Palmera de la reina. Fals cocoter

Exemplars del Jardí de Vivers de València

Castellà: Coco plumoso, Palmera de la reina, Palmera pindó. Portugués: Jerivá, Coqueiro. Francès: Palmier de la reine. Cocotier plumeux. Anglès: Queen palm. Feather palm. Neerlandès: Koninginpalm. Pindópalm.

NOM CIENTÍFIC: Syagrus romanzoffiana (Cham.) Glassman

SINÒNIMS:  Cocos romanzoffiana Cham.;  Arecastrum romanzoffianum (Cham.) Becc.

DESCRIPCIÓ: Palmera originària del sud de Brasil, Uruguai, Argentina, de port elegant, amb estípit grisenc i les cicatrius foliars marcades però sense protuberància,que pot arribar als 25 metres d’altura (en les nostres latituds no passa de 10) i 50 cm de diàmetre, coronat per un plomall de fulles alternes en forma de palma pinnada, de 3-5 metres de llargària, amb el raquis penjant en la part final i llargs folíols inserits en distintes files i apuntant en diverses direccions, que es dobleguen i pengen des de la meitat de la seua longitud, de manera que li donen l’aspecte plomós característic. Les inflorescències estan protegides per una espata llenyosa i estriada que ix entre les fulles, amb raïms de flors blanques o grogues d’un sol sexe, masculí i femení en la mateixa planta, perquè és monoica. El fruit és una drupa globosa, d’1-2 cm de diàmetre, que pren tons taronja i groc quan madura. 

ATENCIONS: Tolera gelades suaus si són breus, però requereix una ubicació a ple sol, tot i que vegeta bé a l’ombra; sòls rics en nutrients lleugerament àcids, i reg abundant per tindre prou humitat durant l’època de creixement i temps sec. Resisteix bé el trasplantament a qualsevol edat. El manteniment és fàcil i barat, només poda, i pareix que, fins ara, no li afecta la plaga de becut roig.

CONSELLS: S’utilitza com a exemplar aïllat o en xicotets grups en jardins, i en alineacions, adequat per a zones costeres càlides, doncs tolera el vent del mar.  Les fulles són persistents pel que cal llevar-les manualment als exemplars ornamentals. L’aspecte esfilagarsat i plomós de les seues fulles pinnades la fa inconfusible.

 Multiplicació per llavors que tarden poques setmanes a germinar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Syagrus deriva del grec "syagros συαγρος" porc senglar, verro. Altres autors però defenen que deriva del grec “skaphe” còncau, buit, i “glotta” llengua, en referència a la forma del llavi de les flors. L’epítet específic romanzoffiana és en honor del comte Nicholas Romanzoff (1753-1826), Ministre de Relacions Exteriors rus, que va finançar expedicions científiques. 

Syagrus romanzoffiana pot hibridar amb facilitat, al seu lloc d’origen, amb Butia capitata per donar una espècie molt desitjada, el Butiagrus nabonnandii, la palma mula, interessant per la velocitat de creixement i les característiques intermèdies de les dues espècies.

Originalment, aquesta palmera fou classificada al gènere Cocos, posteriorment moguda al gènere Arecastrum i finalment assignada al gènere Syagrus en què es classifica actualment.

Syagrus romanzoffiana va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 23(2): 286. 1888.

Família Arecaceae (Palmae)