Duranta

Castellà: Duranta. Flor celeste. Francès: Vanillier de Cayenne.  Anglès: Golden dewdrop, Pigeon berry, Sky flower.

NOM CENTÍFIC Duranta erecta L

SINÒNIMS:  Duranta Plumieri  Jacq; Duranta repens L.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins 4 metres, que procedeix d’Amèrica del Sud. Ramifica des de la base desenvolupant diverses tiges llargues, primes però fortes i arquejades. En els exemplars madurs solen aparèixer espines axil·lar que no tenen les plantes joves.

Té les fulles perennes, oposades, de limbe ovoide i amb el marge dentat a la meitat superior. Les flors menudes de color blau violeta, púrpures o blanques en raïms pènduls, que apareixen en primavera i es prolonguen fins finals de l’estiu. Després de la floració apareixen uns petits fruits arrodonits d’un vistós color ataronjat que adornen la planta durant tot l’hivern.

ATENCIONS: No és gens exigent, però prefereix climes temperats perquè, tot i que resisteix gelades, 

aquestes no han de ser massa fortes ni prolongades. Els regs han de ser mesurats, esperant que el sòl estiga sec abans de tornar a regar de nou.

CONSELLS: És una planta molt apreciada en jardineria per formar petits grups o tanques, però cal tindre en compte que una ubicació a ple sol enriquirà les floracions, que seran menors si està amb mitja ombra. La floració també serà major si, a finals de l’hivern, si practiquem una poda per eliminar les rames sequilloses i donant-li forma. Cal tindre cura amb els fruits, doncs són verinosos.

Multiplicació per llavor en primavera o per esqueix semillenyós a finals de l’estiu, ajudat per les hormones d’arrelament.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Duranta és en honor del metge, botànic i escriptor Castore Durante (1529-1590) autor del famós “Herbario Nuovo” , publicat a Roma en 1585, que va gaudir de gran acceptació i es va reeditar nombroses vegades.

L’epítet específic erecta ve del llatí i significa recta, erecta. En canvi l’específic del sinònim, repens, significa tot el contrari: postrat, que s’arrossega.

A Austràlia, Àfrica del Sud i la Xina és considerada una mala herba invasora i indesitjable, doncs envaeix riberes de rius i llocs humits.

Les fulles i els fruits són tòxics per a persones i animals, i han causat morts d’animals domèstics.

Família Verbenaceae

Paulònia

Castellà: Paulonia. Italià: Paulonia . Francès: Paulownia. Anglès: Emperess-tree. Foxglove-tree. Alemany: Blauglockenbaum. Kaiserbaum. Neerlandès: Koninginneboom. IJzerhout. Grec: Παουλώβνια η αυτοκρατορική. Παουλώβνια η χνουδωτή. Xinès: 毛泡桐 mao pao tong.

NOM CIENTÍFIC: Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud.

SINÒNIMS:  Paulownia imperialis Siebold & Zucc.; Bignonia tomentosa Thunb.

DESCRIPCIÓ:  Arbre caducifoli, procedent del centre i oest de la Xina, que arriba als 25 metres 

d’alçada. Desenvolupa una ampla copa, arrodonida però irregular, sostinguda per un troc d’escorça rugosa i fissurada de color bru grisenc. Les fulles oposades són grans, fins 40 cm, en forma de cor, o dividides en cinc lòbuls no molt marcats, i un llarg pecíol. Les flors, que desprenen un dolç aroma, apareixen entre abril i maig; estan disposades en panícules de fins 30 cm de llargària. Tenen un calze tomentós de color ataronjat i una corol·la tubular de color porpra suau de 4-6 cm, acabada en cinc lòbuls, dos superiors i tres inferiors amb el central major. El fruit  és una càpsula, amb nombroses llavors que són dispersades pel vent i l’aigua de pluja, que perdura a l’arbre junt a les flors de l’any següent. 

 

ATENCIONS: Prefereix els sòls profunds, rics i humits, fins i tot a l’estiu els primers anys. Una ubicació assolellada serà ideal, doncs no suporta l’ombra d’altres arbres, i les gelades de la tardor poden acabar amb les flors que es formen en aquesta època, tot i que l’arbre resisteix bé el fred fins els -15⁰ C sota zero. 

