Lligabosc japonès

Castellà: Medreselva. Italià: Caprifoglio giapponese. Francès: Chèvrefeuille du Japon. Anglès: Japanese Honeysuckle. Alemany: Japanisches Geißblatt. Neerlandès: Japanse Kamperfoelie. Japonès: Suikazura. Xinès: Rěn dōng téng (忍冬藤). Jīnyínhuā. Coreà: Geumeunhwa.

NOM CIENTÍFIC: Lonicera japonica Thunb.  SINÒNIM:  Caprifolium chinense S.Watson  

DESCRIPCIÓ: És una liana procedent d’Àsia (Japó, Corea i Xina) de creixement ràpid. Amb una sola temporada pot desenvolupar tiges de varis metres. Les fulles duren tot l’any si no fa molt de fred, són oposades, simples, ovalades i d’un verd brillant. Les flors apareixen a finals de la primavera i duren tot l’estiu, en grups terminals. Es componen d’un llarg i estret tub que s’obri en dos llavis, el inferior estret i el superior més ample i dividit en quatre lòbuls que serveixen de fons als llargs estams i estils que surten del tub de la corol·la. S’obrin blanques i acaben fent-se grogues però durant tota la seua existència emeten una suau fragància de vainilla. El fruit és una petita drupa globosa de color blau molt obscur, quasi negre. 

ATENCIONS: Poden estar ubicades a ple sol o a mitja ombra. No són gaire exigents amb el sòl però a ningú amarga un dolç i l’aportació de terra fèrtil anirà bé, especialment si està junt a un mur o edificació. Tampoc és exigent en quant al reg doncs, una vegada arrelada, resisteix bé la sequera. Té tendència a perdre fulles a la part inferior, i per a corregir-ho cal practicar una poda, a l’hivern després de la floració o principi de la primavera abans de la floració, cada pocs anys.

CONSELLS: Tenen gran capacitat entapissant sobre marges o pendents, així com a bardisses si tenen un bon suport com la tela metàl·lica o per cobrir la part superior dels murs, però no són bones per cobrir murs si no hi ha un suport adequat.  També s’empra per cobrir el sòl, sobre el que fa una catifa d’un pam d’alçada. 

Multiplicació : Les tiges s’arrelen en 

quan toquen terra. Le multiplicació és fàcil per esqueix de fusta dura a la primavera o de tiges més joves a l’estiu. Si volem utilitzar les llavors haurem de plantar-les a principis de la primavera, i millor si abans les hem tingut dos o tres mesos a la nevera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lonicera és en honor del metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586) autor de l’obra Kräuterbuch. El nom específic japonica és un epítet geogràfic que fa referència a Japó.

En la medicina tradicional xinesa és considerada antibacteriana i antiinflamatòria

En diversos estats d’Estats Units, en Argentina, Brasil i Mèxic, és considerada una invasiva exòtica, així com a Nova Zelanda i altres illes del Pacífic. No obstant això és fàcil de controlar tallant les tiges o cremant-les. També és molt sensible als herbicides. A la Península Ibèrica apareix de vegades assilvestrada al nord de Catalunya i al País Basc, però cultivada en jardins apareix a tota la Península.

Família Caprifoliaceae