Malvavisco

Castellà: Malvavisco. Falso hibisco. Portuguès: Malvavisco. Hibisco-colibri. Francès: Hibiscus dormant. Hibiscus piment. Mauve collant. Mauve hibiscos. Anglès: Turk's-cap. Wax mallow. Alemany: Beerenmalve. Neerlandès: Wasmalve.

NOM CIENTÍFIC: 

Malvaviscus arboreus Cav.

SINÒNIMS: 

Hibiscus malvaviscus L.; 

Malvaviscus arboreus var. penduliflorus (Moc. & Sessé) Schery

DESCRIPCIÓ: Arbust, procedent d’Amèrica (Mèxic i Colombia), que pot arribar als 3 metres d’alçada, amb moltes tiges erectes ramificades i fulles alternes, irregulars, de lanceolades a ovades, més amples per la base, però sovint amb tres lòbuls i marge dentat, de color verd obscur. Si no fa fred manté les fulles tot l’any, però les perdrà mb les gelades. Les flors són axil·lars, penjants i solitàries, de color vermell o rosa, de 3-6 cm de llarg que no acaben d’obrir la corol·la, a diferència dels Hibiscus. De la corol·la sobresurt una columna d’estams acabada en un ramell d’estigmes. Fruit en càpsula

ATENCIONS: Necessita estar protegit del vent i del fred, i la calor la resisteix sense problemes pel que cal ubicar-la a ple sol o mitja ombra (tot i que a l’ombra produirà més fulles que flors). Suporta bé la sequera, una vegada està ben arrelada, però millor regar de forma moderada per a que les fulles no perden el color verd que les caracteritza. Amb temperatures temperades pot estar florida tot l’any. Ben adaptada al clima mediterrani, doncs suporta gelades lleugeres i no prolongades.

CONSELLS: En jardineria s’empra com exemplar aïllat o formant grups d’arbusts de mitjana alçada. És una planta de ràpid creixement, raó per la qual cal podar periòdicament per controlar el seu desenvolupament, a banda de llevar les branques mortes en primavera.

Multiplicació per llavor però millor per esqueix, que arrela amb facilitat inclús el de fusta dura amb hormones.

Plagues i malalties: És resistent a plagues i malalties però no suporta l’excés de reg ni el drenatge deficient.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Malvaviscus resulta de la fusió del gènere “Malva” i “viscus” viscós, enganxós, per identificar malvàcies amb la sàvia enganxosa. L’epítet específic arboreus deriva d' “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori.

Malvaviscus arboreus va ser descrit per Antoni Josep Cavanilles i publicat en Monadelphiae Classis Dissertationes Decem 3: 131–132. 1787. Carles Linné també el va publicar en Species Plantarum 2: 694–695. 1753, amb el nom de Hibiscus malvaviscus.

Família Malvaceae

Lliri gínjol

Espadanya. Lliri de ceba. Castellà: Lirio azul, Lirio azul de mayo. Lirio bulboso. Francès: Iris à feuilles en glaive. Iris d'Espagne. Italià: Giaggiolo. Anglès: Spanish iris. Bulbous Iris. Alemany: Spanische Schwertlilie. Spanische Iris. Neerlandès: Spaanse Lis.

NOM CIENTÍFIC: Iris xiphium L.

SINÒNIMS:  Iris coronaria Salisb.

DESCRIPCIÓ: Planta bulbosa, perenne, amb la tija envoltada per les fulles basals són llargues i estretes (115 x 2 cm) involutes, estriades pel revers, que estan presents a la floració; les caulinars van fent-se més menudes segons s’acosten a l’àpex de la tija, convertint-se les superiors en bràctees florals. Cada tija port una o dues flors grans, dividides en tres parts (tripartides), de color blau violeta clar amb una banda groga o ataronjada composta per pèls fins i curts. Floreix de març a juliol. El fruit és una càpsula de 3 a 7 cm de llarga.

ATENCIONS: Els agrada el sol, el substrat ric i ben drenat. Reg moderat a la floració. A l’estiu es poden traure els bulbs de terra i deixar-los reposar fins a la tardor que tornen a plantar-se. Pot suportar gelades suaus.

