Figuera de Mysore

Castellà: Higuera de Mysore. Ficus payapa. Anglès: Mysore Fig, Brown woolly fig.

NOM CIENTÍFIC: Ficus drupacea Thunb.

SINÒNIMS: Ficus mysorensis B.Heyne ex Roth

Figuera de Mysore del Jardí de Vivers de València

DESCRIPCIÓ: És un arbre perennifoli d’origen asiàtic, que pot arribar als 15 metres d’alçada, amb capçada redona, tronc d’escorça llisa i color gris clar que, a diferència d’altres espècies del gènere, no té arrels aèries. Les fulles mesuren entre 10-20 cm de llargues i 4-8 d’amples, peciolades, amb el limbe obovat o el·líptic i acuminat. Nervació pinnada amb nervis molt marcats pel revers de la fulla. Les flors al interior del fruit anomenat siconi, que apareixen solitaris o en parelles a l’axil·la de la fulla. Són sèssils d’uns 4 cm de llarg per 2,5 de diàmetre, glabres, de color taronja que van fent-se rojos quan maduren. Floreix a principis de l’estiu.

ATENCIONS: És un arbre molt sensible al fred pel que cal evitar els llocs amb gelades i triar els indrets més protegits. Prefereix sòl solt i ben drenat, ubicació a ple sol i molta humitat, especialment en estiu.

CONSELLS: S’empra com exemplar aïllat o en alineacions però no és molt utilitzat a les nostres terres perquè requereix humitat en estiu

Multiplicació per esqueix o per capficó aeri

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ficus és el nom que els antics romans donaven a la figuera. L’epítet específic drupacea ve de “drupa”, un tipus de fruit simple indehiscent carnós, perquè el fruit hi sembla una drupa.

Ha tingut aplicacions en la medicina popular com tònic, astringent i per parar hemorràgies.

Ficus drupacea va ser descrita per Carl Peter Thunberg (Thunb.) i publicada en D.D. [Docente Deo] Ficus genus, dissertatione botanica 6, 11. 1786.

Família Moraceae

Papir. Paraigüets.

Papirs del Jardí de Vivers de València

Castellà: Juncia. Papiro. Paragüitas. Planta paraguas. Portuguès: Papiro-anão. Palmeira umbela. Italià: Falso papiro. Francès: Parasol chinois. Cyperus à feuilles alternes. Anglès: Umbrella sedge. Umbrella-palm. Alemany: Zypergras. Zyperngras. Neerlandès: Parapluplant. Xinès: Ye sheng feng che cao.

NOM CIENTÍFIC: Cyperus alternifolius L.

SINÒNIMS: Cyperus alternifolius L. subsp. flabelliformis (Rottb.) KüK.; Eucyperus alternifolius (L.) Rikli.

DESCRIPCIÓ: Herba verda i rizomatosa, introduïda des de Madagascar (Àfrica), que por arribar al metre d’alçada, amb tija trígona, glabra i erecta, acabada en una roseta terminal de bràctees planes. Les fulles es redueixen a beines foliars de color bru. Flors agrupades en espiguetes comprimides, de color palla, que estan disposades en umbel·la composta per 20-25 radis prims que naixen del centre de la umbel·la que formen les bràctees llargues, planes i folioses. Floreix de maig a setembre. Fruit en núcula (fruit sec indehiscent) trígona de color negrós.

ATENCIONS: Prefereix sòl solt i ric en matèria orgànica. Al jardí pot estar al sol o en mitja ombra, i si està en interior ha d’estar en un lloc ben il·luminat però sense sol directe, i sempre amb aigua. No resisteix les baixes temperatures pel que no és aconsellable plantar-lo en exterior als llocs on solen haver gelades.

CONSELLS: S’empra als jardins per a les zones d’aigua, perquè es tracta d’una herba aquàtica (hidròfit), però també en terra, si es manté humida, i en cossiol per a interiors. Cal podar a finals de l’hivern per regenerar les mates i aconseguir un aspecte compactat de la planta

Multiplicació per llavor és lent i laboriós, pel que s’empra la divisió de mata, de rizoma o esqueix. Per reproduir amb esqueix cal posar a remulla la part d’on surten els radis de les inflorescències, a l’inrevés, és a dir amb la part de la tija fora de l’aigua, fins que rebrote.

