Aloc. Alís. Agnocast

Arbre de Sant Josep. Herba de la castedat. Pebre bord. Ximbla. Castellà: Gatillo casto. Hierba de la castidad. Pimentera. Zausgatillo. Portuguès: Liamba. Anho-casto. Agno-puro. Árvore-da-castidade. Pimenteiro-silvestre. Italià: Aino. Lágano. Agno-casto. Francès:  Arbre au poivre. Gattilier. Anglès: Vitex, Chaste tree, Chasteberry. Alemany: Mönchspfeffer.  Keuschbaum. Keuschlamm. Neerlandès: Monnikspeper. Kuisheidsboom, Grec: Αγνός. Αγνία. Λυγαριά. Λύγος.

NOM CIENTÍFIC: Vitex agnus-castus L. 

SINÒNIMS: Vitex agnus Stokes; Vitex latifolia Mill.  

DESCRIPCIÓ: Petit arbre o arbust caducifoli, que habita el contorn de la regió mediterrània, que pot assolir els 6 metres d’alçada, amb tiges joves quadrangulars i pubescents. Les fulles són oposades, peciolades, palmades, amb 5-7 lòbuls lanceolats, aguts i enters, verds per l’anvers i grisosos pel revers. Les flors són flairoses, es disposen en verticil·lastres cimosos que formen una panícula terminal o axil·lar. Flors hermafrodites petites, amb el calze campanulat i tomentós acabat en cinc dents triangulars. Corol·la bilabiada, amb el llavi superior amb dos lòbuls i el inferior amb tres. Quatre estams i un estil acabat en estigma bífid. Floreix a l’estiu, entre juny, juliol i agost. Les flors són de color blau però hi ha varietats amb flors blanques o rosades. Fruit en drupa globosa que sobresurt del calze.

ATENCIONS: A la natura viuen sobre sòls humits, prop dels torrents, rambles i riberes, a prop de la mar, el que ens indica les seues preferències: humitat, sòls ben drenats preferentment silícics i temperatures temperades. Prefereix una ubicació assolellada o a mitja ombra. Suporta gelades però creix amb dificultats en sòls calcaris.

CONSELLS: Admet la poda, i cal practicar-la per fer més compacte l’arbust o, si és el cas, per afavorir el creixent com arbret.

Multiplicació per llavor sense cap tractament previ, o mitjançant esqueix amb hormones de creixement. És de creixement lent.

Plagues i malalties: Poden ser atacar per trips però el problema més corrent és la putrefacció de les arrels per excés d’humitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vitex ve del llatí “vitex-icis” que denominava una planta que servia per confeccionar cistelles. L’epítet específic agnus-castus ve de “agnus”, que és la llatinització del grec “agnos” cast, per les propietats de calmar els apetits sexuals, i castus que és una redundància, ja que significa el mateix.

En medicina popular s’han emprat les fulles com anafrodisíac i hipoglucemiant, i les arrels com antiberrugós. La infusió de les llavors tenen propietats diürètiques, estimulants, carminatives i normalitza la menstruació. Les flors repel·leixen els insectes.

Vitex agnus-castus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 638 [as "938"]. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)