Els silvestres surten a llocs sorrencs humits, especialment al litoral però poden sortir fins als 500 metres d’altitud, sempre a ple sol. En jardineria s’empren híbrids resultat de l’encreuament d’Iris hispànica i Iris tingitana, aconseguint Iris x hollandica. Hi ha moltes varietats amb flors de color blanc, groc, blau, violeta, etc.

CONSELLS: En jardineria s’empren per formar massissos, en jardineres o en tests per terrasses i balcons. Les flors s’empren amb molt bon resultat com a flor tallada.

Multiplicació normalment aprofitant els bulbils que surten del bulb principal. Cal conrear-los durant 2-3 anys perquè arriben a fer el calibre ideal. Per germinar les llavors cal mantenir una temperatura constant de 15^o C i amb obscuritat total.

Plagues i malalties: Aquestes plantes són resistents a plagues i malalties

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Iris  ve del grec “Ἶρις”, que significa ‘arc iris’, és en honor a la deessa grega Iris, que personifica l’arc de San Martí, encarregada de fer arribar als humans els missatges dels déus. L’epítet específic xiphium deriva del grec "xiphos" espasa, per la forma de les fulles que semblen espases.

Iris xiphium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 40. 1753.

La planta silvestre està considerada una espècie vulnerable, inclosa al DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Família Iridaceae

Triteleia

Castellà: Triteleia. Anglès: Ithuriel's spear. Common triteleia. Grassnut. Alemany: Blaue Triteleie.

NOM CIENTÍFIC: Triteleia laxa Benth.

SINÒNIMS: Brodiaea laxa (Benth.) S.Watson  

DESCRIPCIÓ: És una herba, nativa de Califòrnia, que surt d’un bulb comestible, amb tiges glabres i erectes acabades en umbel·les de llargs peduncles a l’àpex del qual hi ha una flor de color porpra o blau, amb sis tèpals, recorreguts longitudinalment per una línia de clor més fosc,  que formen un tub acabat en sis puntes que s’obrin com una estrella. Androceu format per sis estams. Gineceu d’ovari súper. Floreix a la primavera. Les fulles són basals, linears, allargades i fines, de fins 30 cm de llarg per 0,5-2 cm d’ample.

Existeixen diferents conreessis com per exemple: ‘Queen Fabiola’ amb grans flors de color malva; ‘Allure’ amb umbel·les de fins 25 flors de color blau porpra; ‘Foxi’ amb flors blanques i ratlles de color porpra; i ‘Rubí’ amb flors de color violeta pàl·lid.

ATENCIONS: No és massa exigent en quant al reg, perquè una vegada els bulbs estan arrelats suporta bé la sequera, i vegeta bé en terres neutres o lleugerament alcalines ben drenades. Cal ubicar-les a ple sol per a gaudir d’una espectacular floració. En bones condicions de cultiu els bulbs duren molts anys, al llarg dels quals oferiran la seua floració de finals de primavera i principis de l’estiu.

CONSELLS: En jardineria s’empra en jardins mediterranis i rocalles. Per augmentar l’efecte visual de la floració cal plantar els bulbs prou junts i en quantitat superior a vint. Als llocs freds és convenient aportar una capa de matèria orgànica per protegir els bulbs.

Multiplicació per llavor sembrada a finals de l’hivern. La germinació en fred (15 ^o C ⁾ ocorre entre 1 i 3 mesos.  Cal cultivar durant un o dos anys fins que els bulbs arriben als 2 cm de diàmetre. També es poden agafar els petits bulbets que surten junt als grans, a la tardor, i cultivar-los durant un any abans de plantar-los al seu lloc del jardí. 

Plagues i malalties: No és afectada per cap malaltia ni plaga de consideració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Triteleia deriva del prefix grec “τρι- tri-“ tres, i de “τέλειος téleios” perfecte, sense defectes, complet, és a dir tres vegades perfecte. Segons altres autors es refereix a que totes les parts de la flor estan triplicades. L’epítet específic laxa deriva del llatí “laxus, a, um” lax, obert, expandit, en referència a la inflorescència

El nom comú anglès d’Ithuriel's spear, és una referència a l’angel Ithuriel del llibre de poemes de John Milton El paradís perdut (Paradise lost).

Triteleia laxa va ser descrita per George Bentham i publicada en Transactions of the Horticultural Society of London, ser. 2 1(5): 413–414, pl. 15, f. 2. 1835.

Família Asparagaceae (Liliaceae)