Nenúfar blanc. Lliri d’aigua. Cadells.
Escudet. Nimfea. Castellà: Adarga. Nenúfar blanco. Hierba de escudete.
Coberteras. Occità: Viet-malaut. Gallego: Ambroiños de río.
Tapadeira. Èuscara: Otzikera. Nenúfar zuria. Portuguès: Boleira-branca.
Italià: Ninfea Bianca. Ninfea comune. Francès: Nymphéa blanc,
Nénuphar blanc. Lys des étangs. Anglès: White water-lily. White Pond-lily. Alemany:
Weiße Seerose. Neerlandès: Witte Waterlelie. Grec: Νούφαρο λευκό.
Πλατομαντηλίδα. Xinès: bai shui lian.
NOM CIENTÍFIC: Nymphaea alba L.
SINÒNIMS:
Castalia alba (L.)
Greene
DESCRIPCIÓ: És
una planta aquàtica perenne, que arrela en aigües dolces estancades amb un
rizoma gruixut i negre, d’on surten les fulles
fasciculades, unes submergides, membranoses, i les superiors flotants, amb un
llarg pecíol, de limbe coriaci, el·líptic-orbicular de fins 30 cm. de diàmetre,
amb un entrant a la base molt marcat i glabres. Les flors apareixen solitàries entre maig i octubre, amb un llarg
peduncle. Calze format per quatre sèpals oblongs i caducs; verdosos a la cara
externa i blancs a la interna. Corol·la amb 20-25 pètals disposats en espiral, blancs
o rosats, oblongs, que es transformen en els estams gradualment per l’aparició
dels sacs pol·línics. Androceu amb nombrosos estams lliures amb filament
petaloide i anteres grogues. Gineceu semiínfer amb pistil i 8-24 estigmes. Fruit en una mena de baia submergida
amb la superfície coberta de les cicatrius dels pètals i els estams, que conté
granes llises amb aril.
ATENCIONS: Gaudeix
de ple sol. No suporta les gelades intenses. Necessita una làmina d’aigua de
fondària entre 20 cm i un metre, i una superfície de metre quadrat mínim. El
més normal és cultivar-la en recipients amb substrat ric cobert per trossos de
test o pedres per evitar que els nutrients facin proliferar algues que
enterbolissin l’aigua. Cal anar retirant les fulles i flors marcides.
Multiplicació:
només cal agafar una porció del rizoma, en primavera o a la tardor, i
plantar-lo en un substrat humit per a que arreli amb facilitat.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Nymphaea deriva del grec “Νυμφἅς Nymphas” Nimfa, una divinitat
menor de la mitologia grega que custòdia i anima determinats ambients naturals.
Segons Dioscòrides rep aquest nom perquè gaudeix dels llocs aquosos, com les
nimfes. L’epítet alba ve del llatí “albus, a, um” blanc, en referència a la
blancor de les flors.
La flor és anafrodisíaca. En medicina popular era usada,
sobretot en claustres, convents i seminaris, com a anafrodisíaca, perquè conté
nimfalina, de propietats sedants. Actualment la nimfalina és utilitzada com a
tònic cardíac. La infusió de les flors és refrescant i s'empra per calmar la
tos. Les arrels van bé contra la disenteria i la blennorrea. L'essència de la
planta s'usa en perfumeria i per a fer licors.
Conta la llegenda que Cupido va disparar la seua fletxa
d’amor a la deessa Diana però aquesta la va esquivar i va ferir a Nimfea, una de
les nimfes de Diana, que va quedar enamorada, i la lluita entre el pudor i el
desigs la consumia. Per mantenir el cos innocent s’endinsà en les aigües i
desaparegué fins que les dríades trobaren el seu cos. Diana no va permetre que
el cos es submergís i va fer que flotés, convertint-la en aquesta preciosa
flor. I com que Nimfea havia calmat la passió de Cupido amb les gelades aigües,
va donar al nenúfar la propietat de calmar els ardors voluptuosos.
És cultivada com a ornamental als estancs de jardins i
parcs.
Nymphaea alba va ser descrita per
Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 510–511. 1753.
Família Nymphaeaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada