Agret vermell. Oxalis de quatre fulles.

Castellà: Oxalis de cuatro hojas. Cruz de Hierro. Trebol de cuatro hojas. Francès: Oxalide à quatre folioles. Oxalis à quatre folioles.  Anglès: Iron Cross. Four-leaf sorrel. Four-leaved Pink-sorrel. Lucky Clover. Alemany: Glücksklee. Vierblättriger Sauerklee. Sauerkleerübe. Neerlandès: Zuringklaver

NOM CIENTÍFIC: Oxalis tetraphylla Cav. 

SINÒNIMS: Oxalis deppei Lodd.  

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, bulbosa, procedent de Mèxic, que pot créixer fins el 40 cm d’alçada, amb fulles dividides en quatre folíols cordats amb la base tacada de color vermell obscur i amb un llarg pecíol. Les flors, hermafrodites i de simetria radial, apareixen, durant la primavera i estiu, umbel·lades a l’àpex d’un llarg escap, amb el calze format per cinc sèpals estretament ovats i la corol·la campanulada, amb la base dels pètals de color verd groguenc i la resta d’un bonic color rosat o vermell. Hi ha una varietat ‘Alba’ amb flors blanques.

Observacions: De vegades es confon amb el trèvol de quatre fulles però no és un vertader trèvol. Els vertaders trèvols que de vegades apareixen amb quatre folíols, i són els de la sort perquè és molt estrany trobar-ne, pertanyen al trèvol blanc (Trifolium repens)

ATENCIONS: Els bulbs sota el terra poden suportar hiverns molt freds i brotar a la primavera. Gaudeix de sòls de textura lleugera i ben drenats perquè no suporten l’excés d’aigua però, al mateix temps, els subtils escaps i pecíols decauran si falta humitat al sòl. Per aconseguir floracions espectaculars cal que siguen ubicades a ple sol però protegint lleugerament durant les hores centrals del dia en el nostre clima mediterrani.

CONSELLS: No són plantes de interior sinó que gaudeixen del sol i l’aire lliure

Multiplicació: Els bulbs es multipliquen i s’extrauen a la tardor per plantar a principis de la primavera els bulbets.

Plagues i malalties: El principal enemic és l’embassament d’aigua, que podreix els bulbs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg. L’epítet específic tetraphylla deriva del grec “τετρα tetra" quatre, i "φύλλα phylla" fulla, és a dir, de quatre fulles

L’espècie va ser introduïda, com ornamental, en Anglaterra a l’any 1837, i des d’aleshores s’ha expandit el seu ús com a planta de jardí per la resta d’Europa.

Oxalis tetraphylla va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 3: 19–20, pl. 237. 1794. El holotip està arxivat avui a Madrid . Va ser dut per l'expedició dirigida per Alessandro Malaspina, entre 1789 i 1794, que va recórrer des de Terra del Foc fins a Alaska i en el Pacífic fins a Austràlia.

Ferdinand Deppe també va veure el trèvol afortunat a la seva expedició de 1824-1826 a Mèxic i el va portar a Anglaterra, on va ser descrit per Conrad Loddiges qui, en honor de Deppe, li va posar el nom de Oxalis Deppei, acceptat com sinònim.

Família Oxalidaceae