Sang de Crist. Corona d’espines. Castellà: Corona de Cristo. Corona de espines. Portuguès: Coroa-de-cristo. Dois-irmãos, Bem-casados. Francès: Couronne d'épines. Couronne du Christ. Épine du Christ. Italià: Corona di Cristo. Alemany: Christusdorn. Anglès: Crown of thorns, Christ
plant, Christ thorn.
NOM CIENTÍFIC: Euphorbia milii Des
Moul.
SINÒNIMS: Euphorbia bojeri Hook.
DESCRIPCIÓ: Arbust
llenyós molt ramificat amb tiges de fins metre i mig d’alçada i espines
punyents, procedent de Madagascar. Les fulles
de distribució alterna, arrodonides de color verd clar amb estípules en forma d’espines
al punt d’inserció a la branca. Les flors
apareixen en ciatis d’un intens color roig, entre febrer i juny. Les flors són
petites, una sola flor femenina envoltada per flors masculines, totes
encerclades per cinc glàndules nectaríferes de color groc vermellós, i tot el
conjunt al centre de les dues bràctees de color viu que són les que donen el
toc decoratiu. Fruit en càpsula
ovoide trilobada.
Hi ha molts conreessis, alguns dels quals semblen ben poc a
la planta mare per la diferència d’alçada i pel color de les flors. Pot assolir
el metre i mig però alguns conreessis passen del 2,5 metres d’alçada. Les flors
poden ser de color taronja, groc o blanc, a més del roig que és l’original.
ATENCIONS: És una
planta molt rústica, resistent i decorativa que pot resistir la sequera
prolongada però no suporta l’excés d’humitat. Creix sobre qualsevol sòl a
condició d’estar ben drenat però tem al fred, i suporta malament les
temperatures inferiors als 10oC i no sobreviu a les gelades. Vegeta bé
a mitja ombra o al sol directe després d’un temps d’aclimatació.
CONSELLS: Cal
portar guants gruixuts quan hagem de manipular-la per la gran quantitat d’espines
de les seues branques. A més a més cal anar amb compte amb el làtex tòxic que
conté, que pot causar irritació als ulls, boca i pell.
Multiplicació per
estaques a la primavera. Cal deixar que s’aseque el tall abans d’enterrar l’esqueix
en una barreja de turba i arena. Es 6-8 setmanes emetrà arrels.
Plagues i malalties:
Pot ser atacada per la mosca blanca i l’aranya roja però el principal enemic és
l’excés d’humitat que podreix les arrels.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Euphorbia
ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo"
que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva
d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts
d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El
grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de
les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic milii
és en honor del Comandant Pierre Bernard Milius (1773-1829), governador
de l'Illa de la Reunió, que va participar en una expedició pels mars d’Àfrica i
va introduir aquesta euforbiàcia a França el 1821 com a
planta ornamental.
Euphorbia milii va ser descrita per Charles
des Moulins i publicada en Bulletin
d'Histoire Naturelle de la Societe Linneenne de Bordeaux 1(1): 27–30,
pl. 1. 1826.
Família Euphorbiaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada