Pensament

Castellà: Pensamiento. Gallego: Pensamento. Portuguès: Amor-perfeito-de-jardim. Violeta-borboleta. Italià: Flammola. Francès: Pensée cultivée. Pensée des jardins. Anglès: Garden pansy. Alemany: Garten-Stiefmütterchen. Grec: Πανσές. Rus: Фиалка Виттрока. садо́вые аню́тины гла́зки. Finès: Tarhaorvokki.

NOM CIENTÍFIC: Viola x wittrockiana Gams

SINÒNIMS:  Viola tricolor var. hortensis

DESCRIPCIÓ: Petites plantes bianuals, que no sobrepassen el pam d’alçada, que durant el primer any només produeixen fulles, al segon any fan flors i fruits i es marceixen com qualsevol anual. Tot i això, amb bones condicions, poden convertir-se en perennes.  

Fulles ovades o cordades, crenades, les superiors lanceolades de marge enter, amb la base cuneada. 

Les flors són grans, poden arribar als 6 cm de diàmetre. Corol·la amb cinc pètals orbiculars, vellutats desiguals però més llargs que el sèpals; dos superiors i dos laterals als quals es superposa un pètal inferior. Els color solen ser variats, entre blanc, groc, blau, vermell, or o porpra, i un morat molt fosc que és el que més s’aproxima al negre.

ATENCIONS: Requereixen una ubicació a ple sol o, si més no, una bona il·luminació. Sòl ric en nutrients i humit però sense embassar, amb bon drenatge. En climes temperats com el nostre poden suportar les gelades de l’hivern però les altes temperatures inhibeixen la floració i acaben amb la planta. Quan es marceixen a l’estiu, podem tallar les tiges a ras de terra, i és possible que a l’hivern següent torne a brotar.

CONSELLS: En jardineria s’empren com plantes de cobertura, per inhibir el creixement d’herbes no desitjades. A l’entrada de mols pobles i ciutats ens reben les acolorides flors del pensament que adornen les glorietes des de la primavera, i en climes càlids, a partir de l’hivern.

Multiplicació: plantar a la tardor les llavors  

Plagues i malalties: els pugons solen atacar les flors i les fulles són propenses a desenvolupar cecidis provocats per les larves del mosquit Dasyneura afinis. També són plantes propenses a patir oïdi, que fa les fulles blanquinoses.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Viola és, probablement, un diminutiu del grec "(f)íon" viola, violeta. L’equivalent llatí del nom grec “Iole”, la mitològica filla d’Èurit rei d’Ecàlia, és Viola. El nom específic wittrockiana és en honor al botànic suec Veit Brecher Wittrock (1839- 1914).

Es tendeix a denominar “violeta” a les espècies silvestres de flors petites i “pensament” als híbrids de grans flors multicolors. 

El nom “pensament” ve del francès “pensée” perquè a l’Edat Mitjana la flor era considerada un símbol de la memòria. Pot ser per aquest nom va ser triat com el símbol del Lliure Pensament, i els humanistes van utilitzar el fet que aquests híbrids, tan bonics, són el resultat de l’encreuament de diverses espècies silvestres, com la humanitat és el fruit de l’encreuament de persones de totes races i colors d’arreu del món.

Aquestes flors tan espectaculars són producte del constant encreuament de Viola tricolor amb Viola lutea i Viola altaica, durant les dècades de 1820-30, a l’Europa del nord. L’expansió dels hivernacles i la jardineria moderna van contribuir a la popularitat d’aquestes flors.  

Diversos pintors han representat els pensaments a les seues obres com ara Bouquet of Pansies  de Pierre-Joseph Redouté o  Mand met viooltjes de van Gogh

El botànic suec Veit Brecher Wittrock va descriure la planta en 1896 però no hi va donar nom específic perquè era un híbrid. Amb el nom Viola wittrockiana va ser publicada pel botànic austríac Helmut Gams en Illustrierte Flora von Mittel-Europa 5(1): 616. 1925. 

Família Violaceae