Malvavisco

Castellà: Malvavisco. Falso hibisco. Portuguès: Malvavisco. Hibisco-colibri. Francès: Hibiscus dormant. Hibiscus piment. Mauve collant. Mauve hibiscos. Anglès: Turk's-cap. Wax mallow. Alemany: Beerenmalve. Neerlandès: Wasmalve.

NOM CIENTÍFIC: 

Malvaviscus arboreus Cav.

SINÒNIMS: 

Hibiscus malvaviscus L.; 

Malvaviscus arboreus var. penduliflorus (Moc. & Sessé) Schery

DESCRIPCIÓ: Arbust, procedent d’Amèrica (Mèxic i Colombia), que pot arribar als 3 metres d’alçada, amb moltes tiges erectes ramificades i fulles alternes, irregulars, de lanceolades a ovades, més amples per la base, però sovint amb tres lòbuls i marge dentat, de color verd obscur. Si no fa fred manté les fulles tot l’any, però les perdrà mb les gelades. Les flors són axil·lars, penjants i solitàries, de color vermell o rosa, de 3-6 cm de llarg que no acaben d’obrir la corol·la, a diferència dels Hibiscus. De la corol·la sobresurt una columna d’estams acabada en un ramell d’estigmes. Fruit en càpsula

ATENCIONS: Necessita estar protegit del vent i del fred, i la calor la resisteix sense problemes pel que cal ubicar-la a ple sol o mitja ombra (tot i que a l’ombra produirà més fulles que flors). Suporta bé la sequera, una vegada està ben arrelada, però millor regar de forma moderada per a que les fulles no perden el color verd que les caracteritza. Amb temperatures temperades pot estar florida tot l’any. Ben adaptada al clima mediterrani, doncs suporta gelades lleugeres i no prolongades.

CONSELLS: En jardineria s’empra com exemplar aïllat o formant grups d’arbusts de mitjana alçada. És una planta de ràpid creixement, raó per la qual cal podar periòdicament per controlar el seu desenvolupament, a banda de llevar les branques mortes en primavera.

Multiplicació per llavor però millor per esqueix, que arrela amb facilitat inclús el de fusta dura amb hormones.

Plagues i malalties: És resistent a plagues i malalties però no suporta l’excés de reg ni el drenatge deficient.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Malvaviscus resulta de la fusió del gènere “Malva” i “viscus” viscós, enganxós, per identificar malvàcies amb la sàvia enganxosa. L’epítet específic arboreus deriva d' “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori.

Malvaviscus arboreus va ser descrit per Antoni Josep Cavanilles i publicat en Monadelphiae Classis Dissertationes Decem 3: 131–132. 1787. Carles Linné també el va publicar en Species Plantarum 2: 694–695. 1753, amb el nom de Hibiscus malvaviscus.

Família Malvaceae