CONSELLS: Creix amb rapidesa però la fusta és fràgil i trenca amb facilitat, pel que, al jardí, cal situar l’arbre a resguard de vents forts.

Per gaudir d’excel·lents floracions cal una poda després de la floració.

És un arbre que pot arribar a desenvolupar una envergadura considerable, per la qual cosa és aconsellable situar-lo en un lloc on tinga suficient espai.

Multiplicació per llavor

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Paulownia el va posar el metge i naturalista Philipp Franz Balthasar von Siebold (1796-1866) en honor a la Gran Duquessa Anna Paulowna de Rússia, princesa dels Països Baixos i filla del tsar Pau I de Rússia.  

L’epítet específic tomentosa deriva del llatí “tomentum, -i” que significa toment, amb el sufix “-osus, -a, -um” que indica abundància, en referència al suau toment del revers de les fulles.

A la Xina hi havia la tradició de plantar aquest arbre quan naixia una nena. La paulònia, de creixement ràpid, acompanyarà la xiqueta fins que arribe al matrimoni, moment que es talla l’arbre per utilitzar la seua fusta en la confecció del dot.

Quan el poliestirè encara no existia, els xinesos empraven les llavors de la paulònia, lleugeres i suaus, per embalar la porcellana que exportaven.  

Les fulles són riques en nitrogen, raó per la qual s’empra per recuperar terrenys contaminats o empobrits.

Família Paulowniaceae (Scrophulariaceae)

Abèlia

Castellà: Abelia. Francès: Abélie à grandes fleurs. Anglès: Glossy Abelia. Alemany: Großblütige Abelie. Xinès: 大 花 糯米 条.

NOM CIENTÍFIC:  Abelia × grandiflora (Rovelli ex André) Rehd.

SINÒNIMS:  Abelia rupestris var. grandiflora Rovelli ex André

DESCRIPCIÓ:  Arbust que no sol passar d’un metre i mig d’alçada. Té un port arrodonit i molt ramificat, amb tiges arquejades que es divideixen en moltes altres a l’àpex de les quals surten petites flors blanques o rosades, en forma de tub, amb els sèpals foliacis, rogencs i persistents. Hi ha una vintena d’espècies d’Abelia però aquesta potser és la més popular per ser de fulla perenne, excepte si fa molt fred, per les petites fulles ovalades d’un verd brillant que viren al bronze a l’hivern, i per la llarga duració de la floració que es prolonga des de juny fins l’arribada del fred, emanant un suau perfum .  El fruit és un aqueni allargat de vora d’un centímetre, amb els sèpals persistents a l’àpex.

 

Abèlia dels Jardí de Vivers de València

ATENCIONS: No és gaire exigent per presentar-se com una planta bella al llarg de quasi tot l’any. Floreix de manera abundosa a ple sol però suporta bé la mitja ombra. A l’estiu necessita prou humitat però el terreny, que prefereix no calcari, ha d’estar ben drenat per evitar la putrefacció de les arrels. Per mantindre l’aspecte arrodonit és aconsellable retallar les tiges a mitja altura durant l’hivern, cada dos o tres anys, i una poda lleugera després de la floració. Resisteix gelades suaus i és resistent als paràsits.

CONSELLS: Pot cultivar-se en contenidor, formant bardisses o com exemplar aïllat però o amb diversos exemplars formant masses uniformes i amb altres arbusts que contrasten i florisquen mentre l’abelia està en repòs.

Multiplicació per esqueix tendres en primavera o estiu i amb esquis més durs a la tardor i hivern.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Abelia rep el nom de Clark Abel, el naturalista que va introduir a Europa, des de Xina, les espècies d’aquest gènere a principis del segle XIX. Abel va descobrir l’Abelia chinensis al voltant de Beijing al 1817.

El nom de l’espècie, grandiflora, deriva de les veus "grandis" gran, i "flos, floris" flor, és a dir, de grans flors.

És un híbrid de jardí obtingut pel creuament de Abelia chinensis y Abelia uniflora, (ambdues procedents de Xina) fet per Rovelli Brothers al voltant de 1886.

Hi ha diverses varietats entre les quals destaquen les de baix creixement (Postrata), amb les fulles daurades (Aurea), i amb les fulles bordejades de groc (Variegata).

Família Caprifoliaceae