Castellà: Castaño
rosa. Castaño de Indias rojo. Falso castaño de flor roja. Italià: Ippocastano rosso. Francès: Marronnier à fleurs rouge. Anglès: Red Chestnut. Red
horse chestnut . Alemany: Fleischrote
Rosskastanie. Rotblühende Rosskastanie. Neerlandès: Rode Paardekastanje.
SINÒNIMS: Aesculus
rubicunda Loisel.
DESCRIPCIÓ: Un arbre híbrid, caducifoli i simpòdic que pot
atènyer els 25 metres d’alçada, amb un tronc recte d’escorça verda grisosa, fissurada
amb els anys, i una capçada compacta i
arrodonida.
Fulles grans, oposades, amb
gran pecíol, palmaticompostes, amb 5-7 folíols de color verd fosc, amb dents
irregulars. Flors en panícules
erectes de fins un pam que semblen un canelobre. Calze campanulat i corol·la
amb cinc pètals; androceu amb set estams exserts d’anteres rogenques. Floreix entre
abril i maig. Fruits en càpsules ovoides o esfèriques, poc espinoses, amb 1-3
llavors semblants a les castanyes comuns.
ATENCIONS: Molt exigent en quant a les condicions de
cultiu. No tolera el sòl calcari i necessita molta humitat a l’ambient i al
substrat, sense entollar, és a dir, ben drenat. Tolera gelades però l’oratge calorós i sec fa les fulles grogues. La millor ubicació serà
al sol o a ombra parcial. No suporta la proximitat del mar ni les ferides produïdes
per la poda, doncs causa xancres a l’escorça.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEQNkr4VWrTFWS9wsXCyUAjSlA2oCgYNGZ-rIdFU2LgWGfg2I-83Uq1cK_WAFo1d3ofVobY8wUURomBAZhW5T3kKOGY1D0y96YKALcHGgIkQZkWrIjp4-bg_yzqH4_1mJaESvmokYhM6g/s320/Aesculus+%C3%97+carnea+IMG_6240.jpg)
Multiplicació per
esqueix o per empelt sobre castanyer d’Índies. Tot i que la majoria d’híbrids
tenen llavors estèrils, les del castanyer bord vermell són fèrtils, i es poden
sembrar només s’obrin les valves.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOFP808Rb0bbBlLhjLYEUH0ZaiMkFuGGYWzlbWlXtAh-cddTQ6OjxeT2rb0glXXoMbbNr5-tin9jkCji-Gz0twcb-xQUZx6m7QY3lcXPgE3eMq3RlFF3KCByGUlx6uvoyKuQ8LzX1ipOs/s320/Aesculus+%C3%97+carnea+IMG_6241.jpg)
És un híbrid cultivat resultat de la hibridació entre Aesculus hippocastanum, un arbre
europeu, i Aesculus pavia, un arbust provinent
dels EE.UU. tot i que l’origen és confús, sembla que el castanyer rosat va ser introduït
per primera vegada a Alemanya, a principis de 1800.
Hi ha diversos cultivars ‘pendula’ amb branques arquejades; amb flors de diferents colors com
‘O’Neil’, ‘fort McNair’ o ‘Plantierensis’, però el més utilitzat és ‘Briotii’ amb
flors rosades.
Totes les parts de les espècies del gènere Aesculus són lleugerament tòxiques si s’ingereixen.
Aesculus × carnea fou descrita per Carl Ludwig
Philipp Zeyher i publicada en Dendrologische Flora 43–44, en l’any 1822.
Família Sapindaceae
Es maquísim aquest castanyer rosat!
ResponEliminaUn petonet.