS: Convé
humitejar les fulles sovint, especialment quan fa calor, o en hivern si hi ha
calefacció, per proporcionar humitat a la planta. En contenidor cal canviar-la
a un de més gran cada any, doncs creix molt ràpidament, i podar quan es fa
massa gran.
Multiplicació pels
fillols que surten de les arrels; també amb esqueix apical de la tija en estiu.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Monstera és una veu llatina
que significa monstruós, anormal, en referència a les fulles molt grans (fins
90 cm) i amb lòbuls i forats que no són corrents en botànica. L’epítet
específic deliciosa fa referència al fruit comestible.
En Amèrica Central, Austràlia, Florida i Califòrnia es
cultiva per produir fruits que, una vegada estan ben madurs, són comestibles,
amb una polpa amb un gust que recorda la pinya, el plàtan i el mango.
Hi ha cultivars amb fulles variegades: ‘variegata’ i ‘albovariegata’.
Família Araceae
Hello There. I found your blog using msn. That is a very neatly written article. I'll be sure to bookmark it and return to read extra of your helpful information. Thanks for the post. I will definitely comeback
ResponElimina