A mode de presentació

Les societats humanes han utilitzat les plantes des de temps immemorials i, amb les contínues migracions dels pobles han portat amb ells les costums, les màgies i els secrets de les plantes, per tot arreu, doncs amb els viatgers aventurers viatjaven també plantes i llavors. Algunes trobaven sòl i clima favorable i s'aclimataven be, i ara les tinguem com a nostres. Amb l'evolució de les grans civilitzacions va augmentar el tràfic comercial de derivats vegetals. Però va ser el descobriment pels europeus de l'anomenat Nou Món, amb les conquestes i les exploracions de territoris immensament rics en flora i fauna desconeguda per Europa, el que va revolucionar el món.

Verbena sp. és un híbrid cultivat originari del centre i sud d'Amèrica.

Ara seria difícil imaginar-nos viure sense el cotó, les creïlles, les tomaques, el tabac, la xocolata, la quinina o el panís, per posar, només, alguns exemples. Tots aquests productes, i molts més, van viatjar des d'Amèrica fins a Europa per a quedar-se entre nosaltres.

Però no sols van vindre les espècies comercials que satisfan les necessitats materials, també van vindre espècies per al goig espiritual i estètic com la xicarandana (Jacaranda mimosifolia) o les flors de bell colorit com la dàlia, la begònia o la petúnia. Són nombroses les espècies vegetals d'arreu del món que poblen les nostres ciutats, pobles, jardins i, fins i tot, els tests de casa, que no sobreviurien al nostre territori sense les atencions humanes.

Aquest serà l'objectiu d'aquest blog: mostrar la flora forana per tal de complementar la flora autòctona de Menuda Natura. Aquest serà, doncs, el Jardí de Menuda Natura

Ginkgo

NOM CIENTÍFIC: Ginkgo biloba

El Ginkgo biloba és un arbre que ve de territoris molt llunyans, de la Xina, i de temps immemorials, doncs és un veritable fòssil vivent. No té parents vius, doncs el Ginkgo biloba és l'espècie única de l'únic gènere (Ginkgo) de l'única família Ginkgoaceae, de l'ordre Ginkgoals. Els més pròxims al ginkgo actual són fòssils dels període Permià, de fa 270 milions d'anys.

Ginkgo jove dels Jardins de Vivers de Velència

DESCRIPCIÓ: És un arbre de gran port, que pot arribar als 40 metres d'alçada, amb branques que tenen la particularitat de créixer quasi en angle recte respecte al tronc central. Les fulles tenen un llarg pecíol i forma de ventall, de vegades amb una osca o entrant al mig que la divideix en dos lòbuls (per això rep el nom de biloba), verdes per les dues cares i de color de l'or a la tardor. És un arbre dioic, és a dir, que tenen flors masculines i flors femenines en arbres diferents. Les flors són poc aparents, sense calze ni corol·la, i necessiten un medi aquós per a la fecundació, signe clar d'arcaisme evolutiu. El fruit sembla una pruna petita i groga però fètida, per la qual cosa només solen plantar-se els peus masculins que no fan fruit. No obstant això, la llavor (el pinyol) és comestible i apreciat en Xina i Japó. Ginkgo en xinés significa albercoc de plata.

ATENCIONS: És indiferent edàfic, és a dir, que s’adapta a qualsevol tipus de terreny amb la condició de que no s’embasse. Pot estar a ple sol o en indrets ombrívols però cal tindre cura els primers dos anys que no falte l’aigua les estacions càlides i ventoses.

CONSELLS: és fa un arbre de grans dimensions, el que cal tindre en compte a l’hora de situar-lo al jardí. Resulta molt elegant al costat d’una casa o en solitari rodejat de gespa.

El fruit és semblant a la pruna però desprèn un olor fètid

SABIES QUE… Xinesos i japonesos el tenen per un arbre sagrat i gràcies a això s'ha conservat en els monestirs xinesos on hi ha exemplars mil·lenaris. Els europeus no els varem conèixer fins que el botànic alemany Engelbert Kaempfer els descobrí, per a occident, en un temple japonès el 1690. 

És un arbre estrany i magnífic. Rarament pateixen malalties i quasi mai són atacats per insectes, suporta la contaminació, el foc, les baixes temperatures, la falta de llum i, fins i tot, la radioactivitat, doncs quatre exemplars de ginkgo que hi havia a poc més d'un kilòmetre d'on va esclatar la bomba atòmica d'Hiroshima, en 1945, són els únics éssers supervivents que resten amb salut hui en dia. A la primavera següent van brotar sense cap malformació per la radioactivitat. Aquest arbre és considerat com el “portador d'esperança”

Les fulles tenen la forma d'un ventall

És una planta amb accions farmacològiques reconegudes molt efectives sobre la microcirculació cerebral i perifèrica. L'extracte de ginkgo és un vasoregulador indicat en cas de varius i afeccions vasculars de la diabetis. Recomanat en casos de insuficiència vascular senil arterioscleròsi i els símptomes que provoca, com ara vertigen, pèrdua de memòria i pèrdua d'equilibri. S'ha comprovat en estudis clínics que millora la memòria, l'atenció, la fluïdesa mental, etc. és a dir, els símptomes de l'Alzheimer. En el sistema circulatori perifèric actua sobre la mala circulació en les cames (flebitis, cames cansades, turmells unflats) i també és útil en hemorroides. A més redueix els radicals lliures produint una acció antienvelliment de tipus general. Tot això sense cap tipus de toxicitat ni efectes secundaris. En Espanya es comercialitza en farmàcies amb la marca “Tanakene”.

De vegades s'anomena com “arbre del cabell de Venus” perquè les fulles són semblants a les fulles de la capil·lera (Adiantum capillus-Veneris L.) o com “l'arbre dels 40 escuts” pel preu tan elevat que van arribar a pagar-se pels arbres. També és conegut com “l'arbre dels desitjos” des de que Yoko Ono, la vídua de John Lenon, en plantara un en Detroit amb el missatge: “Arbre dels desitjos per a Detroit. Murmure el seu desig a l'escorça de l'arbre”. I també “Arbre de la pau” des de que en 1955 els escolars en plantaren un demanant a les Nacions Unides que treballaren per la pau mundial. 

Família Ginkgoaceae