Xiprer fúnebre. Castellà: Ciprés fúnebre, Ciprés llorón. Francés: Cyprès de Chine. Italià: Cipresso cinese. Anglès: Chinese Weeping Cypress. Alemany: Tränen-Zypresse. Xinès: bai mu.
SINÒNIMS: Chamaecyparis funebris (Endl.)
Franco
DESCRIPCIÓ: Conífera
procedent de la Xina i l’Himalaia, de forma columnar amb el tronc dret, de
corfa grisenca amb escletxes longitudinals, que pot assolir els 20 metres
d'altura. Les branques són decumbents i les branquetes foliars, lleugerament aplanades,
són primes i pèndules, la qual cosa li dóna el característic port ploró. Les fulles són esquamiformes, imbricades,
de color grisenc, punxegudes. Cons
masculins xicotets (3-5 mm) a l'extrem de les branquetes, que solten el seu pol·len
a la primavera. Gàlbuls globosos,
verds que es tornen marrons quan maduren, formats per vuit esquames llenyoses
peltades que s'obrin dos anys després de la pol·linització. Cada escata amb 3-4
llavors amb ala estreta.
ATENCIONS: Suporta
el fred però necessita sòls descarbonatats, perquè no vegeta bé als sòls
alcalins, si que vegeta bé, però, en sòls pobres si estan ben drenats perquè no
suporta els embassaments. Ubicació en lloc assolellat o ben il·luminat
CONSELLS: El
principal atractiu d’aquest arbre és la forma de ploraner que adopten les seues
branques. Es planta en parcs i jardins públics com exemplars sols. S'utilitza
poc en jardineria mediterrània.
Multiplicació per
llavor: es recullen les llavors a l’estiu i es deixen assecar i es sembren a la
primavera, havent-les deixat a remulla un parell de dies abans. També pot
reproduir-se per esqueix de mall o T invertida a l’hivern
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Cupressus és el nom llatí del xiprer Hi ha qui diu que el seu nom
deriva de l'illa de Xipre, però altres afirmen que procedeix de Ciparís, (grec:
κυπάρισσος, "Kyparissos"; llatí: Cupressus) fill de Tèlef i
amat d'Apol·lo, que va matar per error amb la seua javelina un cérvol sagrat
del déu. Va plorar tant i amb tanta pena que va caure rendit en el sòl
transformant-se en un arbre gran i fort que derramava les seues llàgrimes de
resina, i Apol·lo li va ordenar que estiguera present en els rituals dels
morts.
El nom específic funebris, de “funebris, -e” és un epítet llatí que significa fúnebre, per
l'aspecte trist que ofereix amb el seu lànguid brancatge.
En el Temple de la Muntanya del Dragó Negre, prop de
Kunming, Yunan, Xina, està el xiprer ploraner més antic que es coneix, amb 800
anys, segons figura en el llibre de 1985 de la Societat Internacional de
Dendrologia.
Cupressus funebris va ser descrit per Stephan Ladislaus
Endlicher i publicat en Synopsis
Coniferarum 58. 1847
Família Cupressaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada