Albízia plomosa. Albízia borda

Castellà: Albizia de plumas. Albízia amarilla. Gallego: Albizia amarela. Portuguès: Albizia. Giesta. Francès: Albizzie à crête. Anglès: Cape Wattle. Plume Albizia. Stinkbean. Alemany: Federbuschalbizie.

NOM CIENTÍFIC: 

Paraserianthes lophantha (Willd.) I.C.Nielsen

SINÒNIMS: 

Acacia lophantha Willd.; 

Albizia lophantha (Willd.) Benth.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre perennifoli i sense espines, procedent d’Austràlia, que surt de vegades com a subespontània, i pot assolir els 7 metres d’alçada, amb ramatge desordenat. Les fulles són alternes, compostes, bipinnades, formades per folíols oblongs, petits i asimètrics, molt semblants a les de les acàcies. Les flors surten en inflorescències en raïms axil·lars, de color groc, semblants a les flors de l’acàcia de Constantinoble (Albizia julibrissin) però, a diferència d’aquest, les té repartides al voltant d’un eix que recorda un raspall neteja-tubs. Calze pubescent de cinc dents. Corol·la també pubescent amb cinc pètals. El que fa atractiva la floració no són els pètals, sinó els nombrosos estams, excepcionalment llargs, de color groc verdós. Floreix a l’estiu, entre juny, juliol i agost. Fruit en llegum amb la beina comprimida lateralment de color marró, de fins 10 cm de longitud, que conté 6-12 llavors negres brillats.

ATENCIONS: És de ràpid creixement, molt rústica, doncs suporta tot tipus de sòls, inclús els pobres, si estan ben drenats. Només demana un poc d’humitat. Gaudeixen del ple sol i temen les gelades quan són joves. En jardineria cal ubicar-lo en llocs protegits del vent, doncs té la fusta trencadissa.

CONSELLS: Es planta en petits jardins, alineacions de carrers i places però cal tindre compte doncs en alguns llocs s’ha convertit en una planta invasora, escapada dels jardins i naturalitzada en llocs secs i assolellats.

Multiplicació per llavors a les quals només cal posar a remulla per reblanir la coberta.

Plagues i malalties: No solen ser atacats per plagues ni malalties.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Paraserianthes deriva del grec “πᾰρἆ pará” proper, veí, "σηρ ser" fil de seda i “ανϑοϛ ánthos” flor, és a dir, amb flors com plomalls de fils de seda. Altres autors simplifiquen dient que està format pel vocable grec grec “πᾰρἆ pará” proper, semblant, i el gènere Serianthes, el que ve a ser el mateix.

L’epítet específic lophantha ve del grec “λόφος lóphos” plomall, cresta, i de “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de les flors amb cresta o plomall.  

El gènere del sinònim Albizia està dedicat a Filippo Degli Albizzi, un naturalista italià del segle XVIII, que va ser el primer en introduir Albizia julibrissin en Europa, cap als anys 1740 des de Constantinoble.

El Baró Ferdinand von Mueller (1825-1896) va donar llavors de P. lophantha als primers exploradors d’Austràlia per a que els plantessin als seus campaments i, així, els arbres indicarien les rutes per les que viatjaven, doncs de forma natural només sortien al sud-oest de la costa occidental d’Austràlia.

Aquesta espècie va ser descrita, en primer lloc, per Carl Ludwig von Willdenou (Willd.) i publicada en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1070–1071. 1806. amb el nom de Acacia lophantha. Amb el nom actualment acceptat de Paraserianthes lophantha va ser publicat per Ivan Christian Nielsen en el Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle, Section B, Adansonia. sér. 4, Botanique Phytochimie 5(3): 326. 1983[1984].

Família Leguminosae (Fabaceae, Mimosaceae)