Castellà:
Eulalia. Italià: Eulalia. Francès:
Miscanthus de Chine. Roseau de Chine. Anglès:
Eulalia grass. Japanese plume grass. Chinese Silvergrass. Alemany: Chinaschilf. Elefantengras.
NOM CIENTÍFIC: Miscanthus sinensis Andersson
SINÒNIMS: Eulalia japonica (Thunb.)
Trin.; Erianthus japonicus (Thunb.) P.Beauv.
DESCRIPCIÓ: Herba
perenne procedent de l’est d’Àsia (Xina, Japó i Corea) que pot assolir els 2
metres d’alçada, amb rizomes subterranis, horitzontals i curts, que
desenvolupen mates denses de tiges no ramificades i fermes de 3-10 mm, amb fulles linears i planes que poden fer
fins 75 cm de longitud i entre 0,4 i 2 cm d’amplada, nervi central molt marcat
i lígula ciliada. Les fulles surten en cascada, cap a fora, com una font. Les flors en panícula d’espigues que forma
uns plomalls de color, segons la varietat, a finals de l’estiu o principis de
la tardor. Fruit en cariopsi
el·líptica
ATENCIONS: És
fàcil de conrear i requereix poc manteniment. Requereix una ubicació a ple sol,
en terrenys fèrtils, humits i ben drenats. Tot i que són tolerants als sòls
humits, una vegada establerts, toleren la sequera. A finals de l’hivern, abans
de que surtin els nous brots, cal retallar el fullatge al terra.
CONSELLS: Una
planta molt apreciada en jardineria per l’elegància del seu port i el moviment
que aporta al conjunt durant tot l’any. Són tolerants a la sal de les zones
costaneres i ajuden a protegir espècies més delicades.
Multiplicació per
llavor o per divisió de mata a la primavera o la tardor.
Plagues i malalties:
Normalment lliures de plagues i malalties
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Miscanthus
deriva del grec “μίσχος míschos” tija,
peduncle, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, amb flors pedunculades. El nom
específic sinensis és un epítet
geogràfic que fa referència a la Xina, deriva del llatí “sinensis” que significa
originari de Xina.
Miscanthus sinensis va ser descrita per
Nils Johan Andersson i publicada en Öfversigt af Förhandlingar: Kongl. Svenska
Vetenskaps-Akademien 12: 166. 1855.
Família Gramineae (Poaceae)
Es curiós que el seu nom comú sigui Eulalia, saps el motiu?
ResponEliminaMolt boniques les fotos, Manel.
Un petonet.
El nom comú és pel nom científic "Eulalia japonica" que era en honor a Eulalia Delile, que va il·lustrar la “Revisió de les Gramínies” del botànic Karl Sigismund Kunth
ResponEliminaUna abraçada