Plagues i malalties: Molt resistent a plagues i malalties, tot i que pot ser atacat per pugons i mosca blanca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cyperus prové del grec “κύπειρος kýpeiros” que significa punta afilada. L’epítet específic alternifolius ve del llatí “alternus” altern, alternat, i “folium” fulla, és a dir, de fulles alternes, per la disposició alterna del fullatge.

Existeixen diferents cultivars entre els que cal destacar Cyperus alternifolius ‘Gracilis’ o ‘Nana’ de petites dimensions i el Cyperus alternifolius ‘Variegatus’ amb ratlles blanques en les fulles.

Cyperus alternifolius  va ser descrita per Carles Linné i publicada en Mantissa Plantarum 1: 28–29. 1767.

Família Cyperaceae

Ungla de gat. Bignònia groga

Castellà: Uña de gato. Uña de murciélago. Francès: Liane patate. Patte d'oiseau. Anglès: Cats claw creeper. Funnel creeper. Cat's claw trumpet

NOM CIENTÍFIC: Dolichandra unguis-cati (L.) L.G.Lohmann

SINÒNIMS: Bignonia unguis-cati L.; Macfadyena unguis-cati (L.) A.H.Gentry

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís, natiu d’Amèrica del Nord i del Sud, de ràpid creixement, amb tiges lignificades primes que desenvolupen arrels aèries, a més dels circells. Les fulles són semi-persistents, és a dir, que als llocs on hi ha gelades perd les fulles i on no manté totes les seus fulles, d’un verd brillant, oposades, bifoliades, acabades en circell de tres rames ganxudes. Les flors apareixen solitàries o en petits grups de 2-3, amb la corol·la format un tub acabat en cinc lòbuls, tres que formen el llavi superior i dos el inferior, de color groc. Floreix a la primavera, i les flors duren poc. Fruit en llargues càpsules planes d’entre 20 i 40 cm de llargues per 1-1,5 cm d’amplada, amb la superfície llisa i color marró quan maduren.

ATENCIONS: Gaudeix del ple sol i s’adapta als climes secs i molt calorosos però també suporta el fred fins els -8⁰C.

CONSELLS: En jardineria s’empra per ocultar parets o mur antiestètics. Cal anar en compte perquè és considerada una espècie invasora que pot dificultar el normal desenvolupament de les espècies autòctones.

Multiplicació: Es propaga amb molta facilitat per llavor i per esqueix.

Plagues i malalties: Aquesta espècie és resistent a les plagues i malalties habituals als jardins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Dolichandra deriva del grec “δoλῐχός dolichόs” llarg, i de “ἀνήρ, ἀνδρός aner, andrós” mascle, és a dir, amb llargs estams (òrgans masculins). El nom del gènere del basíonim, Bignonia, és una dedicatòria del botànic Joseph Pitton de Tournefort al seu protector, el bibliotecari de Lluís XV l’Abad Jean-Paul Bignon”Bignonius” (1662-1743). I el genèric del sinònim Macfadyena  és en honor del botànic jamaicà d’origen escocès James Macfadyen (1798-1850). L’epítet específic unguis-cati ve de "unguis" ungla, i "cattus" gat, és a dir, ungla de gat.

Als seus lloc d’origen s’ha emprat en medicina popular com antídot de picades de serp, antiinflamatori i per rebaixar la febre.

Dolichandra unguis-cati  va ser descrita i publicada per Carles Linné amb el nom de Bignonia unguis-cati (Basiònim) en Species Plantarum 2: 623. 1753; i en 2008, amb el nom actualment acceptat, va ser publicada per Lucia Garcez Lohman en Nuevo Catálogo de la Flora Vascular de Venezuela 273. 2008.

Família Bignoniaceae