Berbena de nucs florits

Castellà: Alfombra turca. Verbenilla de césped. Bella alfombra. Francès: Verveine Nodiflore. Phyla à fleurs nodales. Anglès: Frog fruit, Sawtooth fogfruit, Turkey tangle

NOM CIENTÍFIC: Phyla nodiflora (L.) Greene

SINÒNIMS: Lippia repens (Bertol.) Spreng.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, procedent d’Amèrica del Sud i els EE.UU, amb tiges rastreres que trauen arrels pels nusos. Pot assolir una alçada de 15-20 cm, però fins 90 cm de llarg. Les fulles són simples, oposades, espatulades, obovades o el·líptiques, un xic carnoses i pubescents, amb el marge serrat a la meitat superior. Les flors apareixen a l’àpex de peduncles molt més llargs que les curtes espigues apicals, són blanques amb el centre groc o porpra. Calze tubulós amb quatre dents que arriben quasi a la base. Corol·la zigomorfa de 2 mm. formada per un tub curt i bilabiat. Fruit en núcula embolcallada pel calze.

ATENCIONS: Suporta pitjor l’excés d’aigua que la sequera però, en general, requereix sòls humits amb curts períodes de sequera. Als hiverns freds es manté latent i rebrota en primavera. Vegeta bé en sòls àcids i bàsics, fins i tot amb drenatge deficient. Ubicació en sol o ombra parcial. No té especials requeriments nutricionals perquè és una planta de sòls pobres. Tot i el que hem dit, amb sol, bon reg i nutrients es cria més verda i atapeïda, i amb més flors, pel contrari amb ombra parcial, sòl pobre i poc reg creixerà cendrosa, més clara, amb tiges endurides i amb menys flor.

CONSELLS: En jardineria s’empra com planta cobertora del sòl formant grans taques, entre pedres o penjant en cistelles. També pot substituir a la gespa en llocs poc trepitjats. També s’empra per fixar el sòl en talussos. Floreix a la primavera fins a la tardor i atrau a moltes papallones i abelles.

Multiplicació: Per divisió d’arrels o d’esqueixos es propaga amb facilitat, doncs genera arrels als nusos. També per llavor. En alguns llocs es considera una mala herba per al jardí.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Phyla deriva del grec "phylon φυλον" tribu, segurament en al·lusió a les flors que surten agrupades en cabets molt juntes. L’epítet específic ve de "nodus" nus, entroncament, i "flos, floris" flor, és a dir amb flors articulades, per la forma en que s’articulen les flors a l’espiga.

Família Verbenaceae

Cotilèdon

Castellà: Cotiledón.

NOM CIENTÍFIC: Cotyledon macrantha A.Berger 

SINÒNIMS: El nom d’aquesta espècie està, com moltes del gènere, classificat com no resolt. De tots els noms proposats en el gènere Cotyledon només un 7% (12 espècies) s’han acceptat, els demés resten com a no resolts. 

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins un metre d’alçada, procedent d’Àfrica del Sud, amb tija forta i brancatge erecte, amb fulles oposades crasses, de forma ovada amb una punteta a l’àpex, de color verd, de marge enter i sovint rogenc. Les flors apareixen a l’àpex d’un escapus floral erecte de fins un pam d’alçada, amb nombroses flors de peduncle penjant, calze amb cinc sèpals triangulars i corol·la acampanada acabada en cinc lòbuls triangulars, tot de color roig. Floreig a l’hivern i la primavera.

ATENCIONS: Tem el fred de l’hivern, tot i que suporta gelades de fins -2^o C necessita una temperatura mínima de 10^o C a l’hivern. No és exigent amb el sòl sempre que estiga ben drenat. A l’hivern no cal regar però quan pugen les temperatures cal ser generós amb el reg però quan el substrat estiga sec. Els embassaments d’aigua poden ser letals per la planta. Ubicació a ple sol o mitja ombra.

CONSELLS: A ningú li amarga un dolç, així que un poc d’adob sempre vindrà be. Com la majoria de les crasses tolera els oblits en el reg. Cal evitar que perda la capa de pruïna

Multiplicació per esqueix a la primavera o a finals de l’estiu. També amb llavor.

Plagues i malalties: Més que plagues o malalties pateixen de fisiopaties, és a dir, al cultiu dolent, per exemple amb drenatge insuficient que facilita la putrefacció de les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotyledon deriva del grec "κοτῦληδών cotyledón" cavitat. L’epítet específic macrantha ve del grec "makròs" llarg, gran, i “ἄνϑοϛ ánthos” flor, és a dir, de flors grans

Família Crassulaceae

Llengües de gat. Planta de jade

Arbre de jade del Jardí Botànic de València

Castellà: Crásula. Árbol de jade. Francès: Arbre de jade. Arbre de l'amitié, Arbre de la chance. Italià: Albero di giada. Anglès: Jade plant, Friendship tree, Lucky plant, Money tree. Alemany: Geldbaum. Pfennigbaum.

NOM CIENTÍFIC:  Crassula ovata (Mill.) Druce 

SINÒNIMS: Cotyledon ovata Mill.  

DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli, procedent d’Àfrica del Sud, que pot arribar al metre i mig d’alçada, de tiges carnoses i molt ramificat. Les fulles, suculentes, oposades, tenen el pecíol molt curt o no en tenen, amb el limbe el·líptic i sovint mucronat, glabres, de color verd amb el marge rogenc. Les flors apareixen en inflorescències en tirs arrodonits a l’àpex de les branques, amb flors hermafrodites, pentàmeres amb forma d’estrella, de calze format per sèpals triangulars i carnosos; corol·la amb cinc pètals lanceolats de color blanc o rosats; androceu amb estams d’anteres color porpra. Fruit en càpsula que conté nombroses llavors diminutes.

ATENCIONS:  Aquesta planta no requereix molt manteniment però necessita un sòl ben drenat, fèrtil i sec, docs és molt resistent a la sequera, una ubicació a ple sol i reg escàs, quan el sòl s’asseque. És sensible al fred i les gelades, tot i que suporta les lleugeres. A la primavera ve bé un adobat amb compost.

CONSELLS: S’empra en jardins en rocalles o en grans testos, i com a planta d’interior, però també és ben coneguda perquè forma fàcilment un bonsai atractiu. Hi ha diversos conreessis amb noms tan curiosos com ‘Gollum’ o ‘Hobbit’

Multiplicació per esqueix de tiges o de fulles en primavera. També per llavor sembrada en primavera o estiu.

Plagues i malalties: Pot patir atacs de pugons a les tiges florals o de cotxinilla (cotonet), però el pitjor enemic és l’excés d’aigua que la fa perdre les fulles i podrir-se.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere Crassula és un diminutiu que deriva del llatí  "crassus" gros, gruixut, per l’aspecte de les fulles suculentes. L’epítet específic ovata ve del llatí "óvum" ou, per la forma ovalada de les fulles.

Les tribus africanes del lloc on és originària aquesta planta usaven les fulles bullides com un remei contra la diarrea i com porgant.

En alguns països es conrea en contenidors quadrats de porcellana, amb molts peus, per portar bona sort i diners, raó per la qual rep el nom d’arbre dels diners, planta de dòlar, i arbre de la felicitat. 

Crassula ovata va ser descrita per (Miller) Druce i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1166. 1759.

Família Crassulaceae