Xeflera grossa

Castellà: Cheflera. Árbol paraguas. Árbol pulpo. Portuguès: Árvore de guarda-chuva. Árvore polvo. Brassaia. Amate. Anglès: Queensland umbrella tree. Octopus tree. Amate. Francès: Arbre ombrelle. Alemany: Großblättrige Schefflera, Regenschirmbaum. Queensland-Strahlenaralie

NOM CIENTÍFIC: 

Schefflera actinophylla (Endl.) Harms

SINÒNIMS: 

Brassaia actinophylla Endl.; Aralia longipes W.Bull.  

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli procedent de les zones humides d’Austràlia, Nova Guinea i Java, de fins 15 metres d’alçada (en cultiu no sol passar dels 7-8 m.) ramificat des de la base amb varis troncs prims d’escorça gris clar i llisa, que sovint creix com hemi-epífita sobre altres arbres als boscs d’on és originària. Les fulles són alternes, verdes, palmades, compostes per grups de 5-12 folíols que semblen fulles individuals, de forma ovada i marge enter, que surten radialment de l’àpex del pecíol que mesura entre 30 i 60 cm. Les flors apareixen panícules terminals roges, de llargues espigues, que sobresurten per damunt del fullatge com si foren els radis d’un paraigües, amb petites flors roges en una prolongada floració que dura varis mesos, des de principis de l’estiu fins la tardor. Fruit en drupa globosa format per 10-12 baies rodones de color negre quan maduren.

ATENCIONS: Es conrea com arbre ornamental en àrees de clima temperat o càlid perquè no suporta les gelades. Necessita molta llum i reg moderat en sòls ben drenats i fèrtils. Com a planta de interior ha d’ubicar-se a prop d’una finestra o fon de llum abundant, sense sol directe que pot cremar les fulles. Regar quan el substrat estigui un poc sec i ruixar les fulles, a poder ser amb aigua que no tingui calç que les tacaria.

CONSELLS: En parcs i jardins tropicals i com a planta de interior però en aquest cas no florirà. Les arrels són molt agressives

Multiplicació per esqueixos o per llavor sembrant a principis de la primavera

Plagues i malalties: Excés d’aigua i falta de llum fan groguejar i caure les fulles. Pot patir malalties com fumagina o oïdi, i por agafar plagues com cotxinilla, cotonet, aranya roja o poll.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Schefflera està dedicat al botànic alemany del segle XVIII Jacob Christoph Scheffler. L’epítet específic actinophylla deriva del grec “ἀκτίς, -ῖνος àktis, àktinos” fes, i de “φύλλον phýllon” fulla, és a dir, amb fulles compostes de lòbuls profundament dividits disposats de forma radial.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Stephan Friedrich Ladislaus Endlicher (Endl.) i publicada en Novarum Stirpium Decades 1: 89. 1839. com Brassaia actinophylla. Amb el nom actualment acceptat de Schefflera actinophylla va ser descrita per Hermann August Theodor Harms, (Harms.) i publicada en Die Natürlichen Pflanzenfamilien 3(8): 36. 1894.

Família Araliaceae